dijous, 29 de maig de 2008

Làtex, el sexe i la mort

La festa de Làtex de divendres (i els esdeveniments posteriors) em van deixar mortet. Anit no tenia ganes d'eixir, però vaig rebre la telefonada d'un amic molt particular. C té 34 anys, però n'aparenta més. Li agrada beure i fuma molt. La conversa amb ell és divertida i sempre molt sorprenent. Crec que és la persona més canalla que conec.

Després de tres copes vam prendre una absenta a casa i van follar durant una bona estona. A les 9 m'ha despertat i m'ha dit que marxava a sa casa, que tenia coses a fer.

Quan m'he deixat caure a casa dels pares per a dinar, mon pare m'ha preguntat què feia a les dos del matí amb els llums encesos. Li he preguntat què feia ell a les dos del matí comprovant per què tenia els llums de casa encesos.

M'ha contestat que a les dos del matí el meu veí ha patit un atac al cor i que potser esta vesprada la palme. Mon pare és metge, i la dona del veí li va telefonar anit.

Porte tot el puto dia amb eixa idea al cap: mentre jo follava amb C al meu llit, al llit de l'altra banda de la paret mon pare atenia un home que estava patint un atac al cor.

I la idea no m'agrada.

Gener 2006

dimecres, 28 de maig de 2008

Rotllo hetero


Ell: Pues, nano, nos va superbien, estoy superencariñao.

Jo: I vos agafeu de la maneta, com els nóvios de veritat?

Ell: Jaja, que va, nano. Somos rollo hetero.

Jo: Ah, clar…


He de fer una neteja urgent del meu messenger!



Gener 2006

dimarts, 27 de maig de 2008

Follar amb heteros

 
M'encanta follar amb heteros. Són un món a banda. Tinc un parell d'heteros en nòmina que de tant en tant em fan alguna visita i anit en va vindre un. 

És el típic hetero que compra samarretes de Custo, que fa pudor a Acqua di Giò i que porta les esportives de Benetton. Per descomptat, és passiu.

Quan va pujar a casa i va obrir la boca li vaig dir:

- No penses ni per un moment que vas a menjar-me la polla amb això a la boca.

Em referia, clar, a un nou i brillant aparell correctiu dental que lluïa amb orgull. Em va dir que no hi havia problema, que aniria amb compte.

- I com és que ara t'ha pegat per això? -vaig preguntar encuriosit.

La seua resposta em va deixar mort.

- La veritat és que jo no volia, però la meua novia s'ha encabotat. Vol que per al dia de la boda tinga un bonic somriure.

Busca qui t’ha pegat!


Gener 2006

dilluns, 26 de maig de 2008

L'Estatut me la pone dura

Sí, benvolguts amics. No només me la posen dura els xics guapos d'Ipanema, sinó també l'actualitat política estatutorevisionista del govern de ZP.

En poques hores sembla que Piqué presentarà la seua dimissió després de les paraules de l'inefable Acebes (està guapo amb les noves ulleres, les coses com siguen) i en cas que Rajoy li l’accepte es convertirà en la primera víctima política de l'Estatut. Pobre.

El pobre Piqué ha hagut de jugar un paper complicat (més aviat impossible) durant tota la tramitació de l'Estatut i ara els seus li ho agraeixen així. Doble víctima: de l'Estatut i dels seus. Pobre.

I ERC? Ridícula. Com sempre. Ara veurem què fan.

Com he dit, l'Estatut me la posa dura, dura.

diumenge, 25 de maig de 2008

Cambra fosca

Este matí m'he trobat amb un vell amic. Òbric parèntesi. Ni és vell perquè no té 35 anys, ni és amic perquè la nostra relació es limita a un clau que vam fotre fa uns mesos. Tanque parèntesi. El meu vell amic estava una miqueta plof perquè el nóvio l'ha deixat.

- Ais, honey. Ho sent. Encara que tampoc sabia que tenies nóvio –vaig reconéixer.

- Bueno, hemos estado saliendo sólo dos meses, pero le había cogido mucho cariño.

Sóc de l’opinió que les relacions curtes poden ser molt intenses, i no és perquè les meues ho siguen (que ho són), sinó perquè crec que les relacions poden ser com la roba d'H&M: ideals però només per a una temporada.

- I on el vas trobar? -sempre pregunte eixes coses per saber si ha vida fóra de l'ambient i de les pàgines de contactes d’internet.

- Bueno, la verdad es que nos conocimos en un cuarto oscuro.

En escoltar eixa explicació la mandíbula se’m va despenjar lleugerament i només vaig poder dir:

- No sabía que uno podía salir de un cuarto oscuro con un novio del brazo, pero es bueno saberlo.

Gener 2005

dijous, 22 de maig de 2008

United Kingdom

Ja he tornat d'UK. He estat a Cambridge i a Londres i esta segona visita a les Illes Britàniques confirma tots els tòpics que ja sabia: que allí fa fred, que no tenen sol, que les lliures esterlines són incòmodes, que els britànics són horrorosos i que es menja molt però que molt malament.

No obstant, hi ha aspectes del viatge que cal destacar, sobretot l'ambient gai de Londres i les rebaixes, perquè allí les rebaixes són de veritat. No és com ací. Allí no hi ha primeres rebaixes. Ni tampoc segones. Comencen amb un 70% off. És a dir: les coses es queden amb un 30% del seu preu inicial.

Vaig aprofitar i em vaig comprar les Tiger Mèxic 1968 amb les ratlles verdes i roges, unes sabates informals i un abric ben llarg molt british. Tot per menys de 100 euros.

L'ambient gai de Londres és més lamentable que qualsevol altre que haja vist. Divendres vaig anar a Fiction. Un antro de mala mort enmig del no res. La música era un house diabòlic, l'entrada valia 15 pounds (unos 22 euros) i la gent estava drogadíssima. Una birra valia quatre pounds i mig (uns sis euros al canvi) i ningú portava samarreta.

Dissabte, després de sopar pel Soho vam anar a la disco gai més absurda de Londres (més encara que Fiction). El lloc es diu G-A-Y (sí, amb totes les lletres) i resulta que hi havia una actuació en viu. Jo no sabia qui era el tal Owen, però els meus acompanyants sí: un exmembre del grup per a adolescents Take That. Inefable, inenarrable, indescriptible.

La cosa que més em va sorprendre fou la quantitat de mariques asiàtics i pakis que hi havia. Tots ben maquillats, alguns sense samarreta (es pensen que estan a Benidorm?) i absolutament divins. Una de les coses més ridícules que vaig poder constatar és que els gais londinencs ballen les cançons dels seus ídols davant de les pantalles gegants que omplin els locals d’ambient.

D’altra banda, i tornant a la vida real, l'exnóvio núm. 2 vol quedar amb mi per a prendre un café. Espere que no se li passe pel cap intentar explicar-me que ho hem deixat. Seria tan lamentable que em veuria obligat a escoltar-lo.



Gener 2006

dimecres, 21 de maig de 2008

A zero

He pres una determinació important. Comence de zero. Ni nóvio núm. 1, ni núm. 2, ni amant núm. 1, ni 2 ni res. Zero patatero.

La relació amb el Nóvio núm. 2 estava tocada des de feia setmanes i feia dies que no donava senyals de vida. L'última conversa amb ell tingué lloc ahir i va acabar amb una "abraçada", al més pur estil teletubbie. Li vaig contestar que acomiadar-se amb una "abraçada" no era el més correcte.

- Mira, xiquet, no pots acomiadar-te amb una "abraçada" quan m'has fet una mamada al vàter d'un pub un dimecres de vesprada. No, no és correcte.

Almenys demà marxe a Londres i l’escapada em servirà per ordenar el cap, per prendre la determinació de no tornar a tindre cap nóvio, per avortar, per fer-me heterosexual i per vore-li la cara al meu amic Andreuet, que treballa a Cambridge.

Massa coses espere d’un viatge a Londres.

dimarts, 20 de maig de 2008

L'Uruguai i l'Estatut


Ma mare m'ha regalat uns shençols verds. Anit els vaig estrenar amb un uruguasho increïblement dolç. Este clau és la meua reconciliació particular amb Hispanoamèrica després de l’espectacle amb l’indígena mexicà de Cap d’Any.

D’altra banda, el discurs del Tinent General Mena m'ha posat caxondo. Quan ha dit això de les obligacions de l’exèrcit en relació a garantir la unitat d’Espanya m’he posat erecte. Només d’imaginar-me els joves militars, musculats i amb el cap rapat, perseguint pels carrers del Gòtic els polítics catalans que volen aprovar l’Estatut... se’m fa la boca aigua.

Gener 2006

dilluns, 19 de maig de 2008

Questió de roba



Ahir el cap del despatx em va dir que havíem de parlar de la meua indumentària de feina. Em va dir que ja era hora que deixés les converse a casa i que em posara unes "sabates com déu mana", perquè "els advocats hem de donar una imatge".

Jo em vaig limitar a dir "ok" i no vaig voler entrar al drap, perquè si ho hagués fet hui ja no tindria feina. Em vaig quedar amb ganes de dir que un bon advocat no es reconeix per portar una jaqueta horrorosa de Cortefiel (com les que ell porta), sinó per ser una persona competent, capaç de tindre un tracte normal amb el client, per no mentir i per ser honrat, però tot això m'ho vaig callar.

Un altre dels nous propòsits per al 2006 és canviar de feina.

Gener 2006

diumenge, 18 de maig de 2008

Any Nou, nous propòsits

Fa alguns dies no tenia clar quins havien de ser els propòsits per a l'any que acabem d'encetar. Després d'haver passat el Cap d'Any a Barcelona, però, podria fer una llista que es resumiria en allò que vaig fer, justament, aquella mateixa nit.

La nit de Cap d'Any vaig acabar a la Rambla del Raval borratxo a més no poder, després de consumir substàncies il·legals, d'haver-me colat en un local sense pagar i d'haver furtat copes a estranys.

A més, portava els ulls pintats per culpa de les males influències i vaig acabar al llit amb un mexicà que treballa a França i que semblava el mateix Moctezuma Xocoyotzin.

Per tant, els propòsits per al 2006 són:

NO he de beure fins perdre el coneixement
NO he de consumir drogues
NO he de pintar-me els ulls
NO he de gitar-me amb indígenes

Ja veurem quants aconseguisc complir.

Gener 2006

dijous, 15 de maig de 2008

Adéu a 2005


Acostume, des de fa anys, a fer una llista de propòsits cada cop que s’apropa el Cap d’Any, però esta vegada no sé què hauria de canviar de la meua vida, perquè no pense deixar de fumar ni tampoc aprendre anglés. Desorientat em trobe.

Fa dies que note distant el Nóvio núm. 2. Sembla que la seua mort és ben a prop, doncs. Queda no res per rematar l’any i ja sé on donaré la benvinguda al 2006: a Barcelona.

Marxe, doncs, amb la única relació que encara mantinc tocada de mort. Molt tocada.

M'agradaria que l’any que estem a punt d’encetar siga més profitós, i estic convençut que serà així.

Benvingut 2006.



Desembre 2005

dimecres, 14 de maig de 2008

El tamboret

Anit el Nóvio núm. 2 no va voler vindre a sopar a casa. Davant eixa falta de consideració vaig substituir-lo per un sopar encisador: unes clòtxines de l'Ebre, una albergínia farcida i una ensalada amb avocat, salmó i ou. Vaig assaborir especialment les clòtxines i el salmó, ja que el Nóvio núm. 2 els té al·lèrgia.

Però com no em semblava prou càstig i, aprofitant que m’he comprat un tamboret roig folrat de llana, vaig telefonar un amant i el vaig convidar a fer-me una visita amb el tamboret nou com a pretext.

Desembre 2005

dilluns, 12 de maig de 2008

Despertar

Com ara només tinc un nóvio em dedique de ple a cultivar la nostra relació: ahir teníem intenció d’anar a la Filmoteca però finalment vam passar i vam anar a prendre unes sidres i uns pintxos al Sagardi del carrer Sant Vicent.

Després vam anar al seu pis i el seu company ens explicà que porta uns dies follant amb un colombià de metre noranta i molt ben dotat. Enhorabona, doncs.

Quan vam entrar al llit, el Nóvio núm. 2 em va dir que estava cansat i que no li abellia follar. Però... a les tres de la matinada, no sé què li va passar pel cap, se li va regirar el perdigó i em va despertar per a cardar durant gairebé una hora.

Cada cop entenc menys coses.

Desembre 2005

diumenge, 11 de maig de 2008

Hoy no me puedo levantar

El dia d'ahir fou perfecte. El nóvio i jo vam passejar per la marjal i per l'Albufera. Vam dinar un arròs en perol i després vam anar a prendre unes copes per a fer la digestió.

Després de tres de vodka per a mi i tres de gin per al meu xiquet, ens vam posar calents i vam acabar practicant sexe oral al bany del pub. Vam vindre a casa i ens vam dutxar junts i vam tornar practicar sexe, ara aquàtic.

Vam marxar al Carme per a sopar i hui estic desfet i no vull anar a treballar.

Desembre 2005

dijous, 8 de maig de 2008

Les JERC i la COPE


Crec que no cal que explique què sent per Losantos, per l’Església catòlica (i catòdica) i per la deriva ultranacionalista del PP, perquè pense (i confie) que estic lliure de qualsevol sospita.

L’acte protagonitzat per les JERC, en primer lloc, és una provocació innecessària i gratuïta que no fa sinó convertir en víctima l’emissora de l’Església en un moment de crispació tan gran que a mi em fa feredat.

ERC és la tercera força política al Principat i forma part del govern de la Generalitat, té set o huit diputats a Madrí i és soci preferent i estable de ZP. Per això caldria demanar-los una miqueta més de trellat i de responsabilitat, sobretot en un moment en el qual el PP es dedica a vincular la reforma de l’Estatut amb ETA.

Des del seu èxit en les eleccions (motivat sobretot per la criminalització per part del PP, les coses com siguen) la direcció d’ERC no fa sinó posar entrebancs a les reformes del govern de ZP (i jo no el vaig votar, que conste) i al mateix tripartit.

El fet que dos diputats, Joan re(Tardà)t i Joan Puig, acudiren a l’espectacle de les JERC no fa sinó augmentar el despropòsit d’una acció infantil i contraproduent.

Què passaria si membres de Nuevas Generacions del PP s’encadenaren (amb els polos Lacoste, els nàutics i quilos de gomina) a la seu de la Ser, de Com Ràdio o de RNE?

Deixem que Losantos es quede afònic, que li isca una úlcera o que li caiga a sobre la creu del Valle de los Caídos, però sense fer-li publicitat gratuïta i sense convertir-lo en màrtir.


Desembre 2005

dimecres, 7 de maig de 2008

Ja fa un parell de setmanes que estic molt a gust amb el Nóvio núm. 2. Em trobe tan relaxat amb ell que no vull que el xic que vaig conéixer abans del pont es convertisca en Nóvio núm. 1. Crec que ara només en vull un, el Nóvio núm. 2.

En realitat no sóc cap Princesa de Gel -tipus Letizia, amb zeta- i estes coses m'espanten i em produeixen vertigen. Si decidisc deixar-me portar, baixar la guàrdia i aprofundir en la relació amb el nóvio núm. 2 poden passar moltes coses.

Unes coses serien bones, però unes altres no ho serien tant.

Desembre 2005

dimarts, 6 de maig de 2008

Tolerància zero?

Quan hui he anat a informar-me de la campanya contra la violència de gènere a l'estand que la Generalitat ha instal·lat a la porta de l'Ajuntament i he demanat el fullet en valencià, l'hostessa m’ha amollat "parece mentira que en un tema como éste, preguntes si tenemos la información en valenciano"... i que conste que la campanya està organitzada per la Generalitat Valenciana en col·laboració amb Bancoixa...

Jo li he preguntat si era incompatible una cosa amb l’altra i no m’ha contestat.

M’han entrat ganes de matar-la i convertir-la en la víctima 50 de violència de gènere d’enguany.



Novembre 2005

dilluns, 5 de maig de 2008

Herpes



Herpes, del llatí herpes, i este del grec hérpes, hérpetos, derivat de hérpo 'arrossegar-se, serpentejar', perquè és una afecció que s’escampa per la pell.

*

En efecte, tinc un herpes al llavi. Hui m’he comprat una crema a la farmàcia. Al prospecte he llegit açò:

"La herpes labial aparece debido a una infección por un virus llamado herpes simple. Normalmente se produce una primera infección dentro de la boca (habitualmente en la infancia) que puede pasar despercibida. Después de esta primera infección, el virus del herpes permanece en el organismo sin presentar síntomas.

La infección presenta con frecuencia nuevos brotes, en otros momentos de la vida, que suelen aparecer como consecuencia de quemaduras de sol, resfriados, fiebre, emociones, ansiedad, heridas en la boca, mestruación, intervenciones quirúrgicas o alergias
"

Així, descartades les cremades solars (està nuvolat), els refredats i la febre, l’ansietat, les ferides en la boca i les operacions, l’herpes només pot tindre dos causes: o la menstruació (que seria molt estrany als 26 anys) o alguna emoció desmesurada...

Abans que ningú puga suggerir qualsevol altra via de contagi he de deixar ben clar que no folle des de dimecres i, per tant, eixa via està descartada.

*

Imatge creada per Candy Heart Generator

Novembre de 2005

diumenge, 4 de maig de 2008

Bakallà


Fa un temps m’ho vaig fer amb un bakala. Sé que és una mica lamentable, però com ja no tinc vergonya (ni tampoc la conec, que diu mon pare) ho conte ara. El bakala en qüestió era guapo, però molt bakala: esportives d’aquelles gegants i de colors, arracada de lloro en una orella, metxes grogues en les puntes i roba horrible.

Era més tonto que un bolso i la seua capacitat neuronal era la mateixa que la d’un entrepà de formatge, però al llit tenia les coses molt clares. ¿Te podrías correr en mi cara? em va demanar molt educadament, i jo, una altra cosa no, però educació en tinc molta.

Novembre 2005

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails