dilluns, 30 de juny de 2008

/chimotei o la integració


Si he de triar, em quede amb els integrats. Són més fàcils de comprendre i el seu comportament resulta molt més insuls. Un integrat mai teoritza, mai elabora una concatenació d'idees per obtindre conseqüències; ell simplement actua i es desenvolupa en un medi que considera propici per al seu creixement personal.

Un integrat considera tot allò que és capaç d'entendre com CULTURA, sense adonar-se que valora imbecil·litats. Les seues referències culturals estan estretament lligades als productes derivats dels mass media i dels concursos de la televisió.

Però més fàcil que explicar què és un element integrat, segons Umberto Eco, és posar-ne un exemple: /chimotei.

Este personatge fa setmanes que em té meravellat. Representa totes les qualitats d'un integrat i, a més a més, en fa gala. El seu fotolog és l'exemple perfecte del que Eco definiria com un element integrat pur. Si repasseu les últimes imatges i els últims textos de /chimotei vos adonareu fàcilment del que vull explicar:

30/03/2006 "Tambien me he dado cuenta que sin abrir messenger no me acuesto tan tarde (leo harry Potter) o llego antes a la piscina o no hay malentendidos con amigos..."

29/03/2006 "Funny how es una canción de Rachel Stevens en la que se dice que uno sabe cuando una relación no funciona."

27/03/2006 "Que me parece triste estar insistiendo de tirar fotos y luego nadie sea capaz de hacerme alguna a mi e incluso tenga que utilizar mi mano para hacermela YO solo" Este text és imprescindible per entendre el món dels integrats!

25/03/2006 "Aquí está Gisela haciendo de Gisela en "El Diluvio que viene" y es que en lugar de adaptarse a su personaje, simplemente hace de ella misma" Gisela, exconcursant d’Operación Triunfo, com a referència cultural dels integrats.

¡Y así, hasta el infinito!

Març 2006

diumenge, 29 de juny de 2008

Eco, eco, eco...


El xic espe(a)cial m'ha deixat este llibre:

"Apocalípticos e Integrados, de Umberto Eco, es un estudio sobre la cultura popular y los medios de comunicación, a través de una serie de ensayos que examinan las diferentes posturas de la sociedad ante la cultura de masas.

Los llamados “apocalípticos” encuentran en la cultura de masas la hipérbole de lo que consideran la “anticultura”, para ellos signo de la decadencia total. Su calificativo se debe a que exponen el fenómeno con tonos apocalípticos y se resisten a reconocer cualquier nuevo elemento como valioso, ya que esto implicaría un cambio que a la larga puede llegar a la aniquilación total de los patrones culturales ya establecidos.

En un claro contraste, los “integrados” son aquellos que creen de manera optimista que experimentamos una magnífica generalización del marco cultural, y defienden este fenómeno ciegamente. Están convencidos de las bondades de las nuevas tecnologías, y las difunden como parte fundamental de un futuro más libre y prometedor".

I tu, ets apocalíptic o integrat?

Març 2006

dijous, 26 de juny de 2008

Violència domèstica i Estatut

Volia quedar demà amb el xic espe(a)cial per anar al cine a veure Volver -sobretot ara que sóc fan incondicional de la Pe-, però no podrà ser.

No recordava que la guàrdia de violència domèstica m'obliga a estar disponible des de les nou del matí de dimecres fins les nou del matí del dijous. No obstant això, demà soparem junts i ho passarem ben rebé.

D’altra banda, i com tot no podia ser perfecte, cada dia estic més fart de l'Estatut. En determinat moment vaig reconéixer que les negociacions de l'Estatut me la posaven dura, però ara només em posen nerviós.

Crec que ERC no entén les vertaderes dimensions del que s'està parlant i creu que es tracta d'una freakada més de les que acostumen a protagonitzar. Si les coses continuen així, prompte veurem Maragall a la creu, i esdevindrà una mena de Sant Pasqual, però màrtir.

Març 2006

dimarts, 24 de juny de 2008

La revenja


L'altre dia em va telefonar l'exnóvio núm. 2 per preguntar-me com estava i si volia dinar amb ell i amb el seu company de pis.

Li vaig dir que estava molt ocupat i que no tenia gaire temps, perquè sóc dels que creu que els exnóvios estan morts.

Em va dir que després de deixar-ho amb mi va conéixer un altre xic i que acabava de deixar-lo i que estava una mica fotut. En realitat, estic més que convençut, l’havia conegut mentre estava amb mi, però es tracta d’un detall insignificant que no canvia res, i menys en este moment de la pel·lícula.

No vaig poder evitar un somriure de malícia i de satisfacció i li vaig contar, amb tota mena de detalls, que jo ara estava amb un xic espe(a)cial, que tot m'anava perfecte i que era molt feliç.

La rancúnia pot amb mi.

Març 2006

dilluns, 23 de juny de 2008

Tercera guàrdia

Hui he tornat a tindre guàrdia i he hagut d'empassar-me un cas de violència domèstica que, amb tota probabilitat es tractarà d'una denúncia falsa i dos alcoholèmies (les proves d'aire van donar 1,03 i 0.87).

Un dels paios, segons constava a l’atestat, no tingué prou amb el que ja portava a sobre i li va preguntar al guàrdia civil: "Agente ¿no habrá decomisado un gramito de coca para que se me pase el ciego, verdad?"

Me encanta mi trabajo.

Març 2006

diumenge, 22 de juny de 2008

Conversa per al Dia de Dona


Ahir, mentre em feia el café abans de començar la classe d'italià vaig escoltar una conversa entre dos xiques de vint-i-pocs.

Pija 1: Pues, tía, Carla desde que lo ha dejado con Tommy no levanta cabeza.
Pija 2: Pero si lo dejaron hace ya un mes! Y sólo llevaban tres meses!

La Pija 2 no és de l'escola de Charlotte York, de Sex and the City, que afirma que després d'una ruptura s'ha de guardar un dol de, com a mínim, la meitat del temps que has compartit amb l'exparella.

Pija 1: Ya lo sé, tía, pero desde entonces está fatal.
Pija 2: ¿Pero qué hace, tía?
Pija 1: Pues, tía, que un día conoce a un chico y al día siguiente duerme con él… ya sabes qué quiero decir.

Silenci. Encenen alhora un nobel cadascuna. Aspiren. Tiren el fum mentre s'aparten el cabell de la cara, deixant al descobert unes arracades d'ossets de Tous, la Pija 1, i unes altres de perleta blanca, la Pija 2.

Pija 2: Si es que, está mal decirlo, pero todas necesitamos un hombre.

Busca qui t'ha pegat!

- - -

D’altra banda, el xic espe(a)cial i jo tenim esta vesprada el nostre primer acte benèfic. Galas, mercadillos, bingo. És un gran pas en qualsevol relació. Molt recomanable per a qualsevol parella incipient.

Març 2006
Imatge de My Tired Eyes, a Flickr

dijous, 19 de juny de 2008

Maia i Mendoza


Una vegada se'm va ocórrer comprar un llibre de Mendoza i Maia me'l va destrossar quan només portava tres pàgines llegides. Des d'aleshores consulte amb ella tot allò que puc llegir.

Dilluns li vaig dir que anava a fer-me un café, però en realitat me'n vaig comprar dos de Mendoza i un de la Moliner sense dir-li res.

Ara els tinc a un calaix perquè no els veja i em tocarà llegir-los d'amagat.

Març 2006

dimecres, 18 de juny de 2008

Segona Guàrdia

Ahir vaig tindre guàrdia de nou. Em va tocar assistir un menor que havia estat denunciat per sa mare per maltractaments. Repito: el menor havia pegat a sa mare, i esta, ni corta ni perezosa, l'havia denunciat i no volia saber-ne res.

Després vaig haver d'assistir un ionqui que havia estat reconegut fotogràficament per una caixera de Mercadona per un suposat robatori amb violència. La caixera va haver de revisar tots els books que la guàrdia civil té de delinqüents fitxats i va reconéixer el meu client en una foto de 1999. Quan li van mostrar una foto més recent va dir que no, que no era ell.

¡Todos a la calle!

Març 2006

dimarts, 17 de juny de 2008

Més notes

Nota econòmica: Crec que ja m'he fet major. La setmana passada vaig anar a la Caixa a fer unes gestions i em van oferir la possibilitat de fer un dipòsit de pasta. Es tracta d'un dipòsit amb interessos variables, però amb unes condicions interessants: recuperaré el 100% del capital al venciment, tinc un rendiment fix del 6% durant el primer més i la resta de l'any un rendiment variable en funció de la revaloració de l'IBEX 35. Tal i com està la Borsa, me la jugue.

¡Viva el Mal! ¡Viva el capital!

Nota acadèmica: Dilluns em van dir la nota d'italià: 56 sobre 60 (els italians ho fan així). Estic molt content, perquè pensava que l'examen no m'havia eixit tan bé.

¡Viva yo!

Nota emotivosentimental: Fa uns dies que festege (paraula de la setmana) amb un xiquet encisador. Esta nit vindrà a casa a sopar i a veure una pel·li al llit.

¡Viva la primavera!


Març 2006

dilluns, 16 de juny de 2008

Nunca te fies de un negro con americana

Sembla que cada cop que passe amb els amics un cap de setmana a Barcelona ha de passar algun desastre:

Els meus amics, que no tenen camell de capçalera, van voler comprar coca este cap de setmana a les Rambles de Barcelona i així ho van fer. Malauradament els van tangar.

Un cop amb la droga a la mà i els diners ben lluny, la va tastar un gallec, que sembla que són els que més saben de marisc i de cocaïna.

Tot just quan es va estacar la primera ratlla va cridar: ¡mecagoenlaputahostia, que nos l'han clavao!

Tot seguit, un ull se li va inflar i se li va posar tot roig. Només un ull.

Crec que han aprés que no s’ha de comprar droga als negres que la venen a la Plaça Reial vestits amb una americana blanca.

diumenge, 15 de juny de 2008

Primera guàrdia

Hui he tingut el primer dia de guàrdia com advocat d'ofici. He hagut d'assistir dos detinguts. Al primer se li atribuïa un delicte de denúncia falsa.

Quan li he preguntat què havia fet m'ha dit: es que m'estrellé con el coshe, zin zeguro y le dije a la pasm·ma (amb eme geminada) que me lo habían robao, pero como lo aparqué al delante de mi casa, pues m’han pillao. Brillant.

El segon és encara més surrealista: un iaio que li havia pegat un tir a un gos que li havia matat tres ànecs del seu corral. Resultat: 3 ànecs morts i un gos amb lesions a un pota.

Amb casos com estos la meua carrera d'advocat fa passes meteòriques.

Febrer 2006

dijous, 12 de juny de 2008

Diga'm?


Només he practicat sexe per telèfon una vegada. Un antic nóvio estava caxondo i ho tenia impossible per quedar. M'ho va proposar i, sense dubtar un segon, vaig acceptar. 

No ho havia fet mai però estic convençut que el sexe telefònic és una d’aquelles coses que s'ha de fer almenys una vegada en la vida, com follar amb un dona, viatjar a París o conduir un cotxe robat.

Tot i això, no sé ben bé per què, tenia entés que el sexe telefònic era més espontani, que havia de sorgir de forma més natural i no amb un asèptic ‘t’abelleix fer sexe telefònic?’. 

En este cas no fou massa excitant, donades les circumstàncies: no tenia massa ganes de dir guarrades ni de contar què feia mentre escoltava les que feia ell.

Tot plegat em resulta una mica complicat.

Però el pitjor de tot és que és incòmode: has de tindre una mà ocupada amb el mòbil i amb l'altra anar fent, perquè el mans lliure no se sent bé. Un rotllo, en definitiva.

No, si en el fons seré molt tradicional: m'encanta fer-ho al llit, i sense distàncies.

Febrer 2006
Imatge de Dr Joanne, de Flickr

dimecres, 11 de juny de 2008

Llista

He sigut nomenat número dos de la llista electoral del meu partit (que no és gens popular) per a les eleccions municipals de l'any que ve. Estic barallant la possibilitat d'incloure Maia a l'equip de treball, perquè ella es queixa de tot i segur que pot aportar noves idees i reivindicacions: que al meu poble es declare legal la caçera de gats, que es puga pixar a les voreres i que es puga mossegar els xiquets que juguen a pilota.

Jo crec que Maia és massa popu-lista.

Febrer 2006

dimarts, 10 de juny de 2008

Sorpresa!


Quan he vingut este matí al despatx, el meu company m'ha comentat que tenim un cas nou. Resulta que al client li van cremar el cotxe a València i el foc es va estendre a un edifici i ara els propietaris li reclamen els danys. Però això no importa.

- Pega-li una ullada a l'expedient i em dius què et sembla -em va demanar el cap del despatx.

Això he fet. I m'he quedat mort: quan he vist el seu DNI l'he reconegut i he tingut un flash-back i m'he traslladat a un llit que no era el meu.

L'àrea metropolitana de València té més o menys un milió d'habitants. Jo no sé amb quants he pogut follar, però estic convençut que el percentatge és mínim.

- El judici és el nou de març. Hi vindràs? -m'ha preguntat el company.

- Clar. No m’ho perdria per res del món.

Febrer 2006

dilluns, 9 de juny de 2008

Finalment...

He follat: he tornat! Com el color negre; com els daurats (¡vuelve el oro!); com els pantalons amb estampat príncep de Gal·les!

Ai! Quin xic! Quin xic més mariquita! Con su piercing en la nuca, con su tatuaje de elfo, con sus cejitas, con su olor a Calvin Klein... ¡Con todo!

He de dir que no m'agraden els xics amb tatuatges èlfics (ni tan sols m'agraden els elfos), ni tampoc els pírcings, ni l'olor a CK, ni que els xics porten celletes de mariquita... El xic de diumenge no té cap importància, no és nóvio, no es convertirà en el segon pare de Maia i tampoc compartirem cap hipoteca (que és allò que més uneix una parella).

És només... això mateix.

La bona notícia es que fa dies que em ronda pel cap un xic espe(a)cial…

Febrer 2006

diumenge, 8 de juny de 2008

Estatut sí o no?


Ahir em van parar uns voluntaris del PP davant la plaça de bous per si volia signar a favor del referèndum sobre l'Estatut català:

- Oye, quieres firmar? Es lo del Estatut - brillant explicació que em van fer.
- Clar. És perquè es faça un referèndum sobre l'Estatut, no? - vaig preguntar.
- Eso, eso.
- Però sobre l'Estatut valencià, no?

Cara de bobo.

- ¡Nooo! Creo que es sobre el Estatut catalán.
- Ah, doncs no. Eixe ja el votaran en referèndum els catalans. Jo vull que es faça també una
consulta sobre el valencià, xic.

Més cara de bobo.

- Pues creo que eso no es lo que se firma aquí.
- Ja m'estranyava a mi.

Febrer 2006

dijous, 5 de juny de 2008

Trobada

Ahir, quan anava a classe d'italià, em vaig trobar amb un excompany d'escola. Vam fer tota l'EGB i el BUP junts. Després el vaig trobar a la facultat, perquè també va estudiar Dret, però el nostre contacte era mínim. No havíem sigut amics a l'escola. Només companys.


Tot i això, el xic m'encantava. Era guapo, intel·ligent i amable, i trobar això a una escola privada com la meua era francament complicat. Li vaig dedicar infinites masturbacions adolescents.


Vam estar xarrant una estona i ens vam posar al dia. Ell ara treballa a un despatx d'advocats a València i portava un vestit-jaqueta horrorós, una corbata de color blau cel encara més horrible i unes sabates inefables. Jo portava, en canvi, uns texans trencats, un sweter (o suèter, vinga) a ratlles i les Tiger que em vaig comprar a Londres. Ell portava un maletí de pell de plàstic, i jo la bandolera que se’m trencà la setmana passada.


Quan va veure el meu aspecte em va preguntar si tot m'anava bé. I jo li vaig contestar que m'anava perfecte, que feia dos anys que vivia sol, que treballava a un despatx (i que em pagaven), que el dia 27 faré la primera guàrdia del torn d'ofici i que l'única cosa que em mancava era un parell de nóvios.


Em va donar la seua targeta (jo mai en porte) i em proposà quedar la setmana vinent per a prendre un café.


Ara ja no és guapo però continua sent amable.


Febrer 2006

dimecres, 4 de juny de 2008

Sense follar (segona i, espere, última part)

Ahir feia referència a la falsa dicotomia "llibertat d'expressió versus respecte religiós (o no religiós)".

Considere que entrar en eixe joc (o en tries una o l'altra) és molt perillós i és justament el que s'ha d'evitar. El respecte a les creences no exclou, per se, la llibertat i els europeus això ho hauríem de tindre clar, ja que som la civilització més civilitzada.

Algú considera que el fet de no publicar unes caricatures que són humiliants, despectives, irreverents i susceptibles d'ofendre a tota una comunitat religiosa suposa retallar la llibertat d'expressió?

Jo considere que no, sinó tot just el contrari. Fer un ús destrellatat de la llibertat perverteix el seu sentit. Fer un ús raonable de la mateixa és el que li dóna sentit.

Sí, com podeu suposar, continue sense follar i pensant més del compte. Si esta situació es perllonga en el temps no sé com acabaré.

dimarts, 3 de juny de 2008

Sense follar (primera part)

Quan no folle em dóna per pensar i pensar és una cosa que no m'agrada fer, perquè implica que no folle.

En fi. Porte dies pegant-li voltes a la falsa dicotomia que se'ns planteja des dels mitjans de comunicació entre la llibertat de premsa/expressió i el respecte a les creences o no creences de determinats grups humans.

Parle, és clar, de la publicació per part de massa diaris europeus de les famoses caricatures de Mahoma i que han provocat els primers morts a llocs tan llunyans com Somàlia o Gaza.

Tinc molts dubtes que no em permeten traure conclusions massa interessants. El primer interrogant, i un dels quals s'ha de tindre més en compte, és que els dibuixos es van publicar fa quatre mesos. Sí, senyors, quatre llargs mesos.

Per què salten ara a l'actualitat? La resposta l'hem de trobar en l'actual situació política dels països àrabs: Iran pretén construir armes nuclears, Hamàs ha accedit al (des)govern de Palestina, Iraq continua sent el mateix polvorí...

És fàcil pensar, doncs, que es tracta d'una cortina de fum en tota regla. Desviar l'atenció del món cap a unes vinyetes és la millor tàctica d'estos Estats per evitar que el món occidental civilitzat continue demanant que Iran es desarme, que Hamàs abandone la violència o que es pacifique Iraq d'una vegada per totes.

Visto lo escrito, vaja, necessite un nóvio.

Febrer 2006

dilluns, 2 de juny de 2008

Interrogant del cap de setmana

Divendres
- Escolta, tens algún problema per a practicar-me una felació o són imaginacions meues?
- Pues la verdad es que sí, porque sólo la mamo cuando tengo mucha, mucha confianza.
- Estàs de conya o què?

Dissabte-Diumenge de matí
- I ara què cony faig jo amb esta bicicleta a ma casa?!
- Guarda-la a la terrassa, clar. Com si fóra un trofeu.
- Un trofeu una bicicleta robada? Calla, calla...

Febrer 2006

diumenge, 1 de juny de 2008

La bandolera

Ahir se'm trencar la bandolera quan anava a classe d'italià. Em trobava al carrer Colom, amb una bossa trencada que pesava més que un matrimoni fals.

Vaig pensar: Martí, guapo, ves a qualsevol tenda i demana uns imperdibles i ho soluciones temporalment. Això vaig fer, meravellat per la meua fantàstica capacitat de reacció.

Començà un rosari de botigues i depenents inútils. A Benetton no en tenien; a Cortefiel no em van fer cas i em van preguntar si la bandolera l'havia comprat allí; a Woman's secret (!) tampoc en tenien; a Springfield m'ho van intentar apanyar amb uns ganxets de camisa però no funcionà; a Zara les dependentes van voler grapar-la sense èxit; a Purificación García no em vaig atrevir a entrar.

Finalment, i una mica histèric, vaig entrar a El Corte Inglés, que té de tot.

Vaig preguntar a la secció de planxes i em van dir que els imperdibles els venien a la secció de ferreteria, a l'altre edifici.

Desesperat, vaig veure la llum: Martí, honey, per què no demanes una bossa i poses la bandolera dins, tronc.

- Disculpe, senyora, se m'ha trencat la bandolera. Seria tan amable de donar-me una bossa de plàstic.
- Claro, cariño, faltaría más. La quieres de las rebajas o de las especiales de "la India en el Corte Inglés"?

Vaig dubtar només un moment:

- La de la Índia, clar!


Febrer 2006

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails