dijous, 30 d’octubre de 2008

Gay icon



Dissabte vaig acabar a Làtex, acompanyat de dos amics i d’una celebrity o gay icon del panorama televisiu valencià, tal com el va definir un amic al començament de la nit.

No recorde massa bé el desenvolupament dels esdeveniments, però sí haver intercanviat la llengua amb massa persones i d’haver magrejat els pits d’una xica massa boja que em va confessar que els pits eren de goma:

- No me gustaban los que tenía y me puse estos nuevos -em va dir sense cap mena de complex.
- Cariño, el resultado es espectacular -vaig mentir per afegir a continuació: ¿Y el pezón tienen sensibilidad?
- Prueba, tonto, prueba -la borratxa es mostrava molt més accessible del que era estrictament necessari.
- A ver, a ver -vaig dir-li mentre em dedicava a grapejar-los. Ah, pues sí, se te ha puesto el pezón durísimo, honey.

Al final de la nit vaig acabar al pis del presentador, reconeguent mobles d’Ikea i intercanviant alguna cosa a més de la llengua.

Setembre 2006

dimecres, 29 d’octubre de 2008

Rumors


Divendres nit vaig acollir a casa dos amics heteros massa borratxos i drogats per a tornar a les seues respectives cases: un va dormir al llit, al meu costat, i l’altre al terra, amb Maia fent-li companyia.


Abans, però, vam xarrar a la terrassa amb l’últim rom amb cola de la nit-matí i vam acabar tractant el fet que sobre tots dos amics, les males llengües -entre les quals no hi és la meua- sembren dubtes sobre la seua suposada heterosexualitat.


I jo em pregunte, inquiet, si hem arribat a un moment en el qual tots els heteros de vida sexual discreta s’han convertit en sospitosos d’amargar una vida secreta gai.


- Jo només puc dir-vos, xics -els vaig anunciar- que passar una nit a ma casa no ajudarà a deixar clar res sobre la vostra orientació sexual.


Setembre 2006

dimarts, 28 d’octubre de 2008

Rosanna opina


Rosanna: Tio, el xic P·E·T és el que vaig conéixer este dissabte?
Rasoir: Sí, senyora: el mateix.
Rosanna: I sap que tens un fotolog?
Rasoir: Sí, clar. Ja et vaig dir que ens ho contem tot.
Rosanna: I ha llegit el que vas escriure l’altre dia?
Rasoir: Imagine que sí, nena.

Silenci.

Rosanna: I no creus que t'has passat?
Rasoir: Que va! Si ell es posa caxondo i tot!

Silenci.

Rosanna: Esteu torrats, saps?

Setembre 2006

dilluns, 27 d’octubre de 2008

Bigàmia


Non ti muovere i Una comedia ligera són els llibres que estic llegint en l'actualitat.


Hi ha persones, però, i sobretot dones heterosexuals que per seua joventut encara no estan desenganyades de la vida i de l'amor, que m'han dit moltes vegades que són incapaces de llegir dos llibres alhora perquè els produeix esquizofrènia.


Òbric parèntesi. Estes dones no saben que en realitat el que estan fent és portar la monogàmia i la fidelitat a extrems patològics. Tanque parèntesi.


I dic jo: si he estat capaç de mantindre diverses relacions al mateix temps, si puc barrejar este fotolog amb la meua vida personal i professional sense que tinga massa conseqüències, si puc combinar el meu compromís polític (busca qui t’ha pegat!) amb l'addicció al vodka... llegir dos llibres alhora no té cap mèrit, veritat?


Setembre 2006

diumenge, 26 d’octubre de 2008

Converses P·E·T


He passat una nit de xarreta amb el xic P·E·T (Perdre el Temps):

P·E·T: Lefa’m el cul!
Rasoir Electrique: De veritat vols que et lefe el cul?
P·E·T: No, ara que ho has preguntat ja no.
Rasoir Electrique: Estàs fatal, saps?

P·E·T: Podríem fer un trio, no?
Rasoir Electrique: Amb el teu ex?
P·E·T: No estaria mal, però tal volta em senta una mica incòmode... per què no li ho preguntes al socorrista?

Rasoir Electrique: Com és que hui estàs especialment porc?
P·E·T: No ho sé, hauré caigut a un perol...
Rasoir Electrique: ... d’hormones o de viagra?

P·E·T: No entenc per què no vols anar a una sauna.
Rasoir Electrique: Jo és que sóc molt tímid, saps?

Setembre 2006

dijous, 23 d’octubre de 2008

F/F, va por ustedes


L’apartat dels Friends & Favorites (F/F) de cada fotolog és un món, però, com de tot en esta meravellosa vida, es poden extraure categories que ens ajuden a entendre el fenomen a partir de l’anàlisi d’un subjecte aleatori: jo mateix.


Mariquitas: un fotolog marica es reconeix ràpidament perquè ha de tindre entre els seus F/F un parell de chulazos als quals adora (millor si tens algun xilé, que mola más). Pot ser encara més greu i pots afegir a la teua llista un fotolog que fregue la immoralitat i al mateix temps done a conéixer les coses que t’agraden. Exemple: /soccerpacks.


Maricas y modernos conocidos: Són aquells personatges que coneixes personalment -per diferents raons- i que, a més a més, quan ixes de marxa te’ls trobes pels llocs moderns: a Picadilly, a concerts al Greenspace, a Làtex... etc. Pots arribar a follar amb algun/s d’ells. Exemples: /drsid, /anotherway, /mostar, /alternand81, /detbo.


Artistes: sí, perquè mola presumir de bon gust. El ventall d’opcions és ample: bones fotos, bons dibuixets, textos llargs. És fonamental incloure un parell d’este tipus de fotologs per no semblar un analfabet, encara que mai els hages fet un puto post i no entengues gaire del que el suposat artista vol expressar. No molesten i queden bé. Exemples: /zerkalo, /alanintheklash, /felipeguga, /popperisimos, /3kio.


International: un altre tipus de F/F que cal incloure per semblar una persona cultivada, viatjada i cosmopolita és el de fotologs estrangers, perquè és lleig comprovar que a un fotolog, posem pel cas, de Huelva, tots els seus F/F són de la ciutat de les maduixes. Exemples: /_drugo, /zkj.


Temàtics: hi ha fotologs de qualsevol cosa. Aliments, sèries de televisió, animals, grups de música, art, Jordi Labanda (!)... És important tindre’n algun afegit als F/F per posar en evidència què t’agrada o amb quin tema et poden entrar si algú vol lligar amb tu. Recurs fàcil, doncs. Exemples: /elroto, /galgos.


Raros de cojones: Fotologs inclassificables, des d’un freak japonés que només fotografia els seus gossos raros, fins un bisexual (!) encabotat en justificar-nos l’existència d’eixa desviació de la natura, passant per un madrileny que numera els seus uploads i que s’empassa el semen. Exemples: /luckyno3, /queledonio, /dentro.


Catalonia connection: perquè Barcelona és una ciutat molona i plena de nois i noies macus i maques. Exemples: /cetaitpasvrai, /ea1972, /vdbdc, /joan_yogurin, /shisuka25, /bultoscochinos, /unffaced, /_rouget_.

Setembre 2006

dimecres, 22 d’octubre de 2008

Draps bruts


Esta nit tinc cita setmanal amb el Xic P·E·T per veure junts el capítol de Queer as folk (ell no sap veure'l sense companyia) i em toca canviar els llençols perquè he descobert unes taques de lubricant.

Com Florenci, el xic de l'oratge de Cuatroº, la cadena que puc deixar de veure, ha dit que esta nit plourà hem decidit que follarem amb la pluja com a rerefons i tindre'm els llamps per il·luminació.

Cada dia estem més romàntics.

Setembre 2006

dimarts, 21 d’octubre de 2008

Pacte de cavallers


Este cap de setmana el xic P·E·T (Perdre El Temps) i jo hem perfeccionat l'acord al que havíem arribat feia dies: tots dos podem follar amb qui considerem oportú, però amb una diferència de matís: jo no vull que ell em conte amb qui folla o amb qui deixa de follar; ell, en canvi, em deixa llibertat absoluta amb la condició que li conte tots els detalls.


Massa vici veig jo en esta relació.


Setembre 2006


dilluns, 20 d’octubre de 2008

SOS


Anit, a les 22 hores tenia a casa -amb una cervesa a la mà- un jove socorrista de la Safor. "Estic molt tens" em deia. "Beu" li deia jo.

Resum de la nit: tres cerveses (dos jo, una ell), tres cigarrets (tots per a mi), dos corregudes (una ell, l'altra jo) i una dutxa (compartida, que cal estalviar aigua).

Després de passar la nit amb un socorrista, ja puc eliminar-lo de la llista de "claus que he de fotre abans de morir”.

Ara només em queda follar amb un diputat del PP, amb una estrella del rock, amb un proletari sindicalista, amb un presentador de Cuatroº -la cadena que no puc deixar de veure- i amb un concursant de Gran Hermano.

Paciència, doncs.

Setembre 2006
Imatge de Prozak me, a Flickr

diumenge, 19 d’octubre de 2008

Conversa a tres


De què parlen tres fotologgers quan queden un dimecres de vesprada?


/rasoir: Apuntad chicos: vuelve el morado, y con fuerza.


(...)

/pôl: Pues a mí /chimotei me da asco, y eso que yo no soy de los que odian.

/mostar: A mí me da un poco de la pena.

/rasoir: Mis sentimientos hacia él son confusos, la verdad.


(...)

/rasoir: ... y el malva...


(...)

/pôl: ¿Sabes que /mostar tiene la habitación llena de espejos?

/rasoir: Vaya, vaya… ¿Para verte cuando follas, mostarcito?

/mostar: No, que va, que la imagen no rebota.


(...)

/rasoir: ... y el lila...


(...)

/pôl: Lo peor de /chimotei es que cree que los Pet shop boys son alta cultura.

/rasoir i /mostar riuen.


(...)

/rasoir: ... y el violeta...


(...)

/rasoir: Pues el otro día X estuvo en mi casa.

/pôl: ¿X? ¿Y por qué?

/rasoir: Porque es amigo de Y

/mostar: Pero Y es amigo Z

/pôl: Sí, claro, y Z se lió con B antes de estar con C. Flipa.

/rasoir: Joder, cuánta zorra moderna.


(...)

/rasoir: ... y el púrpura...


Setembre 2006

dijous, 16 d’octubre de 2008

Dimecres post coitum


Follar amb un xic P·E·T (un xic Perdre El Temps) té coses dolentes: no sap ni què vol ni tampoc què no vol; no sap què dir ni tampoc què ha de callar; no sap què ha de fer ni tampoc què no ha de fer... y así hasta el infinito (y más allá).

Tot i això, hi ha coses que paguen la pena, com per exemple restar al llit quan ja saps que fas tard a la feina fent coses per les quals els meus pares no dubtarien a l'hora de desheretar-me.

Setembre 2006

dimecres, 15 d’octubre de 2008

Paula i el cambrer


- ¡Martí! ¿Qué puedo hacer para ligar con el camarero?


Primera mirada gens condescendent de Martí i:


- Es muy fácil, Paula. Sólo tienes que parecer un poco más tonta de lo que ya eres.

- Va en serio, que me gusta mucho... - Paula ignora el comentari maliciós de Martí.


Segona mirada gens condescendent de Martí i:


- Paula, joder, que es un ca-ma-re-ro, acércate y pídele una copa.

- Jo, pero es que ya llevo dos y tengo que conducir. Y si me emborracho no ligaré.

- Claro, porque las tías borrachas no ligan...

- Haz algo, porfa.


I això fa Martí: s'acaba la copa d'un glop i va a la barra a demanar-ne una altra, que és la que fa cinc.


- Camarera, ven aquí -ordena.

- Dime -s'ofereix la cambrera sol·lícita.

- Mira, vull un vodka ben carregat amb llima i també tinc una missió molt important per a tu.

- Vodkalimón y… ¿qué más?

Suspir de Martí, que comença a renegar del gènere femení.


- Mira, honey, veus el cambrer de negre que tens darrere? Vull que em contestes a tres preguntes sobre la seua persona: primera, vull saber si és heterosexual -si fóra marica ja m'encarregaria jo d'ell-; segona pregunta, si té parella; i tercera pregunta, si li agraden les morenes fàcils amb ulls negres.


La cambrera mirà Martí amb cara d’espant i contesta:


- Es que es mi primer día y no sé ni cómo se llama, cielo.


Martí comença a posar-se nerviós.


- Carinyo, vindré en quinze minuts, fes el favor de preguntar-li-ho. I posa’m el vodka, va.


Al quart d'hora Martí torna a la barra.


- Com has quedat, xata?

- ¡Tengo buenas noticias! -la cambrera és incapaç de disimular l'emoció. Resulta que se llama Carlos, es argentino y sí, le gusta tu amiga la de las gafas de pasta.

- Estupendo, voy a informar.


Martí s'apropa a Paula:


- Paula, es tuyo. ¿Ahora te las sabrás arreglar solita?

- ¡Claro! ¡Muchas gracias! Te debo una, tío.

- Perdona, bonita, pero con ésta ya son tres.


En això, s'apropa un xic, abraça Paula per darrere i amb un accent fastigosament argentí diu:

- Oshe, morena, sé que shevas preguntando por mí toda la noche...

- ¿Y tú quién coño eres? -pregunta Paula amb cara de mala llet.

- Soy Carlos, el camarero argentino -aclareix el cambrer una mica estranyat per la reacció de Paula.


Silenci en la sala.


- Joder Martí, ¡te dije que era el de blanco!


Setembre 2006

dimarts, 14 d’octubre de 2008

La bústia


Este cap de setmana he rebut una postal i un mail molt interessants. D'una banda, dissabte aparegué una postal d'Anubis a la meua bústia. Luke -el murcià més guapo del món- m'enviava salutacions des d'El Caire a través d'una postal de la Maia egípcia.

D’una altra banda, un correu electrònic del que fa mil anys havia estat nóvio núm. 2 aparegué en una altra bústia. À es troba als EUA fent uns cursos del doctorat i després de molts mesos sense saber res de la seua vida s'ha dignat a escriure'm i no entenc ben bé per què, perquè ni ell ni jo necessitem res de l'altre.

Un mail estrany i sospitós de moltes coses on parla d'assossec, contradiccions i moviment... estarà fumant À marihuana als EUA?

Setembre 2006


dilluns, 13 d’octubre de 2008

Aitor i Viggo


Cuatroº, la cadena que no puc deixar de veure, començà l'estiu amb un programa nou i amb un presentador-xixo també nou: Amor en la red (!) i Aitor Trigos, respectivament.


El format del programa és el mateix que el de qualsevol d'aquells on es busca parella: tres xiques i un xic o tres xics i una xica, però tots -de manera indefectible- analfabets i de barri perifèric o d'extraradi directament han d’emparellar-se.


Quan vaig veure per primera vegada a l'Aitor Trigos vaig pensar: Cuatroº ho ha tornat a fer i ha fitxat un altre xixo desconegut.
Però, em vaig percatar d'unes quantes coses que em van cridar l'atenció: una maneta que se’n va, que li diga cariño a totes les concursants, una lleugera plometa, uns crits gens heterosexuals… i vaig decidir d’investigar un poc.


Google -que ho sap tot- em va il·luminar: segons els fòrums d'internet, que tenen un 100% de credibilitat, el nostre Aitor és marica perdut, freqüenta la discoteca madrilenya Cool, té un nóvio que és un clon d'ell mateix i una vegada el van tirar de El Corte Inglés per practricar sexe als emprovadors...

Què en dirà de tot açò Match.com?



El mateix dia, Lorenzo Milá, català de pro, va entrevistar al Telediario Viggo Mortensen. Una entrevista prou insulsa de la qual només destacaré una cosa: Viggo no va pronunciar ni una sola vegada la paraula España, la qual cosa resulta gairebé impossible quan fas la promoció d'una pel·li com Alastriste.


En lloc d'España, Viggo feu ús de termes com antiguo imperio español, las españas i fins i tot Iberia.

Pregunta que llance a l'aire: Viggo és víctima del nacionalisme separatista que recorre la nostra Confederació Ibèrica de Nacions?


Inquiet em trobe.


Setembre 2006

Bilbao: la coincidència


A Bilbao em van presentar un xic molt interessant.

- ¿Martí? ¿de Valencia? -va dir mentre obria tant els ulls que em feia la impressió que anaven a saltar-li de les òrbites en qualsevol moment.
- Ummm…. sí. -vaig contestar dubitatiu.
- ¿Y no serás abogado? -va preguntar expectant.
- No, claro que no -vaig mentir immediatament.

Silenci i mirada desconfiada per part del basc.

- ¿Por qué lo preguntas? -vaig demanar com qui no vol la cosa.
- Pues mira -començà-, es que tuve un cibernovio (horror!) de Valencia que me dijo que su ex era abogado y que se llamaba Martí. Pero bueno, imagino que en Valencia debe haber muchos Martí que sean abogados, ¿no?

Més silenci.

- A patadas, chico. En Valencia hay abogados de nombre Martí a patadas.

Resultà que Ander, el xic basc, havia estat festejant a través del messenger amb un conegut meu, el qual li va dir que ell i jo havíem estat nóvios.

I jo he d’assabentar-me a Bilbao que he tingut un nóvio a València. És com de conya, honey.

Setembre de 2006

diumenge, 12 d’octubre de 2008

Bilbao 06


Durant la setmana que vaig passar a Bilbao -entre kalimotxo i kalimotxo- amb motiu de les festes de l’Aste Nagusia, vaig aprofitar i em vaig deixar caure a l'exposició dedicada a Kasimir Malévich al Museu de Belles Arts i a la que el Guggenheim dedicava als últims dos mils anys d’art rus, sota el títol de ¡Rusia!.


Per un moment, i després d’una sobredosi d’art rus i encara afectat per la ressaca, vaig dubtar si em trobava a Bilbao o a Santpetesburg. I encara hui no ho tinc massa clar.


Una cosa que també vaig fer a Bilbao -i que no havia fet mai i que no tornaré a fer mai més- és haver presenciat una correguda de bous. En descàrrec de la meua culpabilitat he de dir que no tenia una altra opció: m'havien pagat l'entrada i no em deixaven revendre-la.



La plaça de Bilbao porta per nom Vistalegre, l'albero -en cristià: l'arena- és de color negre, no hi ha banderes espanyoles i la música només sona quan el president de la plaça ho permet. A banda d'això, la plaça de Bilbao és igual que qualsevol altra del món.


Vaig poder observar com El Cid es va dedicar a fer una autèntica carnisseria amb un bou que passava dels cinc cents quilos.


Hui no he anat a treballar: he preferit dormitar tot el matí amb un xic perdre el temps que ja fa setmanes que em vaig trobar i que hauré de batejar d'alguna manera. Què tal xic P·E·T (Perdre El Temps)?


Setembre 2006

dimarts, 7 d’octubre de 2008

Després de vacances


Després de dos setmanes a la platja i una a Bilbao hui he tingut el primer dia de feina. “Benvingut" m'he dit a mi mateix en entrar per la porta a l'oficina.


Per sort el cap del despatx encara té una setmana de vacances i podré acostumar-me a la normalitat a poc a poc.


El primer que he fet ha estat telefonar tots els nous clients que vaig fer abans d'estiu: Hassane, Mohamed, El Khatibi, Abdelilad i Faykan. ¡Mátame Intifada!


Abans de marxar de vacances vaig conéixer un xic interessant -encara que una mica perdre el temps- i amb el qual he tingut alguns moments de sexe pervertit i pujadet de to durant este estiu.


Ell vol ser el proper president de la Generalitat valenciana, adora el color taronja -el pobre ignora que el taronja era el color de moda de la temporada passada- i no sap veure Queer as Folk sense companyia.


De veritat em convé?


D’altra banda, anit Cuatroº, la cadena que no puc deixar de veure, estrenava el programa més absurd de la temporada: Supermodelo 2006.


Judit Mascó, Paola Dominguín, Antonia dell'Atte i un tal Rouzic són els responsable d'avaluar les candidates a guanyar el concurs. Anit van comptar amb la presència de l'absurda i pepera Laura Ponte, tonta y desaboría donde las haya.


Bolsos, bolsos i més bolsos.

M'encanta, m'encanta i m'encanta.


Setembre 2006

Abans de vacances


Anit vaig passar una vetllada d'allò més estupenda amb una parella de marietes que vaig replegar del carrer, com qui es troba una caixa de cartró. Soparet i sessió de Queer as folk, tot acompanyat d'una botella de mistela a l'estil més agropecuari possible.

Això sí, de pèl poc en vaig veure. Em vaig haver d'acontentar amb les carícies de Maia, que ella sempre les sap agrair.

No obstant això, tal volta hi haja una segona part... ben prompte.

Divendres marxe dues setmanes a la platja i després m'espera Bilbao i la seua Aste Nagusia i alguna que altra sorpresa.

Juliol 2006

dilluns, 6 d’octubre de 2008

Extrema i dura


Dissabte nit vam conéixer a la platja unes marietes extremenyes semiadolescents que es van enamorar perdudament del meu amic Paquito, el qual ha de refermar-se dia a dia en la seua heterosexualitat, ja que és més d'una persona la que llança dubtes sobre la seua orientació sexual (i entre els quals no m'inclouré mai).


Ens vam fer tan amiguets del extremenys que ens els vam emportar de marxa a Làtex.


- Pues, nena, a mí me gusta Paco. Y vamos donde diga Paco –va dir una de les marietes extremenyes.
- Paco es hetero, aunque te cueste creerlo –vaig aclarir jo.


Silenci i mirada d'incredulitat per part de la marieta extremenya.


- ¿Que Paco es hetero? ¡Eso lo dices porque lo quieres para ti!


Juliol 2006

diumenge, 5 d’octubre de 2008

H&M Collection



I

Ahir, mentre prenia un café abans d'entrar als Jutjats, se'm va a apropar un home de mitjana edat i una mica estrany i em va dir:

- Disculpe, pero quiero felicitarle por el traje que lleva. Es muy elegante.
- Gràcies -vaig dir mentre baixava el cap mort de la vergonya i provava a amagar-me a la tassa del café.

Però ell continuà...

- Estas rayas se llevaban cuando yo era joven, pero ahora vuelven a estar de moda.
- Es lo que tienen las rayas diplomáticas, que siempre vuelven -em vaig créixer-, aunque tengo que reconocerle que el traje es de la temporada pasada.
- Quién lo diría, joven. ¿Y puedo preguntarle de qué boutique es?

Em mossegue el llavi i dic:

- Boutique, lo que se dice boutique... no sé. Lo compré en una tienda del centro comercial.
- ¿De cuál, si no es indiscreción?
- Lo compré en H&M, caballero.
- ¿De H y qué?

II

Dissabte nit, mentre recorria en companyia d'un amic hetero llocs d'ambient i afters del centre, em vaig trobar amb un xic i em vaig apropar:

- Oye, quiero hablar contigo, -vaig començar completament borratxo- tú no me conoces, pero yo a ti sí: tú trabajas en H&M, que te he visto en la puta caja varias veces.
- Sí, trabajo allí -va confirmar la mariquita.
- Pues quiero que me digas a quién se la tengo que chupar para que me apuntes en la lista de espera para conseguir el chándal de Madonna.
- Es que no hay lista de espera.

Silenci.

- Bueno, da igual. Dime a quién se la tengo que chupar porque, total, me importa una mierda ese chándal.

Juliol 2006

dijous, 2 d’octubre de 2008

Una comèdia (molt) lleugera


Molts sabeu que Libertad Digital és la primera pàgina que visite cada matí: no puc evitar començar el dia amb una dosi de café i amb una dobledosi de política ficció.


De tota la inefable pàgina -que compta amb col·laboradors com Federico J. Losantos (!), César Vidal (!!), Pío Moa (!!!), Ignacio Villa (!!!!) o Amando de Miguel (!!!!!)- la meua secció favorita és "La pregunta de día".


Com a qualsevol diari on line, Libertad Digital planteja als seus lectors una pregunta al mateix temps que li ofereix quatre possibles respostes. El problema és, com podeu imaginar, les respostes ofertes pel diari, ja que posen en evidència el caràcter pertorbat, desordenat i patològic dels seus responsables.

Jo sempre jugue amb "La pregunta del día" i prove d'encertar la més votada. Vos recomane que feu una visita, perquè és tan i tan divertit com açò:


Pregunta: ¿Qué pretende el Gobierno rescatando inmigrantes en aguas extranjeras?


1. Sólo repatriarlos sanos y salvos (3% dels vots)

2. Abrir los telediarios con historias ejemplares (61%)

3. Estimular la inmigración irregular (30%)

4. Dar ejemplo a todo el mundo (6%)


Pregunta: ¿Por qué Zapatero no desautorizó la manifestación contra Israel?


1. Desprecia al único país democrático de la zona (10%)

2. Su antisemitismo es visceral (19%)

3. A este Gobierno le atraen los terroristas (64%)

4. No era contra Israel, sino por la paz en Oriente Próximo (6%)


Animeu-vos i jugueu una partida!

dimecres, 1 d’octubre de 2008

Hassane


La caverna mediàtica últimament se n'ix: ZP ja no és només amic d'ETA (davant la qual s'ha agenollat) i d'Al-Qaeda (que li ha fet guanyar les eleccions). Ara també és amic d'Hezbolà, perquè ZP és antisemita, antisionista i israelianofòbic (sic).

Jo estic amb ZP per motius estrictament econòmics: tinc més clients àrabs que no pas jueus. L'últim és Hassane, un xic marroquí detingut per la Guàrdia Civil per vendre polos i camises d'YSL, d'Armani, de Chanel i d'aquelles marques que tenen un cavallet brodat.

Tot d'imitació, és clar.

Mai de la vida haguera imaginat que els àrabs serien els millors clients: paguen puntualment, són agraïts, respecten la teua feina i no et molesten amb històries del tipus: "¿mi marido tiene que pagar la fruta que coge de la nevera?" o "creo que mi mujer se ríe de mí a mis espaldas y quiero denunciarla".

La Guàrdia Civil m'ha ofert un tracte: si Hassane denuncia el cap de la màfia de la roba d'imitació el deixaran lliure i podrà renovar els permisos de residència i de treball.

I jo crec que hauria d'acceptar.

Juliol 2006

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails