dimarts, 26 de maig del 2009

De promoció: Barcelona! (II)


Ai, ai, ai...

Presentació de Busca qui t'ha pegat a Barcelona
4 de juny, a partir de les 20 hores a la llibreria Antinous.
Continuarà la festa a El Cangrejo a partir de les 22.30 hores.

divendres, 22 de maig del 2009

De promoció: Barcelona!

Ja hi ha data per a la presentació de Busca qui t'ha pegat a Barcelona: el 4 de juny.

Després de Sant Jordi calia presentar el llibre en societat, però d'una forma no gaire seriosa: tindrà lloc a la llibreria Antinous (Josep Anselm Clavé, 6) a les 20 hores i encara no sé ben bé com es desenvoluparà l'acte.

Sé que hi haurà intervencions dels responsables de l'editorial, però per la meua part he decidit confiar el desenllaç de l'acte als amics i als lectors. Així, he convidat amics propers a fer una lectura -gens dramatitzada, per favor- d'un parell de textos publicats i d'altres més actuals, a elecció del mateix lector.

La participació en la presentació, però, és completament oberta, i si algú dels que passeu de tant en tant per este espai web no teniu a res a perdre i sou capaços de fer ús d'un impecable accent valencià esteu més que convidats a participar-hi, sempre que no siga per a insultar-me en públic.

Així que si no teniu por a ser desheretats per la família i a malbaratar la poca o molta reputació que en estos moments teniu, esteu més que convidats a participar-hi.

La presentació es traslladarà després a El Cangrejo (Montserrat, 9), on la festa por prendre camins insospitats i que escapen del meu control.

Com gairebé tot el que m'envolta.

...

El Cangrejo, inaugurado en 1902, es uno de los locales emblemáticos del que en su día fue el barrio Chino y hoy el Raval barcelonés. En su pequeño escenario actuó en los años veinte Carmen Amaya, cuando El Cangrejo era un referente del flamenco en la ciudad. Ahora, reconvertido en un emblema del transformismo, ha sido sede de artistas como Carmen de Mairena.


Busca qui t'ha pegat!

...

Imatge de Roger

dilluns, 18 de maig del 2009

Pantalons curts

Este capde l’he passat amb el meus pares a l’apartament que tenen a la platja. Hi vaig tots els estius des que era un xiquet i allí tinc una colleta d’amiguets i d’amiguetes. Des que visc sol, però, cada cop hi vaig menys dies, entre altres coses perquè compartir un apartament de 90 metres amb els meus pares és la pitjor de les tortures.

Tot i això, este capde necessitava allunyar-me de males influències i prendre el sol, perquè estava tan blanc que semblava un puto fantasma.

I no sé si és per haver comprovat com les meues amigues lligaven amb xiquets de 22 anys a una disco on sonava Maná (!), per les converses que he hagut d’escoltar o perquè m’he passat el capde en pantalonets curts, però tot plegat ha fet que em sentira com si els últims anys de la meua vida no hagueren passat.


2007


dimecres, 13 de maig del 2009

L'adéu de Maia

Vull racionalitzar les coses i pensar que Maia només era un gos i que no és per a tant, i que no puc estar tan desfet com encara hui em trobe. Però no puc.

Vull pensar que ara que Maia està morta m’estalviaré les vacunes i les visites a la veterinària, que no pujarà al sofà, que no tindré la casa plena de pèls, que no tindré la gossa més malcriada del món, que podré dormir mig hora més tots els matins perquè no hauré de passejar-la, que no intentarà pujar-se al llit per dormir amb mi, que podré sopar sense que intente robar-me el menjar del plat, que no lleparà a les visites quan vinguen a casa, que no me mossegarà les sabates i que no hauré de condicionar el meu horari ni els meus viatges per ella. Però no puc.

I no puc perquè res d’això em consola, i perquè tots eixos ‘inconvenients’ eren justament el que la feien tan adorable.


Juny 2007

dilluns, 11 de maig del 2009

Una boda a l'ampolla

Dissabte estava convidat a la boda d’un excompany d’estudis que havia pres la insana determinació de casar-se, però almenys ho feu amb gust i amb un bon menú per als convidats.

A la taula estàvem reunits els company de la carrera, alguns dels quals van assistir amb les novies, que era just el cas del meu company Lluís, la novia del qual va seure al meu costat.

- Me ha dicho Lluís que eres el único de la mesa que ejerce de abogado.

En efecte, dels meus companys de carrera he estat l’únic que ha optat per l’exercici del Dret: els altres, o bé han fet oposicions, o treballen a la banca o a l’empresa privada.

- No te importa que te haga una pequeña consulta, ¿verdad?

- Clar que no -vaig dir amb poques ganes.

- Es que tengo, bueno, mejor dicho: las compañeras hemos tenido un problema en el trabajo…

Vaig començar a escoltar la història de la novia de Lluís amb certa indiferència, però he de reconéixer que arribà un punt en el qual es posà força interessant:

- Empezamos a notar que el agua de la oficina tenía un sabor extraño y nos temíamos algo malo, así que decidimos poner una cámara para vigilar qué pasaba en la oficina y descubrimos que un compañero…

La xica interrompé la història i mirà Lluís als ulls com demanant permís per dir allò que amollaria a continuació:

- … el compañero se masturbaba y metía su semen en las botellas de agua que nos bebíamos las chicas de la oficina.

Eixes paraules van retronar a la taula i tots els que estàvem escoltant ens vam portar la mà a la boca, no tant pel fàstic com per dissimular l’inevitable somriure que la història ens causà.

- Bueno, pues si me preguntas mi opinión profesional, tengo que decirte que el degenerado se perdía lo mejor.


2007

dimecres, 6 de maig del 2009

Busca qui t'ha pegat a les comarques alacantines!


Després de la última visita que vaig fer a la ciutat d'Alacant vaig dir que es tractava d'una ciutat menyspreable pel fet de tindre més centres de fotodepil·lació que llibreries.

Ara, per a variar, he d'empassar-me les meues paraules i informar que Busca qui t'ha pegat a arribat al migjorn valencià: les comarques alacantines.

Com és possible que el llibre ja estiga a pobles com Elda, Onil i Benidorm i encara no es puga trobar a València és un d'aquells misteris que no sé si resoldré algun dia.

Siga com siga, podreu trobar Busca qui t'ha pegat i fer-vos amb un exemplar a les llibreries següents:

ALACANT
- Llibreria 80 mundos
Avda. General Marvá, 14

ELX
- Séneca
Capità Lasier, 4

ONIL
- Llibreria Ícaro
La Pau, 20
- Avenida
Avda. Constitució, 10

DÉNIA
- Públics-Prensa Dienense
Patricio Ferrándiz, 16

ALTEA
- L'espill café-llibreria
La mar, 39

ELX
- Ali-i-truc
Passeig eres de Sta Llúcia, 5-7

SANT VICENT DEL RASPEIG
- Compas Universidad
Campus Universitari s/n
Universitat d'Alacant

BENIDORM
- Ulises
Passatge Sant Ignasi, 2

SANT JOAN D'ALACANT
- Teorema
Notari Salvador Montesinos, 3

LA VILA JOIOSA
- Vila Llibres
Ciutat de València, 14

ALCOI
- Ex libris Librería Comercial
L'albereda, 50

Mil milions de trilions de gràcies!

dilluns, 4 de maig del 2009

Manolete

Fa quinze dies, sonà el mòbil:

- Diga’m

- ¿Martí? Soy Manuel R.

- ¿Quién?

- Sí, hombre, Manuel R., del colegio.

Silenci.

Resulta que Manuel R., a qui tots coneixíem com Manolete, volia informar-me d’un esdeveniment importantíssim:

- Es que ahora hace justo diez años que dejamos el colegio, y la Asociación de Antiguos Alumnos ha organizado una comida para vernos y ponernos al día. Te llegará una carta con el programa y…

- ¿Diez años? ¿Sólo diez años? ¡Parece que fue hace mil! Bueno, cuando me llegue la carta ya te aviso. Adéu.

Fa una setmana m’arribà la puta carta, i en llegir el programa em vaig quedar mort. El pla per al dia era brutal: el matí començava amb una santa missa (sic), a la qual seguia un matí d’esport (!!), el dinar i una ‘sobremesa’.

No esperava que hi haguera ni drogues ni una festa rave a un encontre d’antics alumnes d’una escola de l’Opus, però en llegir les notes a peu de pàgina em vaig quedar mort: resulta que no només podíem portar ‘a las novias y esposas’, sinó que l’organització de l’esdeveniment pensava habilitar un servei de guarderia per a ‘nuestros hijos’.

Vaig estripar la carta i em vaig oblidar del tema, perquè no volia pensar en la possibilitat que algú de la meua edat s’haja casat i ja tinga xiquets mentre jo encara m’emborratxe a la Bounty com un postadolescent.


2007

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails