divendres, 24 de setembre de 2010

Tafanejar a la platja

Dissabte, després de deixar G al seu cotxe, vaig marxar a la mar a passar la resta del cap de setmana. Només portava un parell de pantalons curts i el llibre El año del diluvio de Mendoza, a la maleta. Bé, també portava darrere meu Matt, i el seu pot de pinso, i el seu llit, i els seus joguets, i la seua corretja, i les seues llepolies, perquè viatjar amb gos és així de complicat.

Després de dinar em vaig deixar caure a la platja i just al meu costat tingué lloc una imatge que em va resultar molt tendra, no sé si perquè realment ho era o perquè em trobava en un estat post coïtum exagerat.

La qüestió és que als pocs minuts d’haver-me instal·lat i ja amb el llibre entre les mans, una família àrab es col·locà al meu costat: els pares eren joves i atractius, ella portava un biquini* negre i ell unes bermudes** roges molt curtes, i tenien un xiquet d’un any i mig amb un cap molt gran.

Obriren un para-sol, estengueren les tovalloles i, mentre el xiquet jugava amb un poalet, el pare tragué d’una nevereta blava dos cerveses i li n’allargà una a la seua dona.

Es van passar la vesprada entre rialles i mostres discretes -però no tant com es podria presumir- d’afecte i tot i que parlaven àrab entre ells, era fàcil imaginar que s’ho passaven de conya.

En un moment donat, el pare s’alçà i li apropà al xiquet un brick de suc, li posà la palleta i li digué en castellà:

- Venga, bébetelo.

El xiquet intentà agafar el brick amb la mà, però el pare li explicà:

- No, que tienes arena en las manos. Papá te lo da.

Estava contemplant l’escena (i els tors del jove pare) quan vaig escoltar que la mare cridava alguna cosa en àrab i m’assenyalava amb el cap. En girar-me vaig coincidir amb la mirada del pare, que em mirava amb una barreja d’estranyesa i desafiament.

Vaig decidir concentrar-me en l’obra de Mendoza i vaig deixar de tafanejar la vida dels altres.

* * *
* biquini, de bikini, marca registrada per L. Réard amb el nom d'un atol del Pacífic, on s'experimentà la bomba atòmica.
**
bermudes, del nom de les Illes Bermudes, clarament.


dimecres, 22 de setembre de 2010

El balenó

Ahir estava tan fart de l’excés informatiu sobre l’Eurocopa que vaig dinar mentre veia a la tele com una manada d’orques assassinaven cruelment un balenó i el devoraven encara mig viu, però és que els comentaris d’espanyolisme ranci dels espanyols que han anat a Viena a veure com Espanya guanyava l’Eurocopa encara resultaven encara més desagradables.


2008

divendres, 17 de setembre de 2010

G, vodka i marihuana

Divendres van saltar pels aires tots els plans que tenia tancats i em vaig trobar sense perspectives per al cap de setmana, així que vaig decidir que una mica de sol, de platja i de descans em vindrien molt bé, i vaig escapar dissabte de matí.

La nit de divendres, però, vaig pensar que havia d’aprofitar-la d’una altra forma i, després de fer-me l’ànim, vaig telefonar un xic que vaig conéixer fa un parell de setmanes:

- Ei, sóc Martí. Em preguntava si tens plans per a esta nit...

G té 36 anys, es dedica a l’ensenyament, és dolç i tendre, interessant i divertit i té un cos fibrat i mengívol.

Després de tres copes a la terrassa de casa em va preguntar si fumava marihuana:

- No sé si deuria... l’herba em posa molt burro -vaig advertir inútilment, ja que abans d’acabar la frase el meu convidat ja havia encés el porro i me l’oferia amb una mirada porca als ulls.

- D’això es tracta -em digué alhora que em llançava un somriure bord.

En acabar el porro em vaig servir una quarta copa i vaig confessar:

- La veritat és que estic una miqueta marejat...

I ell saltà com un ressort:

- Llavors és el moment idoni per fer-te una proposta deshonesta.

I vaig replegar el guant amb tota l’elegància possible:

- Saps que no calia drogar-me per follar amb mi, veritat?

2008

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails