De tot el fem que es publica a El País Semanal, el pitjor de tot són els articles de Maruja-Horror Torres i Javier Mar(n)ías. A banda d'això, els continguts cada setmana són més fluixoscutres i la qualitat del suplement té la mateixa consistència que les inversions en segells de Fórum Filatélico.
dijous, 31 de juliol del 2008
EPS
De tot el fem que es publica a El País Semanal, el pitjor de tot són els articles de Maruja-Horror Torres i Javier Mar(n)ías. A banda d'això, els continguts cada setmana són més fluixoscutres i la qualitat del suplement té la mateixa consistència que les inversions en segells de Fórum Filatélico.
ERC
Un editorial d'El País de fa uns dies afirmava que ERC havia pres el camí cap a la irrellevància política, i no puc estar més d'acord. Però, aniré una mica més enllà. Anit vaig veure una entrevista al inefable Puigcercós a
Així, ERC no sols ha convertit dos anys de legislatura en un autèntic calvari sinó que ha aconseguit carregar-se (per a molt de temps) les esperances de molts catalans i no-catalans que pensàvem que el tripartit podia ser l'alternativa a CiU i, algun dia, al PP del País Valencià.
dimarts, 29 de juliol del 2008
Quim, Maga i els cavalls
El catalans addictes a
Com ja no adore Nico Abad -de fet ara l'odie- necessite omplir el seu buit i estic convençut que Gutiérrez ho farà molt bé: necessite explotar la part més integrada del meu cor.
Dissabte després del concert de Maga, vam fer una passejada pel Carme i entràrem a
La setmana que ve tenim el concert de
Tanta modernez poperil acabará conmigo. al Greenspace.
dilluns, 28 de juliol del 2008
Esperpent a la madrilenya
diumenge, 27 de juliol del 2008
Bonet Claire
Diumenge de matinada, quan tornava amb uns amics per les Rambles en direcció a plaça Catalunya, vam parar a un dels quioscos que ja havien obert. Entre els quatre ens vam comprar dos País, una Vanguardia, un Periódico, la revista b>guided i el número de maig de Marie Claire, que regalava unes ulleres de sol de plàstic.
dijous, 24 de juliol del 2008
Vanidad per al mes de maig
dimecres, 23 de juliol del 2008
La Guàrdia Urbana em castiga
Imatge de Santiago a Flickr
dimarts, 22 de juliol del 2008
Gaydar (i II)
- Paradigma del patetisme gaydar: /chulazzogym
"WUENAS PA EMPEZAR SOY PIVE SIN PLUMA .UN MAXO IBERICO !! JEJE ,SIMPATICO, CARIÑOSO ,AMABLE, SINCERO.ODIO
- Este exemplar resum tots els tòpics: /waperas2006
"pues..... soy un chico sincero , con las cosas muy muy claras, no me gusta andar con rodeos por se lo que quiero. y soy amigo de mis amigos......."
- El millor de tots: /passivorro
"q me la metan por el culo....y hacer el guarro"
Abril 2006
Nota: perfils reals!
dilluns, 21 de juliol del 2008
Gaydar (I)
No conec cap marica que al llarg de la seua vida de gai no haja obert un perfil en gaydar, en mensual o, el que és pitjor, en bakala.
La majoria dels que visiteu este espai sou gais empedreïts i, per tant, segur que teniu un o dos perfils a esta mena de pàgines de contactes.
Els altres visitants que no sou homosexuals, però, vos passeu la vida envoltats de gais i, per tant, segur que també sabeu ben bé què és un perfil.
No obstant això, hui comence una sèrie dedicada a esta meravellosa pàgina que fa les delícies de la comunitat gai de mig món (i només de mig món perquè a l'altre mig l'homosexualitat es castiga amb la lapidació).
El sistema és ben simple, i consta de quatre apartats: descripció física, descripció més profunda, explicar què busques i, finalment, un breu qüestionari sobre autors i pel·lícules favorits, entre els quals destaca Ken Follet i las comedias románticas.
Independentment d’això, existeix una sèrie de frases que es poden llegir a gairebé tots els perfils, la qual cosa posa en evidència que la nostra espècie està fortament estereotipada:
- Soy amigo de mis amigos
- Soy un tío normal
- No soy el más indicado para describirme
- No me gusta la pluma pero la respeto
- Sin foto no contesto
I un llarg etcètera.
Abril 2006
diumenge, 20 de juliol del 2008
Des del més enllà
Ell estava trist i em va dir que no s'imaginava que trobar parella poguera resultar tan complicat. Jo li vaig dir que ell és un xic atractiu i que no havia de tindre massa problemes per trobar algú que, com a mínim, li calentara el llit.
Em va respondre que no buscava només això, que volia trobar algú compatible amb ell i que no es limitara només a follar de tant en tant.
Li vaig dir que la vida consisteix a acontentar-se amb allò que ens trobem i a gaudir de la molta o poca sort que tenim i que, per tant, dedicara els esforços que perd en trobar un nóvio a fer coses més productives: que es deixe estar de gaydar.com i que es dedique a fer cruising.
És més eficaç.Abril 2006
dijous, 17 de juliol del 2008
Siemens
Des de gener havien obtingut amb este sistema més de 30 mòbils i ara s'enfronten a una condenma per estafa i falsificació de documents.
No obstant això, vaig aconseguir una llibertat provisional sense fiança per a tots dos i espere que m'ho agraeixquen amb l'últim model de Siemens, ja que, segons em van dir, són els millor mòbils del mercat.
I jo mai possaria en dubte l’opinió d’un professional.
Abril de 2006
Imatge de pavelló de Siemens a l'Expo92
dimecres, 16 de juliol del 2008
Nico Abad i l'àcid cítric
Hui he fet una troballa imprescindible i absolutament recomanable. Fa temps que em vaig enganxar al programa més integrat que Umberto Eco hagués pogut imaginar: Soy el que más sabe de TV del mundo.
Podeu veure'l, com no podia ser d'altra manera, a Cuatro -la cadena més neointegrada- i el presentador em posa quasi tan caxondo con Jean Nouvel: Nico Abad, a qui ningú recordarà per un programa que presentava i que tenia per nom La hora Wiki, em provoca ereccions postdinar i no puc evitar-ho.
Bé, el que he trobat i no té preu és el blog personal de Nico. Un extracte de l'últim post que ha fet: "Esta semana me dedicaré a preparar el menú para una cena. ya tengo el postre: mousse de limón con mandarinas".
¡Mátame ácido cítrico!
Abril 2006
dimarts, 15 de juliol del 2008
Al llit
Anit jo estava amb Eduardo Mendoza i La verdad sobre el caso Savolta i ell amb Peces Barba i
diumenge, 13 de juliol del 2008
Operació Estalvi
Ahir vaig decidir començar una operació estalvi. I volia començar reduint els cafés de bar. La meua idea era prendre'l a casa i així estalviar-me tots els dies dos euros: el café de matí i el de vesprada. Dos euros al dia per cinc dies a la setmana són deu euros setmanals, ergo 40 euros mensuals. Un pla perfecte.
Ahir, primer dia de l'Operació Estalvi, però, em va eixir al revés: com ja havia pres café abans d'anar a classe d'italià vaig passar per l'Fnac per fer temps. Error. Error. Error. Vaig eixir amb dos llibres a la butxaca i dos més encomanats perquè no els tenien. La broma em va costar 16 euros (més 20 euros quan arriben els llibres encomants i reservats) i l'Operació Estalvi va saltar pels aires.
Per sort, eren llibres de butxaca, amb uns preus prou reduïts.
Balanç del dia 1 de l'Operació Estalvi: -14 euros (16 euros dels llibres - 2 euros dels cafés que em vaig prendre a casa) i -20 euros compromesos. Horror.
Abril 2006
dijous, 10 de juliol del 2008
PP Bono
La trajectòria política de PP Bono és inefable: cacic rural a
La relació personal de ZP i PP Bono és dolenta. ZP, malgrat tot, no és mal xic, i quan el nomenà minijtro ho feu només per una qüestió de quota: de la mateixa forma que nomenà 8 dones i 8 homes, calia nomenar un ministre cañí.
La marxa de Bono ha sigut molt freak. L'acte destil·lava un olor ranci i cañí. Un poc més i mossega la bandera.
Personalment, no el trobaré a faltar.
Abril 2006dimecres, 9 de juliol del 2008
El mal gust
Per això cal recórrer als experts, tant pel que fa a l'art com pel que fa al mal o bon gust. Estos experts establirien les bases per a definir què és de bon gust i què resulta de mal gust.
Eco diu que de vegades el reconeixement del mal gust és instintiu i deriva de la reacció indignada que ens produeix qualsevol desproporció i que es considera totalment fora de lloc. En estos casos el mal gust es caracteritza per l'absència de mesura. Les regles que determinen esta mesura i esta proporció que fa que les coses siguen de mal o bon gust s'ajustarien, clar, a una època i a una cultura determinada.
Les imatges de les cases de Roca, l'assessor de l'Ajuntament de Marbella, han provocat en els ciutadans fàstic i repugnància i jo crec, sincerament, que més enllà dels delictes que si li puguen imputar, este tio era un puto hortera.
Abril 2006Imatge d'Amdel a Flickr
dimarts, 8 de juliol del 2008
Sostiene Pereira
Anit em vaig acabar Sostiene Pereira, d'Antonio Tabucchi. Un llibre amb una estructura meravellosa, un estil clar, senzill i fascinant i un personantge que per al lector esdevé familiar i proper. Un luxe.
Quan vaig tancar el llibre, em vaig girar i tenia al costat un xic espe(a)cial que dormia com un angelet, però que no deixava de moure's. Un luxe luxós.
Abril 2006dilluns, 7 de juliol del 2008
Vanidad
Cosa vana es todo aquello que se tiene por valioso pero que en realidad desvía de lo que en verdad vale. Lo vano nos apega a una falsa imagen del hombre, medido por sus riquezas, fama y poder mundano. Vaticà dixit.
Ahir vaig comprar el número d'abril de la revista Vanidad. L'exemplar de març portava una entrevista a la inefable i sempre ridícula i intranscendent Victoria Beckham. Per a abril tenim a la flaca Pilar López de Ayala.
Este mes el director signa una editorial absurda i miserable sobre la contraposició entre el gèneres musicals de pop i de rock. Recull opinions de personatges absolutament ridículs al llarg de tota una pàgina (!) i tot per a concloure que no sap deslligar-ne un de l'altre.
Això sí, ha de fer ús de termes com hipe, scene i mainstream per decorar un text que el consell de redacció podia haver substituït perfectament per una pàgina de publicitat.
A banda d'això, m'encanta la revista.
Abril 2006
A la imatge, una Paz Vega vanidosa
No sé perdre
Jo estava nominat en la categoria de Cronista (no sé per què no em van nominar per a la categoria de Fotolog no-marica), i ací comencen els despropòsits: no sé qui m'ha nominat ni perquè, ja que l'organització, amb una falta de transparència digna de qualsevol democràcia africana, ha amagat estes dades. Tampoc sabem quines eren les condicions per a ser nominat en cada categoria ni el número total de vots.
La categoria de Fotolog no-marica em sembla irresponsable: dos dels tres nominats es passen la vida envoltades de mariques, fet que les hauria d'invalidar per a concursar en esta categoria. La categoria Adoréi no l'entenc. Quins són els requisits o els trets que fan que un fotolog siga Adoréi?
I el pitjor de tot és que no he guanyat. No he guanyat i m'ho mereixia, perquè cada vegada que faig un upload pose en risc les meues relacions personals, familiars i professionals.
La vida és tan injusta.
Març 2006
dijous, 3 de juliol del 2008
Übersexual
Les noves generacions d'agents porten pentinants moderns, ulleres a l'aire, rellotges de D&G, les mans netes i patilles tan ben fetes que em resulta impossible concentrar-me en la feina.
Són educats i correctes i han canviat les ulleres de sol de pera per les últimes peces d'Armani i Moschino (!). A més a més, em parlen de vosté: "Señor letrado, cuando pueda me firma esta citación".
Jo li ho firme tot, agent, encantat de la vida i un poc caxondo.
- - -
Esta nit vaig al cine amb el xic espe(a)cial, que també és net i també em posa caxondo. Demà, festa pija a la platja.
Març 2006
Imatges de Samuel Dekeber per a la campanya d'YSL, obra i gràcia de Tom Ford
dimecres, 2 de juliol del 2008
Una oportunitat
Este matí prenia café amb una víctima de violència domèstica que em confessava que el seu nóvio li pegava des de feia més d'un any però que ella es callava perquè era molt guapo. Sembla un argument imbècil i propi de qui no té dos dits de front, però quan he vist al delinqüent ho he entés. Era un paki guapo. No d'aquells que venen cervesa a les Rambles, no d'aquells que treballen en un kebab, no d'aquells que tenen un locutori. No, no i no. Era un artista de Bolliwood!
El Fiscal i jo ens hem posat d'acord i la sentència l'ha condemnat a 40 dies de treballs a favor de la comunitat i a no apropar-se a menys de
El cas és que mentre prenia café amb la víctima, ETA ha anunciat l'alto el foc permanent. Quan he arribat a casa m'he posat a escoltar declaracions de polítics. Llamazares, Anasagasti, De
Març 2006
dimarts, 1 de juliol del 2008
/mostar o l'apocalipsi
Si ahir analitzava el comportament dels integrats i posava com a exemple al que algú va definir com "epítom de la integració", hui és el torn dels apocalíptics. Segons Eco, els apocalíptics oposen el rebuig i el silenci a la banalitat imperant i desconfien de qualsevol acció que puga modificar l'ordre de les coses.
El problema és que esta actitud és una invitació a la passivitat, i per tant, la integració que ha eixit per la porta, torna a entrar per la finestra. Els apocalíptics creuen identificar la fi del món en cada manifestació cultural massiva i la conclusió a la qual arriben és que la cultura de masses és l'anticultura.
Un exemple d'apocalíptic de pacotilla és /mostar. El seu fotolog és una mica desconcertant, i jo crec que és perquè dedica massa temps a buscar coses que menysprear. En molts dels seus textos, l'objectiu de les crítiques és justament el consum de masses i l'actitud de la plebs envers els objectes de consum més quotidians.
Un upload que no té desperdici és aquell en el qual /mostar fa referència als BoBos (meitat burgés, meitat bohemi) que sens dubte podrien ser una mena d'integrats més refinats, però integrats al cap i a la fi. Però una de les coses que fa que /mostar siga un apocalíptic és el menyspreu i odi que sent quan escolta el nom "Jean Nouvel".
Situem-nos començant pels fets objectius: Nouvel és un arquitecte francés de renom i totes les ciutats dels món es maten per allotjar alguna de les seues creacions. Això és objectiu. Ara passem als fets subjectius/discutibles: Nouvel no és, o sí, un gran arquitecte. Nouvel és un mercenari, o no, de l'arquitectura. Nouvel és, o no, el proxeneta que prostitueix l'arquitectura i que se n'aprofita.
El problema no és si això és cert o no, sinó com un estudiant d'arquitectura es permet el luxe de qüestionar l'art que un professional adorat per les masses escampa allà on li paguen els seus honoraris.
Esta actitud és molt corrent entre els estudiants d'arquitectura (ni tan sols entre els arquitectes "de veritat"): menysprear qualsevol arquitecte que puga aconseguir el reconeixement de l'exèrcit d'integrats que ens envolta i que es constitueix en classe dirigent.
Descendint una mica, és com qui diu: abans m'agradava Deluxe -quan no l'escoltava ningú- però ara em sembla una puta merda i Xoel mereix la mort, perquè les masses el reconeixen com a referent.
Març 2006
Imatge de l'Institut del Món Àrab, de Jean Nouvel