Cibersexe

L'altre dia vaig llegir una entrevista a Umberto Eco sobre els avanços tecnològics i, en concret, sobre el paper que Internet té a les vides dels occidentals: Aunque Internet haya cambiado nuestras vidas, este progreso tecnológico podría conducirnos a una regresión cultural.

I també moral, estimat Umberto.

Òbviament, té tota la raó del món. Però Eco encara no ha tractat les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies per a establir relacions personals i sexuals.

En un cap de setmana on he passat més hores borratxo i drogat que en estat seré, he tingut també temps per explorar -reincidir, millor dit- noves possibilitats. Així, si divendres vaig caure en la temptació del sexe telefònic amb un cavaller meravellosament pervertit, dissabte vaig tindre l'oportunitat de gaudir a través d'un dels invents més aprofitats pels gais del món: la web cam.

A través dels nous mitjans de comunicació és possible, i de tant en tant molt satisfactori), obtindre una ració de sexe esporàdic, còmode i gratuït.

Les comparacions són odioses, però la primera pregunta que ve al cap de qualsevol és: i què és millor, el sexe convencional o aquell en el qual intervé un servidor d'Internet o una antena de telefonia mòbil?

Octubre 2006

Inauguració

Anit vam inaugurar el nou despatx on treballe. Vam fer un còctel a la terrassa -perquè en té!!- i els cambrers van servir canapés, vermuts i cava a dojo. Tot fabulós, sinó fóra per la quantitat d'advocats (i procuradors) que van venir.

Un consell per a futures inauguracions/esdeveniments socials: no convides més d'un advocat.

Després de la inauguració, i una mica excitat pel martini i el cava, vaig assistir a una festa popera i pija que tenia lloc a la Gran Via de València: elles -totes niñas bien- tenien les mateixes neurones que els seus bolsos, i la intel·ligència d'ells -tots niños bien- era la mateixa que la de les seues ulleres de pasta i suèters a ratlles.

Per sort em vaig poder refugiar a la cabina amb un amic, on un dj/cambrer que em va dir que li recordava a Pablo Motos (!) es va encarregar de assortir-me de vodka fins que vaig marxar.

Hui no he anat a treballar, clar.

Octubre 2006

Jota i Eme

Ahir vaig telefonar Jota (aquell que assegurava haver follat amb mi) per avançar la cita. A les deu em venia malament perquè a Cuatroº -la cadena que no puc deixar de veure- feien Supermodelo 2006 i no m'ho volia perdre per res del món. Li vaig dir que preferia quedar cap a les huit i mitja i ell no posà cap problema.

Em va telefonar des del carrer perquè no recordava el número del pati. Li'l vaig dir i li vaig obrir la porta.

- ¿Tú eres Jota? -vaig dir mentre provava de fer memòria.

- Sí, claro. ¿Puedo pasar?

No podia negar-li l'entrada a un xic de metre huitanta, fibrat i vestit de Pull&Bear.

- ¿Y cuándo hemos follado tú y yo? -vaig preguntar inquiet i intrigat.

- Pues hace una semanas, ¿no te acuerdas?

Silenci.

- La verdad es que no... hazme memoria.

- Mira, te voy a contar la verdad. Soy amigo de Eme, él me dio tu teléfono para que quedara contigo, pero plantarme aquí así me parecía más gracioso.

Més silenci.

- El dormitorio está ahí. Pasa.

Octubre 2006

Actitud

Mentre les Corts Valencianes debaten la primera moció de censura de la seua -mísera- història, jo preferisc parlar de coses veritablement importants: l'actitud.

Lent

Ahir vaig viure dos moments on vaig reaccionar de manera lenta. El primer tingué lloc al despatx on treballe. Esta setmana hem canviat de dependències i ens hem traslladat a un despatx més nou, més modern i més xulo i el meu cap no va tindre una altra idea que dir-me que a partir d'ara no podia anar a treballar amb texans.

La meua resposta no fou la que havia de ser i em vaig limitar a dir: "Val".

La segona situació que em va pillar desprevingut vingué mentre passejava amb Maia a migdia. Em vaig trobar amb Whisky -un amiguet de Maia que li olora el culet sempre que pot- i amb el seu amo, un xic d'uns 35 anys.

Mentre xarràvem sobre l'oratge, la Guàrdia Civil va muntar un control de seguretat al carrer i l'amo de Whisky va amollar que esperava que detingueren a tots "els putos moros i rumanos" que hi ha, que el poble "està ple" i que si fóra per ell "els matava a tots d'un tir al cap".

Em vaig quedar gelat i només vaig poder dir-li que "se'm fa tard, adéu".

En tots dos casos les meues respostes no eren les que pertocava, perquè hi havia moltes de millors: al meu cap li podia haver dit que portaré texans quan considere convenient, perquè la indumentària no defineix un bon advocat, sinó la seua feina. Just allò que ell havia de fer-se mirar.

A l'impresentable amo de Whisky li'n podia haver donat moltes més, però estaria més content si li haguera dit que són aquells putos moros que ell vol matar els que porten el haixix que ell es dedica a fumar mentre passeja el puto gos i xarra amb mi totes les vesprades.

Espantat

Ahir vaig telefonar al que fou xic P·E·T (hui ja només P.) per tornar a fer-li una proposta deshonesta que ja el va espantar quan follàvem junts.

I és que un dia li vaig dir que m'abellia fer una escapada de cap de setmana. Podíem pillar un vol d'aquells barats i plantar-nos a Sevilla o Roma, per exemple. Una oferta tan innocent el va espantar i va precipitar moltes coses.

Ahir vaig tornar a fer el suggeriment i la veu de P. tornà a deixar-lo en evidència: la idea l'espanta i li provoca vertigen. Allà ell.

Jo, per la meua banda, he decidit que vull ser més ràpid i més valent.

Octubre 2006

Qui és?

Anit sonà el mòbil.

Rasoir (des del llit): Diga’m?

Veu desconeguda: ¡Hola! Soy Jota ¿Estabas durmiendo?

Rasoir (estupefacte): ¿Qué? ¿Quién?

Jota: Soy Jota, tio. Follamos hace unas semanas…

Rasoir (fent memòria): Puff… ¿y qué coño quieres?

Jota: Pues imagínate…

Rasoir (valorant la situació): ¿Pero qué puta hora es?

Jota: La una y media. ¿Quieres quedar?

Rasoir (definitiu): ¿Pero qué te has creído? Estas no son horas... y además en mi casa se folla cuando yo quiero, así que pásate el miércoles a eso de las diez y pegamos un polvo en condiciones, hombre.

Octubre 2006

Perdre els papers

Escenari 1: Discoteca La Bounty, ciutat de València.
Hora: Desconeguda

Martí (borratxíssim): Ramon, tio, pleguem? És que estic fatal. No puc més.
Ramon (més borratxo encara): Ok, acompanya’m al cotxe i t’aprope a l’estació.
Martí: Saps on està el cotxe?
Ramon: Clar, a la plaça on està la seu de CCOO.


Escenari 2: Plaça Nàpols i Sicília, ciutat de València.
Hora: Desconeguda més 20 minuts.

Ramon: Tio! Estava ací el cotxe!
Martí: Hòstia, tio. Segur? Mira que l’has perdut altres dos vegades.
Ramon: No, tio, de veritat, estava ací…
Martí: Ok, espera un segon, vaig a preguntar.

(…)

Martí: Buenas noches nos dé Dios, señorita. No hauran vist un cotxe per ací?
Netejadora viària 1: Veo muchos, chico. Ahí mismo veo tres.
Martí (incomprés): Eso es porque tiene ojos, señorita, pero es que mi amigo no sabe dónde lo ha dejado.
Ramon (dolgut): Sí que ho sé. Estava allí!
Netejadora viària 2: Pues igual se lo ha llevado la grúa, nano, porque han hecho ronda esta noche por aquí.
Ramon i Martí: Merda!



Escenari 3: Comissaria de la Policia Nacional, ciutat de València.
Hora: deu minuts més tard.

Martí (entrant per la porta): Buenas noches, agentes. Soy abogado, y mi cliente ha perdido el coche.
Ramon (deixant-se caure a una cadira): No no le perdido, me lo han robado.
Martí (professional ebri): Estava a la plaça Nàpols, agent... potser ha passat la grua?
Agent 1 (amb cara de ¬¬): Puede ser, porque los municipales han hecho batida esta noche. Decidme la matrícula y lo miro.
Martí: Gràcies agent. Ramon saps la matrícula?
Ramon (ofés): Clar! És… no, espera…

Tres minuts més tard.

Martí: Segur que és eixa, tio?
Ramon: Jo crec que sí.
Agent 1 (mentre toca per telèfon): Pero no irá a conducir tu amigo, ¿verdad?
Martí: Claro que no, agente.
Agent 2: Ni tú tampoco, ¿verdad?
Martí: Menos todavía, agente. Yo conduzco fatal.

(…)

Agent 1 (resolutiu): Nada, chicos. El coche no se lo ha llevado la grúa. Os lo habrán robado.
Martí: Tio, Ramon, desperta.
Ramon: Pos posem una denúncia, no?
Agent 2: Ahora vamos a fumar un cigarrillo a la calle. Ponedla en la comisaría del centro.
Martí (indignat amb el cos funcionarial): Claro… me da un cigarrillo, agente?
Agent 2: No.
Martí: Gracias.


Escenari 4: Carrer de la Pau, ciutat de València.
Hora: Ni se sap.

Martí: Ramon, ara ens toca buscar una comissaria i posar la denúncia.
Ramon: Clar que sí, home.

Martí comença a pensar.
Continua pensant.
Pensa encara més.

Martí (esgotat mentalment): Ramon, hòstia! Si tu has vingut amb el cotxe de Paco, tio!

Ramon en silenci.
Continua en silenci.
Més silenci.

Ramon: Vaja. És veritat, hem vingut amb el seu.
Martí: Hòstia puta, Ramonet. Estàs fatal.

Silenci.

Ramon: Ja. Però on està el meu cotxe?
Martí: A ta casa, Ramon, a ta casa!

Octubre 2006

Salvador i Alà

Anit vaig quedar amb P. (llegiu P i punt) per anar al cine a veure Salvador. Ell pagà les entrades i jo el sopar. Jo vaig posar el cotxe i el llit i ell la mamada. Estem en pau, doncs, perquè este matí he fet jo el desdejuni.

A les 22.40 hores, però, em va treure del cine la telefonada d'un client, Mohamed.

- ¿Senior abogado?

- Sí, qui és?

- Soy Mohamed Ch., el miércoles tengo un juisio y quiero saber si me lo puede llevar.

- Claro, Mohamed, quedamos mañana y me traes los papeles, ¿ok?

- Vale, pero estamos hasiendo el Ramadán y tendrá que ser a las 8 y media, cuando se ponga el sol.
- Joder, Mohamed, esas no son horas, pero todo sea por Alá...

- Grasias, grasias, senior abogado.

I és que després d'haver matat el déu dels cristians -en el sentit nietzchenià del terme)- ara em toca abraçar el puto Islam.

Setembre 2006