Busca qui t'ha pegat a les comarques alacantines!

Després de la última visita que vaig fer a la ciutat d'Alacant vaig dir que es tractava d'una ciutat menyspreable pel fet de tindre més centres de fotodepil·lació que llibreries.

Ara, per a variar, he d'empassar-me les meues paraules i informar que Busca qui t'ha pegat a arribat al migjorn valencià: les comarques alacantines.

Com és possible que el llibre ja estiga a pobles com Elda, Onil i Benidorm i encara no es puga trobar a València és un d'aquells misteris que no sé si resoldré algun dia.

Siga com siga, podreu trobar Busca qui t'ha pegat i fer-vos amb un exemplar a les llibreries següents:

ALACANT
- Llibreria 80 mundos
Avda. General Marvá, 14

ELX
- Séneca
Capità Lasier, 4

ONIL
- Llibreria Ícaro
La Pau, 20
- Avenida
Avda. Constitució, 10

DÉNIA
- Públics-Prensa Dienense
Patricio Ferrándiz, 16

ALTEA
- L'espill café-llibreria
La mar, 39

ELX
- Ali-i-truc
Passeig eres de Sta Llúcia, 5-7

SANT VICENT DEL RASPEIG
- Compas Universidad
Campus Universitari s/n
Universitat d'Alacant

BENIDORM
- Ulises
Passatge Sant Ignasi, 2

SANT JOAN D'ALACANT
- Teorema
Notari Salvador Montesinos, 3

LA VILA JOIOSA
- Vila Llibres
Ciutat de València, 14

ALCOI
- Ex libris Librería Comercial
L'albereda, 50

Mil milions de trilions de gràcies!

Manolete

Fa quinze dies, sonà el mòbil:

- Diga’m

- ¿Martí? Soy Manuel R.

- ¿Quién?

- Sí, hombre, Manuel R., del colegio.

Silenci.

Resulta que Manuel R., a qui tots coneixíem com Manolete, volia informar-me d’un esdeveniment importantíssim:

- Es que ahora hace justo diez años que dejamos el colegio, y la Asociación de Antiguos Alumnos ha organizado una comida para vernos y ponernos al día. Te llegará una carta con el programa y…

- ¿Diez años? ¿Sólo diez años? ¡Parece que fue hace mil! Bueno, cuando me llegue la carta ya te aviso. Adéu.

Fa una setmana m’arribà la puta carta, i en llegir el programa em vaig quedar mort. El pla per al dia era brutal: el matí començava amb una santa missa (sic), a la qual seguia un matí d’esport (!!), el dinar i una ‘sobremesa’.

No esperava que hi haguera ni drogues ni una festa rave a un encontre d’antics alumnes d’una escola de l’Opus, però en llegir les notes a peu de pàgina em vaig quedar mort: resulta que no només podíem portar ‘a las novias y esposas’, sinó que l’organització de l’esdeveniment pensava habilitar un servei de guarderia per a ‘nuestros hijos’.

Vaig estripar la carta i em vaig oblidar del tema, perquè no volia pensar en la possibilitat que algú de la meua edat s’haja casat i ja tinga xiquets mentre jo encara m’emborratxe a la Bounty com un postadolescent.

2007

Foscor

Fa molts mesos vaig tindre una conversa amb un amic que estava molt content:

- Per fi he trobat un home que m’agrada de veritat -em va anunciar amb un somriure que no li cabia a la boca.

- Enhorabona! I què es allò que el fa tan…

- Dues coses: -em va interrompre- d’una banda, no és d’aquells que vol follar a les fosques; i d’altra, no practica un rol estricte: és absolutament versàtil.

Em vaig quedar callat, perquè no sabia què dir: el meu amic, sense saber-ho, acabava de tirar-me a la cara els dos únics prejudicis que llastren la meua vida sexual.

- Vols dir que és tan important follar amb els llums encesos i…

- Clar que sí: -tornà a interrompre’m- estava fart de xiquets pudorosos i d’aquells que diuen ‘oh, perdona, sólo me gusta que me la metan’ o ‘lo siento, pero en el culo no me meto ni el dedo’.

Jo sóc d’aquells, vaig pensar. I sí, en efecte, com a conseqüència de l’educació conservadora que vaig rebre de menut he desenvolupat un pudor físic que m’obliga a no deixar cap llum encés mentre folle. De la mateixa forma que només jugue un rol al llit, perquè així em sent més còmode i perquè, de veritat, se’m dóna millor.

Tot açò ho dic perquè dilluns al meu poble, igual que a Barcelona, ens van tallar la llum, però només durant tres quarts d’hora. Tres quarts d’hora que se’m van fer eterns.

Mentre sopava, a les fosques, vaig rebre un sms del meu polvo de dijous passat que em deia: ‘Ara que estàs sense llum, et sentiràs com un rei, senyor de la foscor’.

Merda, ho notà.

Conoce al enemigo: la insegura recelosa

Les dones són un important objecte de desig dels homes i, al mateix temps, el seu principal maldecap. Per això hui encete un minimanual on retrataré, sense caure en la misogínia, el principals perfils dels prototipus de dones.

La insegura-recelosa

Sí, perquè la inseguretat porta al recel, a la desconfiança i a la sospita continuada. Este model de dona dubta de tot, perquè no té res clar. Són persones que van per la vida sense saber què volen ni quan ni com. I no estic parlant de dubtes existencials o metafísics. No. Estic parlant de dubtes tan bàsics com, per exemple, si prefereixen un gelat de maduixa o de pistatxo.

Estos dubte, òbviament, s’estenen a tots els altres camps de la seua vida, de forma que el caos vital en què es troben immerses no els deixa donar un pas sense qüestionar-s’ho tot.

Esta inseguretat patològica es fa encara més irracional quan es tracta de valorar o tractar les relacions sentimentals, perquè les dones insegures-receloses són extremadament punyeteres: no saben si t’estimen o no t’estimen, no saben si cal deixar-ho o apostar per la relació, no saben si volen follar o prefereixen dormir. Y así hasta el infinito y más allá.

Este model de dona canalitza la seua inseguretat cap a la pitjor forma possible: el recel i la malfiança. Donada la seua incapacitat manifesta per, primer, saber què cony vol i, després, prendre la determinació de portar-ho endavant, la dona insegura recela i malfia de tot déu, la qual cosa amarga el caràcter i frustra a nivell personal.

Totes les dones són susceptibles de caure en el parany de la inseguretat i acabar amb el temps com una dona recelosa i malfiada, però, no cal dramatitzar, xixis, perquè hi ha solució.

I la solució, al contrari del que podia semblar, és ben senzilla: només cal prendre el timó de l’iter vitae o, si preferiu, de la pròpia vida i ser capaç de determinar les necessitats reals i allò que veritablement interessa.

Querida amiga, tú puedes conseguirlo.

Més llibreries!

Busca qui t'ha pegat a més llibreries (encara!):

A Barcelona

- Llibreria Platón, a Balmes, 370
- La Gàbia de Paper, Marià Cubí, 26
- Llibreria Capicua, Torrent de l'Olla, 99
- Llibreria Universitària, Aribau, 17

A Vilafranca

- Llibreria Odissea, Font, 26

A Igualada

- Llibreria Aqualata, Sant Josep, 14

A Cardedeu

- Bada llibres, plaça Sant Joan, 3

A Ripollet

- Llibreria Binocle, rambla Sant Esteve, 17

A Tarragona

- Llibreria La Capona, carrer Gasòmetre, 41-43

A Santa Coloma de Gramanet

- Llibreria Carrer Major

A Cambrils

- Llibreria Galatea, Pescadors, 17

A Mollet del Vallès

- Llibreria L'illa, Llibertat, 20

A Vilassar de Mar

- Llibreria Índex, Borotau, 8

A El Vendrell

- Llibreria NewJosmar, Ctra de Valls, 70

A Vilanova i la Geltrú

- Llibreria La Mulassa, Francesc Macià, 64

A Sant Boi del Llobregat

- Llibreria La Plana, Macià, 6

A Sant Celoni

- Llibreria Els 4 Gats, Montsió, 3 bis

A Rubí

- El Racó del Llibre, Doctor Robert, 12

A Arenys de Mar

- Llibreria el Set-ciències, Josep Anselm Clavé, 9

A Mataró

- El Tramvia de Mataró, Granollers, 1

A Reus

- Galatea, Jesús, 5-7

A Granollers

- Llibreria La Gralla, plaça dels Cabrits, 5

Ja a la venda!

Ja es pot trobar Busca qui t'ha pegat a les llibreries següents:

A Barcelona:

- Catalònia, Ronda de Sant Pere, 3
- Documenta, Cardenal Casañas, 4
- Alibri, Balmes, 26
- Llibreria Ona, Gran Via de les Corts Catalanes, 654
- La Central
- Laie
- Roquer, Passeig de Gràcia, 122
- Antinous, Josep Anselm Clavé, 6
- Bertrand, Rambla de Catalunya, 37

A Mataró:

- Robafaves

En els pròxims dies a Girona i a València!

Imatge de MorBCN

De promoció: el primer comprador

A la seua biografia oficial (o hagiografia, millor dit) una exconcursant d'un programa de televisió afirmava que quan va tindre a les mans el seu primer disc es va posar a plorar i va telefonar sa mare.

Divendres nit, en tindre jo a les meues el primer exemplar de Busca qui t'ha pegat no vaig plorar ni vaig telefonar ma mare, però si em vaig emocionar i per fi vaig acabar de creure'm este projecte que m'il·lusiona i m'aterreix al mateix temps.

Tot i que ja havia vist el dibuix de la coberta i jo mateix havia escrit (i viscut) el contingut que s'hi publica, el llibre em va semblar una gran novetat: em va sorprendre la maquetació, els textos, i els colors de la il·lustració de Tom Walker em van semblar encara més vius.

Diumenge tornava a València amb vint exemplars a la maleta i un a les mans, perquè em vaig dedicar a fullejar-lo al tren, i em vaig topetar amb el meu amic A., que venia de passar el cap de setmana a Madrid.

I just al costat de les màquines de bitllets dels trens de rodalia el meu amic A. es va convertir en el primer comprador de Busca qui t'ha pegat.