QAF

Segurament sóc l'últim gai del món occidental que ha vist Queer as folk, entre altres coses, perquè el meu anglés és més dolent que el del mateix Ánsar (Why? Why not).

Però des que Cuatroº, la cadena que no puc deixar de veure, emet la sèrie estic boig. I m'encanta.

Cada capítol és una barreja perfecta de sexe, drogues, sexe, relacions personals, sexe, converses absurdes, sexe, escenes de disco i sexe. I m'encanta.

Les nits de dimarts han passat a tindre sentit: dos capítols de Mujeres desesperadas i un capítol de la pseudopornogràfica Queer as folk.

I, com ja he dit, m'encanta.

Juliol 2006

Una de tòpics: els heteros que ens agraden

Quin gai no s'ha penjat o s'ha sentit mai atret per un hetero? Absolutament tots ja que
sempre volem allò que no podem tindre: les mariliendres volen tindre penis per poder follar amb els seus amics gais, els heteros volen follar amb xiques que no són la seua parella, les xiques heteros volen que la seua parella només folle amb elles i els gais volem follar amb heteros.

Així de senzill.

El problema quan un gai es penja d'un hetero és que fins que arriba a l'etapa "resignació" patirà molt amb l'etapa de "negació de l'evidència": i és que un hetero no folla amb gais, perquè per això és hetero.

El gran problema és quan no sabem si un paio és gai o no (ho sent, però els bisexuals queden descartats perquè la vida ja és massa complicada sense ells).

Hi ha indicis, però, que poden ajudar a diferenciar un hetero d'un gai:

- Els gais no llegim diaris esportius, per tant si un xic que t'agrada a la biblioteca o al bar té entre les mans un Marca o un As no és gai. Deixa de mirar-lo.

- Els heteros no saben combinar, ergo si veus un xic que t'agrada a la cafeteria però et preguntes: per què cony porta eixes sabates? La resposta serà: perquè és hetero i no li agrades. Deixa de mirar-lo.

- No només els gais compren roba gai: el fet que un xic porte una samarreta amb lletres gegants de D&G no significa necessàriament que siga gai, sinó que és un hortera i, per tant, deixa de mirar-lo.

- El mateix amb les drogues: no només el gais es/ens posen fins el cul amb drogues sintètiques; els heteros també ho fan. Deixa de mirar-los.

- I per últim, els heteros que ens agraden solen ser guapos -per això ens agraden-, fet incompatible amb la possibilitat de ser gai. Deixa, doncs, de mirar-los.

Juliol 2006

Olvido

Ahir em va telefonar una clienta que està en procés de separació i van tindre la següent conversa:

- Martí, mi marido se mete en la cama conmigo. ¿Qué hago?

- Olvido, -eixe és el seu nom- haz lo que quieras, pero él puede meterse donde le dé la gana porque no estáis ni separados, ni divorciados, ni hay una orden de alejamiento, ni ná de ná. Tienes que esperar a la sentencia para echarle.

- Martí -plorant- es que esta situación ya no la aguanto...

- Pero vamos a ver, ¿te toca cuando se mete en la cama?

(...)

Després de més de mitja hora de conversa telefònica li vaig dir:

- Mira, Olvido, hay cosas que ni el Derecho, ni los jueces, ni -mucho menos- los abogados podemos solucionar, porque a las personas adultas se les presupone cierta capacidad de obrar y de decidir libremente sobre cuestiones tan nimias como las que tú me planteas. Quiero decir que si se mete en la cama y tú no quieres que esté, la solución es que cambies tú de cama, hasta que llegue la sentencia.

- Sí, tienes razón, perdona -més plors- pero, sólo una cosa más: ¿si coge una fruta de la nevera puedo pedirle que la pague?

Juliol 2006

Imatge d'Slutty

AVT (II)

Hui es compleixen 9 anys del segrest i l'assassinat de Miguel Ángel Blanco. Recorde que a mi em va agafar la notícia a la platja, perquè encara estava a la universitat i ja estava de vacances. També recorde que vaig plorar quan va aparéixer el cos amb els dos trets al cap.

9 anys després, l'escenari és ben diferent: després de 3 anys sense atemptats mortals, el Govern ha iniciat els contactes i la negociació amb ETA per tractar de buscar una fi consensuada i el menys traumàtica possible. I hui, per fi, podem mirar el futur amb certa esperança i optimisme.

Un dels interrogants més interessants del procés de pau que ha encetat el Govern de ZP és quin ha de ser el paper de les víctimes d'ETA, instrumentalitzades des de fa ja massa temps pel Partit Popular i per la caverna mediàtica.

Marimar Blanco, germana de Miguel Ángel, ha anunciat que l'AVT ha convocat concentracions en record del seu germà sota el lema: "Rendición, no en mi nombre" (!!!) i ha afegit que les concentracions serveixen "para manifestarnos en contra de esta política de rendición del presidente del Gobierno ante los terroristas". També ha afegit que "aunque digan que estamos siendo utilizadas, lo único que hace el PP es demostrar que desde el principio al final está con las victimas. Para el PSOE formamos parte del pasado porque ahora no está con las victimas sino negociando con los terroristas".

Jo no sé quin és el paper que les víctimes han de jugar durant la negociació -si és que n'han de jugar algun-, però sí sé que amb declaracions com les que ha fet la germana de Blanco, la seua aposta per la pau és nul•la.

D’altra banda, i perquè no vull resultar massa transcendent, Cuatroº, la televisió que no puc deixar de veure, estrena hui un nou programa presentat per un perrazo sin igual: Sergio Muñiz, un tros de carn bilbaïna poc feta, educat en societat a Itàlia -participà a l'Isola dei famosi- i que es farà càrrec de El traidor.

Juliol 2006

Ressaca papal

Anit se suposava que era el dia gran de la visita papal a la ciutat de València. Res d’això, ja que les expectatives dels organitzadors no s’han acomplert ni de lluny.

L’organització de l’esdeveniment havia previst l’arribada de milions de peregrins, però les dades que comença a donar la premsa bolxevic cada cop s’allunyen més de les que facilita la propaganda institucional de Canal 9.

Òbric parèntesi. Un contacte de la televisió autonòmica m’ha informat que la direcció d’informatius ha volgut, fins i tot, manipular la previsió metereològica: els presentadors tenien prohibit fer referència a les altíssimes temperatures del cap de setmana per evitar possibles fugues de fidels temerosos de la canícula de juliol. Tanque parèntesi.

El centre neuràlgic dels pelegrins es trobava a l’Albereda, al tram del Túria entre el Pont de la Mar i el de l’Exposició, amb tan mala fortuna que els amics i un servidor vam passar per allí de camí al nou Le Club, inaugurat recentment.

Anàvem ja una miqueta borratxos i en veure un voluntari de protecció civil ens vam tornar bojos i li vam demanar una motxilla papal per a cadascú, amb el seu corresponent “kit del pelegrí”: una samarreta, un rosari, un ventall, una botelleta d’aigua i uns quants pamflets de propaganda.

Amb la motxilla a l’esquena vam fer una entrada triomfal a Le Club, sense haver mesurat quina seria la resposta de tots els ateus i invertits que freqüenten la discoteca en qüestió: la gent començà a cridar “peregrinos, peregrinos” alhora que blasfemaven i s’apropaven a nosaltres amb males intencions.

Per deixar les coses clares, ja que resultava impossible contenir la massa, vam començar a enrotllar-nos entre nosaltres per demostrar que no érem pelegrins de veritat o, almenys, que érem pelegrins gais per tal de salvar la vida.

I és que hi ha molt d’ateu irreverent i irrespectuós.

Juliol 2006

Malparlat

Dissabte passat vaig anar d'ambient aprofitant que el meu amic A. ha tornat a València. A. va acabar menjant-li el morro a un sevillà-alemany que havíem conegut durant el periple de rigor i jo, borratxo, vaig eixir a prendre l'aire a la porta per evitar presenciar l’espectacle.

Allí em vaig trobar un vell conegut i vam anar a sa casa. Estàvem tan borratxos que vaig caure del llit dos vegades i em vaig fer mal al genoll.

El que més em va sorprendre és que, en plena follada, li vaig demanar al paio: dime guarradas. I ell ho va fer.

Jo sóc molt malparlat, però mai m'ha posat caxondo dir porcardes mentre folle, ja que de fet sóc prou silenciós.

Esta nit, però, i aprofitant que València es troba negada de pelegrins per la visita de Ratzinger he decidit que si en veig algun que m'agrade i que -és fonamental- porte la ja famosíssima moxilla papal blanca i groga li'n diré unes quantes, de guarrades.

I potser sigues tu, tururú.

Juliol 2006

Un cas nou

Tinc un nou cas: tres marroquins, passats d'alcohol i no sé de quantes coses més, van decidir atracar una prostituta equatoriana amb unes estisores, sense tindre en compte que les prostitutes tenen proxenetes que, a més d'explotar-les, les defensen dels marroquins que els volen robar la recaptació nocturna.

Ara el fiscal, una mica exagerat, els demana 3 anys i 8 mesos (!) de presó per a cadascun i una possible expulsió del territori nacional (de la Confederació Ibèrica de Nacions, vull dir).

He acceptat el cas perquè, primerament, crec que tothom té dret a una bona defensa; en segon lloc, perquè m'han pagat de bestreta; i finalment, perquè hi ha un que és exageradament guapo.

Me encanta mi trabajo.

Juliol 2006