La boda

Dissabte vaig estar de boda i destacaria dos moments:

Moment preboda

- Tío, ¿tienes unos gemelos para la boda?
- Claro que no, Curro; ¿si no tengo corbata, cómo quieres que tenga de eso?
- Joder, pues esta camisa necesita gemelos…

Calle. Pense. I veig la llum.

- Lo único que puedo dejarte es esto.

I li done dos xapes: una de La naranja mecánica i una altra de Jack, de Pesadilla antes de Navidad.

- ¿Crees que los novios se enfadaran si voy a su boda así? -em pregunta mentre li ajude a posar-se-les.
- Seguro que no, hombre. Además, se lo tienen merecido por casarse.

Moment postboda

Jo, indignat: Ets un puto imbècil! com se t’ha passat pel cap enrotllar-te amb ella davant de tots, quan fa només deu minuts que la teua nóvia ha eixit per la porta!!??
Ell, borratxo i amb mirada a terra: No és per a tant, tio.

Jo, cada vegada més indignat: No és per a tant?? La disco està plena d’amigues seues i la setmana passada heu signat una puta hipoteca a 25 anys!! De veritat creus que no és per a tant??
Ell, a punt de vomitar, pronuncia frases que no arribe a entendre.

Jo, resolutiu: Mira, idiota, una regla bàsica és que si has de follar amb algú, que no siga davant de totes les putes amigues de la teua nóvia. Ah, i dóna’m el tiquet de la consumició que me’l pense beure jo.

I és que de vegades em toca fer el paper de germà major amb el meu germanet menut.

Setembre 2006

Còctel

No tot en la vida de Rasoir és vici, nóvios i encontres casuals. No, perquè també hi ha lloc per als còctels*.

Anit, sense anar més lluny, estava convidat al lliurament d'uns premis literaris i al preceptiu còctel, tot amenitzat per una banda de jazz i, sobretot, per moltes copes.

Presentadors de televisió, intel·lectuals i pseudointel·lectuals, artistes, gorrons, mariquites, polítics de renom i d'altres innombrables constituïen el gruix dels assistents, envoltats tots de cambrers de culets durs i camisa blanca.

El resultat d'un bon còctel sempre serà un munt de somriures forçats, una bona indigestió de foie**, un mareig causat pels vermuts***, els vins blancs i les copes de cava i tota una sèrie de converses absurdes, ridícules i fabulosament superficials.

Un consell final: quan arribes a casa -si no t'has perdut pel camí- has de conservar una serigrafia numerada i un exemplar de la novel·la guanyadora.

Fabulós, doncs.

- - -

* còctel: de l'anglés cocktail 'cavall escuat' (literalment 'de cua de gall'), d'on 'cavall no de pura raça', 'home no noble, bord' i, finalment, en l'anglés americà 'beguda no genuïna, barrejada'.

** foie: mot fracés, 'fetge gras'.

*** vermut: de l'alemany Wermut 'donzell', per la substància d'esta herba usada en esta beguda.

Sessió fotogràfica

He rebut una proposta indecent. Un xic que no conec m'ha fet el següent oferiment:

Ell: Encara fas fotos, tio?
Jo: Sí, clar.
Ell: Ah, i t'importaria fer-me una sessió?
Jo: És que et casses? Et renoves el carnet?
Ell: No, que va. Vull obrir-me un nou perfil al gaydar i m'agradaria tindre fotos noves: de cos sencer i amb poca roba.

Silenci.

Jo: Quan vols?

Hem quedat per al diumenge.

Setembre 2006

P i punt

El xic P·E·T ja no és un Perdre El Temps. O almenys ja no el perdrà amb mi. D'ara en avant només serà P.

P i punt.

Però és un punt i seguit i no un punt i a part, perquè no ha mort sinó tot el contrari: està més viu que mai. I encara li queda corda.

Encara que siga dispers, encara que no tinga trellat ni coneixement, encara que no siga capaç de veure Queer As Folk sense companyia, encara que tinga cara de tortuga i encara que li agraden els TBO's.

Setembre 2006

Gay icon

Dissabte vaig acabar a Làtex, acompanyat de dos amics i d’una celebrity o gay icon del panorama televisiu valencià, tal com el va definir un amic al començament de la nit.

No recorde massa bé el desenvolupament dels esdeveniments, però sí haver intercanviat la llengua amb massa persones i d’haver magrejat els pits d’una xica massa boja que em va confessar que els pits eren de goma:

- No me gustaban los que tenía y me puse estos nuevos -em va dir sense cap mena de complex.
- Cariño, el resultado es espectacular -vaig mentir per afegir a continuació: ¿Y el pezón tienen sensibilidad?
- Prueba, tonto, prueba -la borratxa es mostrava molt més accessible del que era estrictament necessari.
- A ver, a ver -vaig dir-li mentre em dedicava a grapejar-los. Ah, pues sí, se te ha puesto el pezón durísimo, honey.

Al final de la nit vaig acabar al pis del presentador, reconeguent mobles d’Ikea i intercanviant alguna cosa a més de la llengua.

Setembre 2006

Rumors

Divendres nit vaig acollir a casa dos amics heteros massa borratxos i drogats per a tornar a les seues respectives cases: un va dormir al llit, al meu costat, i l’altre al terra, amb Maia fent-li companyia.

Abans, però, vam xarrar a la terrassa amb l’últim rom amb cola de la nit-matí i vam acabar tractant el fet que sobre tots dos amics, les males llengües -entre les quals no hi és la meua- sembren dubtes sobre la seua suposada heterosexualitat.

I jo em pregunte, inquiet, si hem arribat a un moment en el qual tots els heteros de vida sexual discreta s’han convertit en sospitosos d’amargar una vida secreta gai.

- Jo només puc dir-vos, xics -els vaig anunciar- que passar una nit a ma casa no ajudarà a deixar clar res sobre la vostra orientació sexual.

Setembre 2006

Rosanna opina

Rosanna: Tio, el xic P·E·T és el que vaig conéixer este dissabte?
Rasoir: Sí, senyora: el mateix.
Rosanna: I sap que tens un fotolog?
Rasoir: Sí, clar. Ja et vaig dir que ens ho contem tot.
Rosanna: I ha llegit el que vas escriure l’altre dia?
Rasoir: Imagine que sí, nena.

Silenci.

Rosanna: I no creus que t'has passat?
Rasoir: Que va! Si ell es posa caxondo i tot!

Silenci.

Rosanna: Esteu torrats, saps?

Setembre 2006