Hui he començat a col·laborar -terme eufemístic per referir-se al treball no remunerat- a un despatx d’advocats. L’advocat titular no m’agrada gens: és prepotent, masclista, li agrada el futbol (volia que parlara amb ell de Rainieri!!), i ni tan sols és guapo.
Té incontinència verbal: xarra, xarra, xarra i no diu res. Tot són frases inconnexes i destrellatades. Vaja, he vist persones mudes que s’expressen amb major claredat que ell. Es refereix a la secretària del despatx, Mònica, com “la xiqueta”, i fins i tot ho fa en la seua presència.
Malgrat tot, i ja que estic borratxo d’energia positiva, espere aprendre molt i traure alguna cosa de profit.
*
D’altra banda, ahir vaig acompanyar el meu nóvio núm.
El meu nóvio núm. 2 agonitza al llit: està malalt des de fa dies, i no sé per què, el trobe a faltar.
*
Febrer 2005
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada