Nieves

El número de Vanidad de setembre inclou una hot list: la revista més denostada "elige a los talentos españoles del momento", i entre ells tenim a Eugenia.

Google, que ho sap tot, és una eina fonamental per poder calibrar el grau d'importància d'un personatge:

-1.540.000 entrades per a "eugenia silva" (0,16 segons)
-632.000 entrades per a "eduardo zaplana" (0,13 segons)
-265.000 entrades per a "el chavo del ocho" (0,16 segons)
-160.000 entrades per a "lucía etxebarría" (0,14 segons)
-130.000 entrades per a "chiquito de la calzada" (0,19 segons)

Però tornem a Vanidad: un entrevistador impresentable, -que s'atreveix a dir-li: "Mi foto favorita tuya es una de la campaña Happy, de Clinique (...) Yo me forré la carpeta con ella- interroga Eugenia al llarg de moltes pàgines, i la model amolla perles del tipus:

- "La política es un tema muy complicado. A mí me gusta mucho, y soy muy bocazas, no me puedo callar sobre ciertos temas. Y también es que, al vivir en Nueva York, lo ves de otra manera. Vives cerca de la política de George Bush. Te crea una visión muy distinta de la que pueda tener un granjero de Arkansas".
- "Reconozco que me encanta arreglarme y ponerme guapa".
- "No me gusta nada el Puerta de América. Pienso que Nouvel nos ha tomado el pelo con ese hotel. Nouvel no es uno de mis favoritos".
- "Odio la sociedad, soy bastante zulú".

Busca qui t’ha pegat!

Nath prenyada

Ahir vaig dinar amb la meua amiga Nath, que està prenyadíssima. Espera una criatura per a finals de novembre i jo desitge de tot cor que el naixement tinga lloc el 20-N, una data tan assenyalada.

Vam dinar a un restaurant francés del centre, un bistrot la mar de cuco, regentat per una parella de bretons. Ell, de nom François -com no podia ser d'una altra forma- es mostrà encisador i servicial en veure la panxa de Nath.

Nath diu que des que està prenyada els homes la miren amb cara de vici, i és molt comprensible: des que allotja una criatureta a l'úter, els seus pits han guanyat quatre talles.

Setembre 2006

L'XYZ

L’únic dia que compre el diari en paper és el diumenge. Compre El País des de fa quasi deu anys. Tots els diumenges he estat fidel, però ahir vaig cometre una xicoteta infidelitat.

Mentre Cati em treia El País i em contava no sé què d’uns nous fascicles, vaig fer una ullada a la resta de diaris i l’ABC (ara rebatejat per la caverna com l’XYZ) em va deixar flipat. Titulars de la portada:

- “Los jóvenes del PP proponen una revolución ideológica desde el centro”

- Montserrat Nebrera, número dos del PP en les eleccions catalanes: “Investigar el 11-M no está entre los objetivos prioritarios”

- Un article d’anàlisi titulat: “Estrategias cruzadas en el PP”. Recomendadíssim.

- Entrevista a Joan Mesquida, director general de la Policia i de la Guàrdia Civil: “La conspiración de islamistas, etarras, policías y políticos para desbancar al Gobierno es delirante”.

L’XYZ continua sent un periòdic ranci, conservador i ple d’esqueles de morts però, a diferència d’El Mundo i la COPE, no manté les tesis conspiradores sobre l’11-M i aposta per un PP centrat, sense Zaplana i Acebes, i capaç de recuperar el rumb perdut ja fa massa mesos.

Ànim, doncs.

Setembre 2006

La boda

Dissabte vaig estar de boda i destacaria dos moments:

Moment preboda

- Tío, ¿tienes unos gemelos para la boda?
- Claro que no, Curro; ¿si no tengo corbata, cómo quieres que tenga de eso?
- Joder, pues esta camisa necesita gemelos…

Calle. Pense. I veig la llum.

- Lo único que puedo dejarte es esto.

I li done dos xapes: una de La naranja mecánica i una altra de Jack, de Pesadilla antes de Navidad.

- ¿Crees que los novios se enfadaran si voy a su boda así? -em pregunta mentre li ajude a posar-se-les.
- Seguro que no, hombre. Además, se lo tienen merecido por casarse.

Moment postboda

Jo, indignat: Ets un puto imbècil! com se t’ha passat pel cap enrotllar-te amb ella davant de tots, quan fa només deu minuts que la teua nóvia ha eixit per la porta!!??
Ell, borratxo i amb mirada a terra: No és per a tant, tio.

Jo, cada vegada més indignat: No és per a tant?? La disco està plena d’amigues seues i la setmana passada heu signat una puta hipoteca a 25 anys!! De veritat creus que no és per a tant??
Ell, a punt de vomitar, pronuncia frases que no arribe a entendre.

Jo, resolutiu: Mira, idiota, una regla bàsica és que si has de follar amb algú, que no siga davant de totes les putes amigues de la teua nóvia. Ah, i dóna’m el tiquet de la consumició que me’l pense beure jo.

I és que de vegades em toca fer el paper de germà major amb el meu germanet menut.

Setembre 2006

Còctel

No tot en la vida de Rasoir és vici, nóvios i encontres casuals. No, perquè també hi ha lloc per als còctels*.

Anit, sense anar més lluny, estava convidat al lliurament d'uns premis literaris i al preceptiu còctel, tot amenitzat per una banda de jazz i, sobretot, per moltes copes.

Presentadors de televisió, intel·lectuals i pseudointel·lectuals, artistes, gorrons, mariquites, polítics de renom i d'altres innombrables constituïen el gruix dels assistents, envoltats tots de cambrers de culets durs i camisa blanca.

El resultat d'un bon còctel sempre serà un munt de somriures forçats, una bona indigestió de foie**, un mareig causat pels vermuts***, els vins blancs i les copes de cava i tota una sèrie de converses absurdes, ridícules i fabulosament superficials.

Un consell final: quan arribes a casa -si no t'has perdut pel camí- has de conservar una serigrafia numerada i un exemplar de la novel·la guanyadora.

Fabulós, doncs.

- - -

* còctel: de l'anglés cocktail 'cavall escuat' (literalment 'de cua de gall'), d'on 'cavall no de pura raça', 'home no noble, bord' i, finalment, en l'anglés americà 'beguda no genuïna, barrejada'.

** foie: mot fracés, 'fetge gras'.

*** vermut: de l'alemany Wermut 'donzell', per la substància d'esta herba usada en esta beguda.

Sessió fotogràfica

He rebut una proposta indecent. Un xic que no conec m'ha fet el següent oferiment:

Ell: Encara fas fotos, tio?
Jo: Sí, clar.
Ell: Ah, i t'importaria fer-me una sessió?
Jo: És que et casses? Et renoves el carnet?
Ell: No, que va. Vull obrir-me un nou perfil al gaydar i m'agradaria tindre fotos noves: de cos sencer i amb poca roba.

Silenci.

Jo: Quan vols?

Hem quedat per al diumenge.

Setembre 2006

P i punt

El xic P·E·T ja no és un Perdre El Temps. O almenys ja no el perdrà amb mi. D'ara en avant només serà P.

P i punt.

Però és un punt i seguit i no un punt i a part, perquè no ha mort sinó tot el contrari: està més viu que mai. I encara li queda corda.

Encara que siga dispers, encara que no tinga trellat ni coneixement, encara que no siga capaç de veure Queer As Folk sense companyia, encara que tinga cara de tortuga i encara que li agraden els TBO's.

Setembre 2006