La nit de divendres començà amb unes cerveses a Chinatown i un passeig pel Soho, on vam trobar un local que ja no cobrava per entrar i vam decidir aprofitar l’ocasió.
Malauradament, a la una ja estàvem a la porta del pub, maleint els horaris britànics i, sobretot, l’esnobisme londinenc.
En eixe moment, gràcies a Fortuna o, millor, a Bacus, se’ns apropà una vaca-burra per demanar-nos foc, tot i que no portava tabac.
Mentre rebuscava com una boja a un bolso que semblava tan gran com un armari (hi portava fins i tot unes sabatilles ronyoses) es va carregar la cremallera. Primera lesió.
Finalment, li vam oferir un cigarret, se li amollà la llengua i ens contà perquè lluïa un bony al front: a un altre local li havien pegat amb una sabata al cap. O havia caigut per les escales, tant fa una cosa com l’altra.
Li vam explicar que buscàvem on continuar la nit i es va oferir per acompanyar-nos a un lloc, no recorde si a East End o a West End, però que estava a l'end del món, d’això estic convençut.
Necessitàvem un taxi, i la cèntrica Tottenham Court Road era un bon lloc per a trobar-lo, sobretot si no tens por de la mort. I Natalie no és de les que té por de res.
Finalment vam poder pujar a un taxi els cinc, però jo no vaig aconseguir tancar bé la porta i la nostra heroïna va decidir ajudar-me. En eixe moment es va produir un xicotet incident amb un anglés que pensava que el taxi estava buit i Natalie li va dedicar un gest obscé i un fuck you en la puta cara que va provocar que un servidor començara a amollar ploma alhora que posava cara de flipat.
La resta del viatge transcorregué entre despropòsits i bogeries de Natalie, com quan es va entretindre mostrant dos dits a tots els vianants alhora que els demanava a crits kiss me! i un xic, ben templat i innocent, es va apropar per fer-li un petonet a la vaca-burra aprofitant un semàfor en roig i ella li passà la llengua per mitja cara.
Divuit pounds més tard el taxi ens deixava a la porta d’un local de l’extraradi londinenc i el taxista ens advertia, per si algú no se n’havia adonat, que la nostra acompanyant estava borratxíssima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada