Quan aprofundeixes en una relació de forma més o menys intensa, proves nous sentiments que en molts casos mai havies experimentat abans, almenys d’una forma tan contextualitzada.
En el cas del meu argentí, cada setmana és una nova experiència i de vegades no sé si és bo o dolent. Així, si fa una dies ja vaig assumir que el que sentia a l'estómac no era gastroenteritis sinó zsa zsa zsu, a poc a poc he decidit no racionalitzar els sentiments i prendre’ls tal com vénen.
Per això he donat la benvinguda a diferents sentiments i sensacions que, com un allau, han fet acte de presència al meu cap/estómac/parts pudentes: durant les últimes setmanes he patit gelosia, enyorança, atacs de tendresa i de ràbia, nyonyeria i immaduresa emocional.
Este exercici d’exposició pública a la influència dels sentiments resulta esgotador, però imagine que serà compensat d’alguna manera i per això quan, ahir diumenge, vaig provar una sensació de remordiments tan intensa com mai havia sentit, vaig pensar que alguna cosa podria aprendre.
Massa críptic/cínic per a un dilluns.
2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada