La moda es una forma de fealdad tan intolerable que tenemos que cambiarla cada seis meses (Oscar Wilde)
De tant en tant EPS dedica un editorial de moda a repassar quines seran les tendències oficials de la temporada. Este és el cas de l’exemplar del diumenge passat, en el qual la sempre meravellosa Eugenia de la Torriente signa un article que sota el títol Otoño en guerra ens informa d’allò que les grans marques han convingut que serà imprescindible als armaris de l’home per a la temporada tardor/hivern.
Entre les tendències que apunta l’article hi ha de tot: des de la fricada snow glam, que aposta per tornar a traure de l’armari els anoracs* i l’estètica esquí a l’encertadíssima dictadura del gris, que substituïrà el negre com a color de capçalera (almenys fins febrer o març, clar).
El mateix article consolida els quadres com element geomètric de la temporada i desapareixen definitivament, -per fi!- els rombes. De la mateixa manera, el càrdigan** no només sobreviu una temporada més sinó que esdevé la peça clau i el must masculí més evident, juntament a l’esmòquing***.
Igualment, segons les passarel·les s’imposarà el vellut, l’estètica irlandesa i la roba apocalíptica més estrafolària.
Jo em quede amb el gris, amb els quadres i amb el càrdigan. El vellut el deixe per al sofà i la roba estil Blade Runner i l’esmòquing que se’ls pose un altre.
* anorac, de l'èsquim anorak, de anoré 'vent'.
** L’equivalent al càrdigan en femení seria la rebeca i és curiós que ambdós mots siguen dos epònims tan encisadors: mentre el càrdigan pren el seu nom del 7é compte de Càrdigan, el general britànic James Brudenell; la rebeca, en canvi, pren el nom de la protagonista de la pel·li Rebecca, de Hitchcock.
*** smòquing, de l'anglés smoking-jacket 'jaqueta de fumar', és a dir 'vestit d'interior per a fumar havent sopat'.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada