divendres, 8 d’octubre de 2010

Nata vintage


Ahir vaig arribar a casa a migdia completament desfetet: la ressaca de la guàrdia de dimarts es concretà en un judici dels que la Llei anomena ràpids, però que en el meu cas s’allargà durant més quatre hores i acabà per exasperar-me.

En arribar a casa, però, m’esperava la cadira que vaig comprar fa unes setmanes: la Nata vintage (Nascuda vintage, en cristià), de l’estudi italià AnAtomic Factory, que ha justificat la seua creació amb el següent manifest:

(...) Il nuovo nasce già vecchio. Facciamo quindi una provocazione: quale modo migliore, per rendere vintage una sedia, di prendere in prestito un bastone (stereotipo del vecchio) e sostituirlo ad una gamba?

En poques paraules, i per a aquells que no enteneu la llengua de Dante i de Berlusconi: el que han volgut posar de manifest els toscans d’AnAtomic Factory amb la creació de la cadira Nata Vintage és una crítica cínica al gust del disseny pel vintage com tendència cíclica i recurrent.

Independentment de tot això, i ara que ja tinc a casa la cadira -més escultural que no pas funcional- em pregunte inquiet: què cony faig amb ella?


3 comentaris:

Meike ha dit...

Té pinta de cadira de diumenge.
D'aquelles que están allá i mai saps per què.

Filadora ha dit...

Segur que hi trobes una utilitat...
Per cert! t'he donat un premi! (m'ha vingut de gust! :))

Busca qui t'ha pegat ha dit...

Gràcies a totes dues: a dia de hui (este blog recull textos de 2008) la cadira està més que ubicada :)

Filadora, merci pel premi! :)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails