De la nova edició de Supermodelo2008 em quede amb dos factors claus: el primer és la nul·la capacitat neuronal dels concursants que exemplificaré amb el diàleg que es va viure durant els càstings entre una professora i una concursanta:
- Tienes los dientes fatal. Hay que arreglarlos.
- Ya lo zé. Me quize poner los alambritos con el dinero de la beca, pero al final me dio miedo.
Òbric parèntesi. Esta conversa, d’altra banda, em fa qüestionar seriosament el sistema de beques que aplica la Junta de Andalucía, però eixe és un altre tema. Tanque parèntesi.
L’altre factor clau del programa és el mestre d’estilisme, l’inefable Jousi, que es passa tot el temps qüestionant el gust dels concursants i fent-los veure que estan completament out, amb expressions com: ¿Una camiseta de Mickey Mouse? Esto es tan 1998... ¡estás atrapada! o Me encanta tu trenza asimétrica de verano de 2006 mentre posa cara de fàstic, o quan començà: 2001, 2003, 2002... y el horror.. mentre assenyala penjolls i arracades de les concursantes.
El que Jousi vol trobar, i mai trobarà a Supermodelo2008, són les tendències de 2010, perquè recordeu, estimats, que les que de 2009 ja han desfilat a les passarel·les internacionals.
Siga com siga, porte tota la setmana comportant-me com Jousi i assenyalant, de forma completament arbitrària, tot allò que em sembla démodé: Nena, los dramas sentimentales son tan primavera-verano de 2007 o ¿Que pretendes ligar con tu físico? Xixi, ¿te quedaste en los 90?
Gràcies al cel i a l’infern, la meua iaia (amb la qual dine tots els dies) em va baixar els fums:
- Vols que demà dinem fideus? -em va proposar.
- Fideus? Però és que vivim en 1983, iaia?
La iaia em va mirar amb cara d’indiferència i amollà:
- Jo no sé en quin any estem, fillet -i segur que no ho sap- però estic segura que has menjat fideus totes les setmanes des de 1983.
I la iaia té raó.
