Per deixar enrere 2mil7 i, sobretot, per donar la benvinguda al 2mil8 vaig optar per fugir a Barcelona i submergir-me en les seues nits de descontrol i destrellat.
Especialment inefable resultà la nit de Cap d’Any, durant la qual vaig -i vam- viure tot un seguit de moments indescriptibles i inenarrables: des de l’escorcoll a què em va sotmetre un mosso d’esquadra amb una pereta impossible a les cinc del matí, passant per una crisi d’al·lèrgia, diverses estafes estupefaents i alguna que altra alienació, fins a la confessió que em va fer una xica a la barra de la discoteca:
- Acabo de hacerle una mamada a tu amigo en la calle.
- Bien hecho, xixi.
Som un any més vells, però algú es pensava que amb l’Any Nou recuperaríem el seny?
2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada