Confiança sexual

Dijous vaig convidar unes amiguetes a sopar, una de la quals es troba al bell mig d’una relació que no sap com treure’s dels dits.

- Quisimos volver a hacerlo, pero no se le levantó -ens informà mentre s’omplia la boca de pasta amb salmó.
- ¿Otra vez?
- Sí, otra vez… -confirmà una barreja perfecta de salmó i de resignació.
- Puede que estuviera nervioso, que hubiera bebido… -provà a consolar l’altra amiga.
- Esto tiene mala pinta… -vaig voler aportar optimisme a la conversa.
- Dice que… bueno… que no hay… que no tenemos confianza sexual -reconegué finalment l’amiga afectada.
- ¿Para qué tanta confianza, nena? -vaig preguntar.
- Hombre, es lógico que haya algo más que…
- ¿Pero ese qué quiere: follarte o mearte encima?
- ¡Martí! -cridaren totes dues alhora.
- Lo siento, chicas, pero es así: si tienes un mal polvo es culpa de él, pero si tienes dos  polvos malos, entonces es culpa tuya.
- Samantha Jones dixit.
- Ecco.

2008

La vedella

Dilluns, encara emocionat per la vesprada/nit de dissabte, durant la qual vaig recuperar la libido i vaig deixar enrere la impotència i el comportament lesbiànic que venia arrossegant des de feia quaranta dies (!), vaig acceptar la proposta que em feia un ecs!amant a través del mòbil a poqueta nit:

- Martí, acabe de comprar a la carnisseria del poble una vedella tan tendra que crec que encara batega. Vols que em deixe caure per ta casa i sopem junts?

Qui mostrava este menyspreu per la vida animal no era un altre que un xic que vaig conéixer fa anys i que de tant en tant es deixava caure per casa.

Vaig acceptar la seua oferta i vaig comprar uns bolets i un Ribera del Duero per a acompanyar la vedella que, efectivament, semblava encara viva.

- Com és que hui t’ha pegat per fer-me una visita? -vaig preguntar amb la copa a la mà, mentre es cuinaven els bolets.

- Home, m’haguera agradat vindre abans, però des que sóc regidor tinc molt poc de temps lliure.

- Vaja...

No sé si fou per l’eròtica del poder, per les proteïnes de la vedella o pels efectes del Ribera del Duero, però després d’haver follat fins que les cames em van dir prou, ara la impotència i l’absència de libido han quedat només com un malson.

I aviat no seran ni tan sol això.

2008

Retorn a la normalitat

He de deixar de pensar en Barcelona i centrar-me en la meua meravellosa vida a València, ciutat fabulosa que és capaç de regalar-nos dies tan increïbles com els de hui: frescos i ben assolellats.

En castellà es diu que "un clavo saca otro clavo" i l'equivalència lliure-libèrrima al valencià seria una cosa així: per treure un clau, n’has de fotre un altre. En cristiano: per oblidar un polvo, pega'n un altre.

I jo, que sóc molt assenyadet, he fet justament això. Anit vaig convidar a sopar-follar un xic que vaig conéixer fa unes quantes setmanes. Un jove de 20 anyets (!), estudiant de filologia i art dramàtic (!) i que arribava precedit d'una fama inqüestionable:

- És un calent i un porc -em van advertir.

- M'encanta -vaig resoldre.

El sopar consistí a una bresaola al pesto, una amanida de créixens amb alvocat, formatges i salmó i pollastre al pimentó, tot regadet amb un vi negre de l'interior del país i per una conversa sobre epònims, verbs idiomàtics i lingüística aplicada.

El sopar fou lleuger, però el clau posterior una mica heavy, ja que el xiquet resultà ser d'aquells hipersensibles, que només amb tocar-los es posen com una burra en zel: sospiren, criden, es posen una mica violents, exigeixen "més, més i més" i que llepen tot el cos, amb una llengua aspra d'efecte exfoliant, deixant al seu pas una pel·lícula de bava/saliva.

Després de canviar de posició més de quatre vegades, vam donar per finalitzat el primer assalt; o això em pensava jo, ja que a les tres del matí m'ha despertat fent el porc sota la funda nòrdica.

- Què hòstia fas? -tinc mal despertar- i quina puta hora és?

- Mamar-la, clar -va respondre amb la boca plena- i són les tres.

- Redéu amb la joventut!

Este matí a la cafeteria, abans d'entrar a la feina, he renunciat al café de costum i m'he demanat un café amb llet i unes torrades amb oli i sal.

- Hoy tenemos hambre, ¿eh? -m'ha dit Leo, el cambrer argentí.

- Sí, xixi, hui he de recuperar les forces, que estic desfetet.

Desembre 2006

Nath prenyada

Ahir vaig dinar amb la meua amiga Nath, que està prenyadíssima. Espera una criatura per a finals de novembre i jo desitge de tot cor que el naixement tinga lloc el 20-N, una data tan assenyalada.

Vam dinar a un restaurant francés del centre, un bistrot la mar de cuco, regentat per una parella de bretons. Ell, de nom François -com no podia ser d'una altra forma- es mostrà encisador i servicial en veure la panxa de Nath.

Nath diu que des que està prenyada els homes la miren amb cara de vici, i és molt comprensible: des que allotja una criatureta a l'úter, els seus pits han guanyat quatre talles.

Setembre 2006

Abans de vacances

Anit vaig passar una vetllada d'allò més estupenda amb una parella de marietes que vaig replegar del carrer, com qui es troba una caixa de cartró. Soparet i sessió de Queer as folk, tot acompanyat d'una botella de mistela a l'estil més agropecuari possible.

Això sí, de pèl poc en vaig veure. Em vaig haver d'acontentar amb les carícies de Maia, que ella sempre les sap agrair.

No obstant això, tal volta hi haja una segona part... ben prompte.

Divendres marxe dues setmanes a la platja i després m'espera Bilbao i la seua Aste Nagusia i alguna que altra sorpresa.

Juliol 2006

El tamboret

Anit el Nóvio núm. 2 no va voler vindre a sopar a casa. Davant eixa falta de consideració vaig substituir-lo per un sopar encisador: unes clòtxines de l'Ebre, una albergínia farcida i una ensalada amb avocat, salmó i ou. Vaig assaborir especialment les clòtxines i el salmó, ja que el Nóvio núm. 2 els té al·lèrgia.

Però com no em semblava prou càstig i, aprofitant que m’he comprat un tamboret roig folrat de llana, vaig telefonar un amant i el vaig convidar a fer-me una visita amb el tamboret nou com a pretext.

Desembre 2005

Sexe amb conseqüències

Ahir va tornar el Nóvio núm. 1 de passar el cap de setmana a Roma, i la veritat és que l’he trobat a faltar. 

Em va convidar a prendre café a sa casa i vaig cridar Benvenuto! quan em va obrir la porta. Ens vam saltar el café i vam anar al llit. Tants dies d’amor contingut van tindre com a conseqüència un sexe una mica violent i avui m’he despertat amb una blavura a la clavícula i un dolor d’esquena insuportable.

Quan ja era a casa em va telefonar el Nóvio núm. 2 per demanar-me una recepta. Em va dir que era per fer-la als companys de pis. No m’ho crec, però seria injust demanar-li explicacions.

Almenys no era la recepta del carpaccio.

Octubre 2005

Minut a minut

El sopar d'anit amb el Nóvio núm. 2 fou un èxit total. Un resum dels millors moments:

- A les 21.30 h arribà a casa el Nóvio núm. 2 més guapo que el món, pentinat i perfumat. Portava una ampolla de Marqués de Cáceres de 2001 (tinc un nóvio molt conservador).

- A les 22.04 h començava el sopar: el ja famós carpaccio amb ruca, un plat de pasta lleugereta i gelat de nous.

- A les 23.45 h ja el tenia despullat al llit: un metre i huitanta cinc centímetres de carn magra i un somriure perfecte.

- A les 01.30 h ens dutxàvem i a dormir.

- A les 08.45 h ens hem llevat i mentre preparava el desdejuni hem practicat sexe oral a la cuina. I després una altra dutxa.

- A les 10.30 h estava a les Oficines d'Hisenda de la Ciutat intentant convéncer el Subinspector Moll que el nostre client no és tan mala persona.

Setembre 2005

Amor de veritat

L'excés de feina emocional i sexual m'esgota. Per no parlar de la feina de veritat: esta setmana tenim al despatx tres judicis importants i anem de cul.

Però jo ja he concertat la cita amb qui esdevindrà el Nóvio núm. 2: demà soparem junts, i el menú inclou, entre altres coses i com no podia ser d’altra manera, el socorregut carpaccio de bou.

D’altra banda, esta nit l'he passada amb el Nóvio núm. 1 i cada dia ens va millor.

L’amor és tan bonic.

Setembre 2005

Arròs amb crisi

El Nóvio i jo hem travessat una crisi de conseqüències encara desconegudes. Fa un parell de dies la vam tindre: jo li vaig dir que no estava bé, que no em trobava a gust. No sé si en vull més o menys (de Nóvio), però així no puc estar perquè tinc ganes de ser dolent i de convidar altres persones al meu llit.

Anit, però, vaig passar una nit fabulosa amb el Nóvio. Vaig fer per sopar un arròs amb sèpia i carxofa i una ensalada de formatges. Em va dir que "encara que de vegades no t’ho semble, estic apostant molt fort per esta relació".

I jo crec que m'ho sembla, de veritat.

Maig 2005

Una qüestió ètica

Esta setmana vindran a sopar els dos nóvios que tinc ara mateix. Demà vindrà J i divendres P. J, 26 anys, enginyer, és de la Ribera, i la veritat és que és un poc perdre el temps. P, 28 anys, artista, és de la Vall d’Albaida i té una miqueta més de trellat. Però vull a tots dos igual.

Esta espiral de promiscuïtat em posa en una situació complicada: què els faig per a sopar? A la cuina em sé moure mínimament i els plats que sóc capaç de fer amb un mínim de decència es poden contar amb els dits d’una sola mà.

Crec que J no beurà vi, però P segur que sí, i això encara complica una miqueta més la cosa, ja que cal anar amb molt de compte: massa vi pot deixar fora de joc el convidat. I això és jutament el que no volem.

Un truc a l’hora de preparar el menú és incloure sempre un poc de pasta com a comodí per si de cas la cosa no va massa bé. Hi ha una recepta de pasta, que segurament serà la que li faré a P, que porta gambeta, salmó, ceba i un poc de pollastre. El vi que li va és un blanc, encara que es pot sopar amb cava (tot per l’aire).

M’agrada preparar sempre una ensalada abans, encara que de vegades la substituïsc per verdura a la planxa: bolets, espàrrecs, albergínia, carabasseta... Esta setmana, però, passe de la verdura i prepararé dos ensalades. Per a J amb ruca i per P amb créixens. També tinc la mania de posar-hi formatge i remolatxa.

Quan fa més caloreta prepare una ensalada amb pasta freda i tot el puga pillar a la nevera, però ara no li va massa al temps (fa un fred), així que eixa idea també queda descartada.

No vull posar-me a fer un plat massa complicat i que siga molt pesat de digerir. Un arròs em fa no sé què. Ais... què els faig?

*

Gener de 2005