Armènia

Hui estic de guàrdia del torn especial d'estrangeria i violència domèstica. La pitjor guàrdia de totes. He començat a les 9 del matí -encara que m'han telefonat a les 8 des de la Policia Nacional per advertir-me que hui m'esperava una guàrdia dura- i he d’estar disponible fins les 9 del matí de demà. 24 hores, doncs.

Durant el matí ja he assistit dos colombians, un brasiler i tres armenis. Tots treballadors del camp, però sense papers, per la qual cosa la seua estada a la Confederació Ibèrica de Nacions esdevé allò que es diu eufemísticamente "estada irregular". La solució que estableix per a estos casos la Llei d'Estrangeria és l'expulsió.

I és ahí on entra la meua feina: preparar tots els recursos administratius per evitar que es confirme la proposta d'expulsió que fa la policia o bé que es canvie, atenent a les circumstàncies personals, per una multa i prou.

Tinc 48 hores per presentar davant la comissaria els recursos (és el generós termini que estableix la Llei) dels sis xics i d'aquells que la policia intercepte esta vesprada.

L'únic recurs que té possibilitats de prosperar és el del brasiler i és una llàstima perquè els armenis, que són exrussos, exsoviètics i exsocialistes, són d'allò més atractiu: amb la cara ampla, el cos fibrat i unes mans aspres de collir taronges que segur que tenen efecte exfoliant.

En fi, jo intente no implicar-me ni involucrar-me excesivament en estos casos perquè se'm trenca l'ànima.

Octubre 2006

Imatges del genial Emmanuel Smague

Niemeyer en estat de gràcia

Teatre a Niteroi

Diumenge passat el suplement filogai d’El País, EPS, publicava un reportatge sobre Óscar Niemeyer amb motiu de l'imminent centenari de l'arquitecte.

L'autor es fa ressò d'unes paraules d'Eduardo Galeano sobre l'arquitecte brasiler: "Niemeyer odia el capitalismo y el ángulo recto. Contra el capitalismo no es mucho lo que puede hacer. Pero contra el ángulo recto, opresor del espacio, triunfa su arquitectura libre y sensual y leve como las nubes".

Però el millor són les paraules del mateix Niemeyer: "La vida es un soplido. Todo acaba. Me dicen que después de que yo muera, otras personas verán mi obra. Pero esas personas también morirán. Y vendrán otras, que también se irán. La inmortalidad es una fantasía, una manera de olvidar la realidad. Lo que importa, mientras estamos aquí, es la vida, la gente. Abrazar a los amigos, vivir feliz. Cambiar el mundo. Y nada más".

M’agrada.

El sr. Óscar, a punt de fer 100 anys!

Octubre 2006

P, R, F, J i N

P em contava l'altre dia que es troba desorientat perquè resulta que estes últimes setmanes ha estat follant amb R -jo mateix- i amb F -el seu ex de tota la vida-, però que en realitat estima F.

Òbric parèntesi. El fet que algú folle amb mi però estiga enamorat d’altra persona a mi no m’afecta: fa temps que vaig deixar de tindre orgull. Tanque parèntesi

D'altra banda, F folla amb P -el protagonista d'esta història- i amb un xic que va conéixer fa temps de nom J, que resulta ser amic d'N, el qual també és amic de P, la qual cosa el tortura de mala manera.

P insisteix i vol tornar amb F, però F no cedeix i P es troba una mica desesperat i demana consell.

Consell d'R: "P, eres idiota. La solució és ben fàcil. Només has de deixar de follar amb F i follar amb altres, perquè mentre continues follant amb F ell no farà res perquè tindrà tot el que vol: a tu i als altres -entre els quals es troba J- i qui pot follar amb dos o més persones no té per què deixar-ne cap. Així que, en resum, deixa de follar amb F, folla amb altres i dóna la imatge que pots viure sense F perquè quan n'adone que controles la situació i que ja no depens d'ell, en eixe moment, serà quan el tindràs als peuets i al llit”.

Pregunta de P: Tot ho soluciones follant?

Resposta d’R: Gairebé.

Algú ha entés alguna cosa?

Jo no.

Octubre 2006

Saura i Marcos

Ja no tornaré a parlar bé mai més de Joan Saura perquè m'han dit que el van sorprendre un dissabte de compres pel passeig de Gràcia de Barcelona! Quina ocurrència... Sembla que anava acompanyat d'Imma Mayol, la seua companya sentimental i de files.

Què fa Saura comprant roba la vesprada d’un dissabte? No m'ho puc creure, de veritat. I això no li para bé, perquè se suposa que una persona d'esquerres no ha de comprar roba: ha de fabricar-la, robar-la o customitzar-la. I en cas que en porte ha de ser roba cutre. Res de roba bona ni cara. Res de roba que siga presentable. Això és massa burgés.

L'exemple a seguir per qualsevol persona d'esquerres ha de ser Glòria Marcos -coordinadora d'Esquerra Unida al País Valencià-, que allà on va sempre va vestida de forma impresentable.

Sembla que per a ser d'esquerres no pots vestir bé, ni portar un pentinat decent, ni oferir una imatge de persona normal.

Massa cínic?

Octubre 2006

A la imatge, d'El Mundo, Marcos amb un estampat impossible barreja com assassinar Mònica Oltra i Enric Morera.

L'aniversari d'S. (i II): la lleona

A la festa de dissabte vaig presenciar un moment realment freak. Estava advertit del que anava a ocórrer però tot i això em vaig quedar amb la boca oberta.

A l’aniversari de l’ex estava convidat un marica molt popular de l'ambient de València, el qual havia avisat que acudiria acompanyat del nou nóvio -un bambino de només 21 anyets- i de la mare del nóvio. La sogra, doncs.

Allí van arribar ells i ella: ells amb les sabates de chúpame-la-punta blancs, el seu cinturonet també blanc i fent pudor a perfum marica. Ella, la mare del xiquet, vestida de zebra: de cap a peus. Semblava haver escapat del rodatge de la segona (o tercera) part d’El Rey León.

Encara que més que una zebra, semblava una barreja impossible entre el simpàtic equí de ratlles -versió destartalada- i una lleona vella, amb una semimelena torrada a base de metxes grogues.

El fillet i el nóvio es van passar tota la festa grapejant-se, refregant-se i besant-se davant els morros de la lleona-zebra, que es mantenia a una distància prudencial de, més o menys, 40 centímetres de l'efusiva parella.

En un moment donat, em vaig apropar a la mare lleona i una mica afectat per l'excés de vodka vaig dir: "Cariño, se nota que están enamorados, eh". I ella em va respondre: "Lo que están es calientes; desde que hemos salido de casa no han parado ni un momento. Y eso que se pasan el dia follando".

Espantat per tanta normalització marica em vaig fer enrere.

I és que la culpa de tot la té ZP.

Octubre 2006

L'aniversari d'S. (I)

Dissabte em vaig plantar a l'àtic d'un ex per a celebrar els seus 30 anys. A les cases alienes sempre cal anar amb alguna cosa: jo portava una botella d'Absolut i un llibre de Sergi Pàmies.

La festa era a la terrassa. Carn torrada, ensalades i Enate per a beure. Dos grupets: els companys de feina d'S. d'una banda, i d'altra els seus amics del poble.

- S., bonico, sóc l'únic ex que has convidat? -vaig preguntar en veure el panorama.

- No, que va, Laura també fou nóvia meua quan teníem catorze anys.

Mátame camión.

Vaig optar per integrar-me al grup de la gent del poble fins que vaig veure com l'ex d'S. es dedicava a menjar cansalada (pura i dura) a mos redó i el greix li deixava les mans i la cara untoses. En eixe moment vaig entendre que calia encetar el vodka.

Després de mil copes i infinites cigarretes, quan ja em trobava prou marejat, vam decidir anar al centre i fer ruta d’ambient: a l'ADN i després al Deseo54.

No. Ene O. Ja en tinc prou.

- S., jo passe. Me'n vaig a casa.

- Però tio, si encara són les 4!

- Ja, carinyo, però porte tres dies eixint, anit em vaig deixar el fetge a la barra de Mogambo i només de pensar en Deseo54 m'entren ganes de morir.

- I no et quedes a dormir?.

- No, honey, busca't alguna marieta a Deseo, que n'està ple.

Octubre 2006

Zorro plateado

Sempre que pense en la parella ideal imagine un xic major que jo, d'uns trenta-llargs. Un xic adult, amb trellat, intel·ligent, amb formació i bon gust i divertit. Acomodat i, per què no, burgés, però no estirat. Amb ulls negres i el cabell curt, tacat d’algun cabellet blanc. Allò que vindria a ser un zorro plateado, vaja. Però mai l'he trobat.

Les meues parelles, en canvi, acostumen a ser més joves que jo. I no són ni divertits ni espontanis. Tampoc tenen els ulls negres i les seues economies són tan precàries com les de qualsevol república africana.

Algun nóvio era divertit, és veritat. Algun altre tenia bon gust i bona conversa. Fins i tot un parell tenien algun cabellet blanc. Però tot al mateix temps, no. Ene o.

No demane massa: no demane fidelitat, ni amor etern, ni molt menys sinceritat. Només vull un zorro plateado.

Este cap de setmana, un antic nóvio farà 30 anys. I vol celebrar-ho. Estic completament a favor de celebrar els anys i en el cas d'S encara més: S és un dels pocs nóvios que he tingut major que jo i al mateix temps un dels més perdre el temps.

A S li fa falta complir anys, ser capaç de decidir què vol d'esta (puta) vida i estabilitzar-se a tots els nivells.

I si me'l puc tirar dissabte, millor que millor, encara que no siga un zorro plateado.

Octubre 2006

Escapada

Este meravellós pont del 9 d'octubre ha estat destructiu. M'he gastat més euros dels que em puc permetre, he perdut massa neurones de les poques que em quedaven i no he pegat un puto clau en condicions (el sexe telefònic i el cibersexe no compten com experiències reals).

Diumenge no volia eixir. "Queda't a casa, desintoxicat i porta't bé, que portes des de dijous fent maldat" em vaig a mi mateix després de sopar. Però, coses de la vida que mai arribaré a entendre, vaig convidar a casa un paio per fer la nit més agradable.

Tot marxava perfectament: ja érem al llit, sense pantalons i trempats, però de sobte, el paio alçà el cap, em mirà i em va dir: "Tio, me n'he d'anar". Em vaig quedar mort i només vaig poder dir: "Ja?"

El paio es va posar els pantalons i va marxar escopetat. Jo em vaig quedar al llit, estupefacte i sense entendre res.

Em vaig posar un capítol de Family guy (o Padre de familia en cristià) i vaig provar a oblidar el tema, però va sonar el mòbil.

- Sóc jo, tio. Perdona, et dec una explicació -em va dir.

- Home, és que no sé què ha passat. Estic flipant -vaig dir.

- És que hi ha una cosa que no t'he dit i que em tortura -va confessar- i és que tinc parella.

Silenci.

- Va, home: tots els gais enganyen la seua parella -em vaig posar més Rasoir que mai.

- Em faig càrrec, però és que jo no tinc nóvio, tinc nóvia. M'he posat nerviós i m'ha entrat molt mal rotllo.

Més silenci.

- Tio, l’únic que sé és que em deus un polvo.

Octubre 2006

Cruising

Dissabte tornava de Làtex -borratxo perdut- i quan travessava el riu pel pont dels Serrans se'm va apropar un xic amb la seua mountain bike i el seu impermeable blau. Em va oferir sexe allí mateix:

- ¿Te apetece un poco de sexo? Nos metemos ahí debajo y ya está- em va dir molt educat i sense baixar de la bici.

Vaig estudiar l’oferiment del biciclista durant mig segon i vaig resoldre:

- Lo siento, pero he bebido tanto que estoy seguro de que no se me levantaría.

Però el xic va insistir:

- Podemos intentarlo, ¿no?

I em va tocar sentenciar:

- No, gracias. No me gusta hacer perder el tiempo.

Octubre 2006

Cibersexe

L'altre dia vaig llegir una entrevista a Umberto Eco sobre els avanços tecnològics i, en concret, sobre el paper que Internet té a les vides dels occidentals: Aunque Internet haya cambiado nuestras vidas, este progreso tecnológico podría conducirnos a una regresión cultural.

I també moral, estimat Umberto.

Òbviament, té tota la raó del món. Però Eco encara no ha tractat les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies per a establir relacions personals i sexuals.

En un cap de setmana on he passat més hores borratxo i drogat que en estat seré, he tingut també temps per explorar -reincidir, millor dit- noves possibilitats. Així, si divendres vaig caure en la temptació del sexe telefònic amb un cavaller meravellosament pervertit, dissabte vaig tindre l'oportunitat de gaudir a través d'un dels invents més aprofitats pels gais del món: la web cam.

A través dels nous mitjans de comunicació és possible, i de tant en tant molt satisfactori), obtindre una ració de sexe esporàdic, còmode i gratuït.

Les comparacions són odioses, però la primera pregunta que ve al cap de qualsevol és: i què és millor, el sexe convencional o aquell en el qual intervé un servidor d'Internet o una antena de telefonia mòbil?

Octubre 2006

Inauguració

Anit vam inaugurar el nou despatx on treballe. Vam fer un còctel a la terrassa -perquè en té!!- i els cambrers van servir canapés, vermuts i cava a dojo. Tot fabulós, sinó fóra per la quantitat d'advocats (i procuradors) que van venir.

Un consell per a futures inauguracions/esdeveniments socials: no convides més d'un advocat.

Després de la inauguració, i una mica excitat pel martini i el cava, vaig assistir a una festa popera i pija que tenia lloc a la Gran Via de València: elles -totes niñas bien- tenien les mateixes neurones que els seus bolsos, i la intel·ligència d'ells -tots niños bien- era la mateixa que la de les seues ulleres de pasta i suèters a ratlles.

Per sort em vaig poder refugiar a la cabina amb un amic, on un dj/cambrer que em va dir que li recordava a Pablo Motos (!) es va encarregar de assortir-me de vodka fins que vaig marxar.

Hui no he anat a treballar, clar.

Octubre 2006

Jota i Eme

Ahir vaig telefonar Jota (aquell que assegurava haver follat amb mi) per avançar la cita. A les deu em venia malament perquè a Cuatroº -la cadena que no puc deixar de veure- feien Supermodelo 2006 i no m'ho volia perdre per res del món. Li vaig dir que preferia quedar cap a les huit i mitja i ell no posà cap problema.

Em va telefonar des del carrer perquè no recordava el número del pati. Li'l vaig dir i li vaig obrir la porta.

- ¿Tú eres Jota? -vaig dir mentre provava de fer memòria.

- Sí, claro. ¿Puedo pasar?

No podia negar-li l'entrada a un xic de metre huitanta, fibrat i vestit de Pull&Bear.

- ¿Y cuándo hemos follado tú y yo? -vaig preguntar inquiet i intrigat.

- Pues hace una semanas, ¿no te acuerdas?

Silenci.

- La verdad es que no... hazme memoria.

- Mira, te voy a contar la verdad. Soy amigo de Eme, él me dio tu teléfono para que quedara contigo, pero plantarme aquí así me parecía más gracioso.

Més silenci.

- El dormitorio está ahí. Pasa.

Octubre 2006

Actitud

Mentre les Corts Valencianes debaten la primera moció de censura de la seua -mísera- història, jo preferisc parlar de coses veritablement importants: l'actitud.

Lent

Ahir vaig viure dos moments on vaig reaccionar de manera lenta. El primer tingué lloc al despatx on treballe. Esta setmana hem canviat de dependències i ens hem traslladat a un despatx més nou, més modern i més xulo i el meu cap no va tindre una altra idea que dir-me que a partir d'ara no podia anar a treballar amb texans.

La meua resposta no fou la que havia de ser i em vaig limitar a dir: "Val".

La segona situació que em va pillar desprevingut vingué mentre passejava amb Maia a migdia. Em vaig trobar amb Whisky -un amiguet de Maia que li olora el culet sempre que pot- i amb el seu amo, un xic d'uns 35 anys.

Mentre xarràvem sobre l'oratge, la Guàrdia Civil va muntar un control de seguretat al carrer i l'amo de Whisky va amollar que esperava que detingueren a tots "els putos moros i rumanos" que hi ha, que el poble "està ple" i que si fóra per ell "els matava a tots d'un tir al cap".

Em vaig quedar gelat i només vaig poder dir-li que "se'm fa tard, adéu".

En tots dos casos les meues respostes no eren les que pertocava, perquè hi havia moltes de millors: al meu cap li podia haver dit que portaré texans quan considere convenient, perquè la indumentària no defineix un bon advocat, sinó la seua feina. Just allò que ell havia de fer-se mirar.

A l'impresentable amo de Whisky li'n podia haver donat moltes més, però estaria més content si li haguera dit que són aquells putos moros que ell vol matar els que porten el haixix que ell es dedica a fumar mentre passeja el puto gos i xarra amb mi totes les vesprades.

Espantat

Ahir vaig telefonar al que fou xic P·E·T (hui ja només P.) per tornar a fer-li una proposta deshonesta que ja el va espantar quan follàvem junts.

I és que un dia li vaig dir que m'abellia fer una escapada de cap de setmana. Podíem pillar un vol d'aquells barats i plantar-nos a Sevilla o Roma, per exemple. Una oferta tan innocent el va espantar i va precipitar moltes coses.

Ahir vaig tornar a fer el suggeriment i la veu de P. tornà a deixar-lo en evidència: la idea l'espanta i li provoca vertigen. Allà ell.

Jo, per la meua banda, he decidit que vull ser més ràpid i més valent.

Octubre 2006

Qui és?

Anit sonà el mòbil.

Rasoir (des del llit): Diga’m?

Veu desconeguda: ¡Hola! Soy Jota ¿Estabas durmiendo?

Rasoir (estupefacte): ¿Qué? ¿Quién?

Jota: Soy Jota, tio. Follamos hace unas semanas…

Rasoir (fent memòria): Puff… ¿y qué coño quieres?

Jota: Pues imagínate…

Rasoir (valorant la situació): ¿Pero qué puta hora es?

Jota: La una y media. ¿Quieres quedar?

Rasoir (definitiu): ¿Pero qué te has creído? Estas no son horas... y además en mi casa se folla cuando yo quiero, así que pásate el miércoles a eso de las diez y pegamos un polvo en condiciones, hombre.

Octubre 2006

Perdre els papers

Escenari 1: Discoteca La Bounty, ciutat de València.
Hora: Desconeguda

Martí (borratxíssim): Ramon, tio, pleguem? És que estic fatal. No puc més.
Ramon (més borratxo encara): Ok, acompanya’m al cotxe i t’aprope a l’estació.
Martí: Saps on està el cotxe?
Ramon: Clar, a la plaça on està la seu de CCOO.


Escenari 2: Plaça Nàpols i Sicília, ciutat de València.
Hora: Desconeguda més 20 minuts.

Ramon: Tio! Estava ací el cotxe!
Martí: Hòstia, tio. Segur? Mira que l’has perdut altres dos vegades.
Ramon: No, tio, de veritat, estava ací…
Martí: Ok, espera un segon, vaig a preguntar.

(…)

Martí: Buenas noches nos dé Dios, señorita. No hauran vist un cotxe per ací?
Netejadora viària 1: Veo muchos, chico. Ahí mismo veo tres.
Martí (incomprés): Eso es porque tiene ojos, señorita, pero es que mi amigo no sabe dónde lo ha dejado.
Ramon (dolgut): Sí que ho sé. Estava allí!
Netejadora viària 2: Pues igual se lo ha llevado la grúa, nano, porque han hecho ronda esta noche por aquí.
Ramon i Martí: Merda!



Escenari 3: Comissaria de la Policia Nacional, ciutat de València.
Hora: deu minuts més tard.

Martí (entrant per la porta): Buenas noches, agentes. Soy abogado, y mi cliente ha perdido el coche.
Ramon (deixant-se caure a una cadira): No no le perdido, me lo han robado.
Martí (professional ebri): Estava a la plaça Nàpols, agent... potser ha passat la grua?
Agent 1 (amb cara de ¬¬): Puede ser, porque los municipales han hecho batida esta noche. Decidme la matrícula y lo miro.
Martí: Gràcies agent. Ramon saps la matrícula?
Ramon (ofés): Clar! És… no, espera…

Tres minuts més tard.

Martí: Segur que és eixa, tio?
Ramon: Jo crec que sí.
Agent 1 (mentre toca per telèfon): Pero no irá a conducir tu amigo, ¿verdad?
Martí: Claro que no, agente.
Agent 2: Ni tú tampoco, ¿verdad?
Martí: Menos todavía, agente. Yo conduzco fatal.

(…)

Agent 1 (resolutiu): Nada, chicos. El coche no se lo ha llevado la grúa. Os lo habrán robado.
Martí: Tio, Ramon, desperta.
Ramon: Pos posem una denúncia, no?
Agent 2: Ahora vamos a fumar un cigarrillo a la calle. Ponedla en la comisaría del centro.
Martí (indignat amb el cos funcionarial): Claro… me da un cigarrillo, agente?
Agent 2: No.
Martí: Gracias.


Escenari 4: Carrer de la Pau, ciutat de València.
Hora: Ni se sap.

Martí: Ramon, ara ens toca buscar una comissaria i posar la denúncia.
Ramon: Clar que sí, home.

Martí comença a pensar.
Continua pensant.
Pensa encara més.

Martí (esgotat mentalment): Ramon, hòstia! Si tu has vingut amb el cotxe de Paco, tio!

Ramon en silenci.
Continua en silenci.
Més silenci.

Ramon: Vaja. És veritat, hem vingut amb el seu.
Martí: Hòstia puta, Ramonet. Estàs fatal.

Silenci.

Ramon: Ja. Però on està el meu cotxe?
Martí: A ta casa, Ramon, a ta casa!

Octubre 2006

Salvador i Alà

Anit vaig quedar amb P. (llegiu P i punt) per anar al cine a veure Salvador. Ell pagà les entrades i jo el sopar. Jo vaig posar el cotxe i el llit i ell la mamada. Estem en pau, doncs, perquè este matí he fet jo el desdejuni.

A les 22.40 hores, però, em va treure del cine la telefonada d'un client, Mohamed.

- ¿Senior abogado?

- Sí, qui és?

- Soy Mohamed Ch., el miércoles tengo un juisio y quiero saber si me lo puede llevar.

- Claro, Mohamed, quedamos mañana y me traes los papeles, ¿ok?

- Vale, pero estamos hasiendo el Ramadán y tendrá que ser a las 8 y media, cuando se ponga el sol.
- Joder, Mohamed, esas no son horas, pero todo sea por Alá...

- Grasias, grasias, senior abogado.

I és que després d'haver matat el déu dels cristians -en el sentit nietzchenià del terme)- ara em toca abraçar el puto Islam.

Setembre 2006

Nieves

El número de Vanidad de setembre inclou una hot list: la revista més denostada "elige a los talentos españoles del momento", i entre ells tenim a Eugenia.

Google, que ho sap tot, és una eina fonamental per poder calibrar el grau d'importància d'un personatge:

-1.540.000 entrades per a "eugenia silva" (0,16 segons)
-632.000 entrades per a "eduardo zaplana" (0,13 segons)
-265.000 entrades per a "el chavo del ocho" (0,16 segons)
-160.000 entrades per a "lucía etxebarría" (0,14 segons)
-130.000 entrades per a "chiquito de la calzada" (0,19 segons)

Però tornem a Vanidad: un entrevistador impresentable, -que s'atreveix a dir-li: "Mi foto favorita tuya es una de la campaña Happy, de Clinique (...) Yo me forré la carpeta con ella- interroga Eugenia al llarg de moltes pàgines, i la model amolla perles del tipus:

- "La política es un tema muy complicado. A mí me gusta mucho, y soy muy bocazas, no me puedo callar sobre ciertos temas. Y también es que, al vivir en Nueva York, lo ves de otra manera. Vives cerca de la política de George Bush. Te crea una visión muy distinta de la que pueda tener un granjero de Arkansas".
- "Reconozco que me encanta arreglarme y ponerme guapa".
- "No me gusta nada el Puerta de América. Pienso que Nouvel nos ha tomado el pelo con ese hotel. Nouvel no es uno de mis favoritos".
- "Odio la sociedad, soy bastante zulú".

Busca qui t’ha pegat!

Nath prenyada

Ahir vaig dinar amb la meua amiga Nath, que està prenyadíssima. Espera una criatura per a finals de novembre i jo desitge de tot cor que el naixement tinga lloc el 20-N, una data tan assenyalada.

Vam dinar a un restaurant francés del centre, un bistrot la mar de cuco, regentat per una parella de bretons. Ell, de nom François -com no podia ser d'una altra forma- es mostrà encisador i servicial en veure la panxa de Nath.

Nath diu que des que està prenyada els homes la miren amb cara de vici, i és molt comprensible: des que allotja una criatureta a l'úter, els seus pits han guanyat quatre talles.

Setembre 2006

L'XYZ

L’únic dia que compre el diari en paper és el diumenge. Compre El País des de fa quasi deu anys. Tots els diumenges he estat fidel, però ahir vaig cometre una xicoteta infidelitat.

Mentre Cati em treia El País i em contava no sé què d’uns nous fascicles, vaig fer una ullada a la resta de diaris i l’ABC (ara rebatejat per la caverna com l’XYZ) em va deixar flipat. Titulars de la portada:

- “Los jóvenes del PP proponen una revolución ideológica desde el centro”

- Montserrat Nebrera, número dos del PP en les eleccions catalanes: “Investigar el 11-M no está entre los objetivos prioritarios”

- Un article d’anàlisi titulat: “Estrategias cruzadas en el PP”. Recomendadíssim.

- Entrevista a Joan Mesquida, director general de la Policia i de la Guàrdia Civil: “La conspiración de islamistas, etarras, policías y políticos para desbancar al Gobierno es delirante”.

L’XYZ continua sent un periòdic ranci, conservador i ple d’esqueles de morts però, a diferència d’El Mundo i la COPE, no manté les tesis conspiradores sobre l’11-M i aposta per un PP centrat, sense Zaplana i Acebes, i capaç de recuperar el rumb perdut ja fa massa mesos.

Ànim, doncs.

Setembre 2006