Ciao

Continua sent espe(a)cial, però ja no és meu.

Juny 2006

Itàlia versus Japó

Un Colosseo desconstruït...

Entre el meu xic espe(a)cial i jo existeix una doble frontera insuportable: Itàlia versus Japó.

Molts ja sabeu que sóc un italianofílic empedreït: qualsevol cosa que vinga de la península itàlica em posa caxondo: m'agrada la seua llengua -encara que els experts més talibans consideren que en realitat es tracta d'una interlingua-, la seua gastronomia, la seua cultura, els seus homes i, fins i tot, la política italiana, la comprensió de la qual ha estat sempre el gran repte per a qualsevol analista polític.

A més a més, i per si fóra poc, Itàlia envolta eixa gran nació de nacions que és el Vaticà, la qual empapa -mai millor dit- la vida i la societat italianes.

El meu xic, en canvi, adora Japó: els seus robots, el seu sistema social, el fet que mengen peix cru, estudia la seua llengua -que jo considere "dibuixets"-, l'arquitectura de Tòquio i totes aquelles coses que fan que Japó no siga un Estat qualsevol, sinó un estat de conya.

Al Japó han creat hotels que en lloc d'habitacions tenen càpsules, inverteixen milions en investigació robòtica, continuen matant balenes, tenen un emperador i les mascotes porten roba de Gucci i de Prada. Si a estos fets diferencials els sumem el manga, l'anime, la vaga a la japonesa, el seu particular sentit de l'estètic, l'obsessió per les marques occidentals i el fet que odien el contacte físic, ens trobem amb un Estat que hui per hui encara és considerat una potència mundial (!).

La diferència entre les meues fílies i les del meu xic no són encara massa problemàtiques i de moment suposen un enriquiment mutu: jo intente explicar-li el complicat sistema polític autonòmic-federal italià i ell em conta que al metro de Tòquio existeixen persones que només s'encarreguen d'espentar els viatgers perquè es puguen tancar les portes.

... o el formigó vist de Tadao Ando?

Maig 2006

Quim, Maga i els cavalls

Divendres vaig anar al cine amb el xic espe(a)cial a veure Azul oscuro casi negro i ja tinc nova icona a la qual adorar: Quim Gutiérrez.

El catalans addictes a la TV3 ja el coneixen perquè ha fet algunes sèries d'aquelles que al País Valencià ignorem de la mateixa forma que prescindim de llegir La Vanguardia o El Periódico: completament.

Com ja no adore Nico Abad -de fet ara l'odie- necessite omplir el seu buit i estic convençut que Gutiérrez ho farà molt bé: necessite explotar la part més integrada del meu cor.

Dissabte després del concert de Maga, vam fer una passejada pel Carme i entràrem a la Bounty. Encara no sé massa bé, i necessite que algú m'ho explique, com vam acabar a les 10 del matí jugant amb uns cavalls a l'Albufera després d'haver-se menjat tres plats de caragols i un de polpet amb un xic francés replegat del carrer.

La setmana que ve tenim el concert de La Buena Vida a Burjassot i el dia 27 el de Lory Meyers

Tanta modernez poperil acabará conmigo. al Greenspace.

Maig 2006

Des del més enllà

Ahir em va telefonar un ex per saber de la meua vida. Li vaig refregar que la vida em somriu i que estic molt content: la feina em va de meravella, tinc un xic espe(a)cial que em buida la nevera cada vegada que ve a casa i este capde marxaré a Barcelona a fer maldat.

Ell estava trist i em va dir que no s'imaginava que trobar parella poguera resultar tan complicat. Jo li vaig dir que ell és un xic atractiu i que no havia de tindre massa problemes per trobar algú que, com a mínim, li calentara el llit.

Em va respondre que no buscava només això, que volia trobar algú compatible amb ell i que no es limitara només a follar de tant en tant.

Li vaig dir que la vida consisteix a acontentar-se amb allò que ens trobem i a gaudir de la molta o poca sort que tenim i que, per tant, dedicara els esforços que perd en trobar un nóvio a fer coses més productives: que es deixe estar de gaydar.com i que es dedique a fer cruising.

És més eficaç.

Abril 2006

Al llit

El xic espe(a)cial i jo llegim junts al llit. Ens mirem de reüll i ens burlem l'un de l'altre. Quan algú troba una paraula que li fa gràcia o que no coneix interromp la lectura de l'altre i es difícil traure profit.

Anit jo estava amb Eduardo Mendoza i La verdad sobre el caso Savolta i ell amb Peces Barba i La España civil. La lectura d'escriptors que superen els 60 anys ens posà caxondos i vam follar. Feia temps que no ho féiem. L'astènia primaveral havia fet desaparèixer les ganes de fer-ho però la lectura d'escriptors geriàtrics feu renàixer el desig.

Qui havia dit que el sexe desapareixia als 60?

Abril 2006

Sostiene Pereira

Anit em vaig acabar Sostiene Pereira, d'Antonio Tabucchi. Un llibre amb una estructura meravellosa, un estil clar, senzill i fascinant i un personantge que per al lector esdevé familiar i proper. Un luxe.

Quan vaig tancar el llibre, em vaig girar i tenia al costat un xic espe(a)cial que dormia com un angelet, però que no deixava de moure's. Un luxe luxós.

Abril 2006

Übersexual

Una de les coses més interessants de les guàrdies com advocat és haver de compartir hores amb els membres de la Guàrdia Civil. Els nous agents representen l'exemple perfecte d'home übersexual: masculins i nets.

Les noves generacions d'agents porten pentinants moderns, ulleres a l'aire, rellotges de D&G, les mans netes i patilles tan ben fetes que em resulta impossible concentrar-me en la feina.

Són educats i correctes i han canviat les ulleres de sol de pera per les últimes peces d'Armani i Moschino (!). A més a més, em parlen de vosté: "Señor letrado, cuando pueda me firma esta citación".

Jo li ho firme tot, agent, encantat de la vida i un poc caxondo.

- - -

Esta nit vaig al cine amb el xic espe(a)cial, que també és net i també em posa caxondo. Demà, festa pija a la platja.

Març 2006

Imatges de Samuel Dekeber per a la campanya d'YSL, obra i gràcia de Tom Ford

Eco, eco, eco...

El xic espe(a)cial m'ha deixat este llibre:

"Apocalípticos e Integrados, de Umberto Eco, es un estudio sobre la cultura popular y los medios de comunicación, a través de una serie de ensayos que examinan las diferentes posturas de la sociedad ante la cultura de masas.

Los llamados “apocalípticos” encuentran en la cultura de masas la hipérbole de lo que consideran la “anticultura”, para ellos signo de la decadencia total. Su calificativo se debe a que exponen el fenómeno con tonos apocalípticos y se resisten a reconocer cualquier nuevo elemento como valioso, ya que esto implicaría un cambio que a la larga puede llegar a la aniquilación total de los patrones culturales ya establecidos.

En un claro contraste, los “integrados” son aquellos que creen de manera optimista que experimentamos una magnífica generalización del marco cultural, y defienden este fenómeno ciegamente. Están convencidos de las bondades de las nuevas tecnologías, y las difunden como parte fundamental de un futuro más libre y prometedor".

I tu, ets apocalíptic o integrat?

Març 2006

Violència domèstica i Estatut

Volia quedar demà amb el xic espe(a)cial per anar al cine a veure Volver -sobretot ara que sóc fan incondicional de la Pe-, però no podrà ser.

No recordava que la guàrdia de violència domèstica m'obliga a estar disponible des de les nou del matí de dimecres fins les nou del matí del dijous. No obstant això, demà soparem junts i ho passarem ben rebé.

D’altra banda, i com tot no podia ser perfecte, cada dia estic més fart de l'Estatut. En determinat moment vaig reconéixer que les negociacions de l'Estatut me la posaven dura, però ara només em posen nerviós.

Crec que ERC no entén les vertaderes dimensions del que s'està parlant i creu que es tracta d'una freakada més de les que acostumen a protagonitzar. Si les coses continuen així, prompte veurem Maragall a la creu, i esdevindrà una mena de Sant Pasqual, però màrtir.

Març 2006

La revenja

L'altre dia em va telefonar l'exnóvio núm. 2 per preguntar-me com estava i si volia dinar amb ell i amb el seu company de pis.

Li vaig dir que estava molt ocupat i que no tenia gaire temps, perquè sóc dels que creu que els exnóvios estan morts.

Em va dir que després de deixar-ho amb mi va conéixer un altre xic i que acabava de deixar-lo i que estava una mica fotut. En realitat, estic més que convençut, l’havia conegut mentre estava amb mi, però es tracta d’un detall insignificant que no canvia res, i menys en este moment de la pel·lícula.

No vaig poder evitar un somriure de malícia i de satisfacció i li vaig contar, amb tota mena de detalls, que jo ara estava amb un xic espe(a)cial, que tot m'anava perfecte i que era molt feliç.

La rancúnia pot amb mi.

Març 2006

Conversa per al Dia de Dona

Ahir, mentre em feia el café abans de començar la classe d'italià vaig escoltar una conversa entre dos xiques de vint-i-pocs.

Pija 1: Pues, tía, Carla desde que lo ha dejado con Tommy no levanta cabeza.
Pija 2: Pero si lo dejaron hace ya un mes! Y sólo llevaban tres meses!

La Pija 2 no és de l'escola de Charlotte York, de Sex and the City, que afirma que després d'una ruptura s'ha de guardar un dol de, com a mínim, la meitat del temps que has compartit amb l'exparella.

Pija 1: Ya lo sé, tía, pero desde entonces está fatal.
Pija 2: ¿Pero qué hace, tía?
Pija 1: Pues, tía, que un día conoce a un chico y al día siguiente duerme con él… ya sabes qué quiero decir.

Silenci. Encenen alhora un nobel cadascuna. Aspiren. Tiren el fum mentre s'aparten el cabell de la cara, deixant al descobert unes arracades d'ossets de Tous, la Pija 1, i unes altres de perleta blanca, la Pija 2.

Pija 2: Si es que, está mal decirlo, pero todas necesitamos un hombre.

Busca qui t'ha pegat!

- - -

D’altra banda, el xic espe(a)cial i jo tenim esta vesprada el nostre primer acte benèfic. Galas, mercadillos, bingo. És un gran pas en qualsevol relació. Molt recomanable per a qualsevol parella incipient.

Març 2006
Imatge de My Tired Eyes, a Flickr

Més notes

Nota econòmica: Crec que ja m'he fet major. La setmana passada vaig anar a la Caixa a fer unes gestions i em van oferir la possibilitat de fer un dipòsit de pasta. Es tracta d'un dipòsit amb interessos variables, però amb unes condicions interessants: recuperaré el 100% del capital al venciment, tinc un rendiment fix del 6% durant el primer més i la resta de l'any un rendiment variable en funció de la revaloració de l'IBEX 35. Tal i com està la Borsa, me la jugue.

¡Viva el Mal! ¡Viva el capital!

Nota acadèmica: Dilluns em van dir la nota d'italià: 56 sobre 60 (els italians ho fan així). Estic molt content, perquè pensava que l'examen no m'havia eixit tan bé.

¡Viva yo!

Nota emotivosentimental: Fa uns dies que festege (paraula de la setmana) amb un xiquet encisador. Esta nit vindrà a casa a sopar i a veure una pel·li al llit.

¡Viva la primavera!

Març 2006

Finalment...

He follat: he tornat! Com el color negre; com els daurats (¡vuelve el oro!); com els pantalons amb estampat príncep de Gal·les!

Ai! Quin xic! Quin xic més mariquita! Con su piercing en la nuca, con su tatuaje de elfo, con sus cejitas, con su olor a Calvin Klein... ¡Con todo!

He de dir que no m'agraden els xics amb tatuatges èlfics (ni tan sols m'agraden els elfos), ni tampoc els pírcings, ni l'olor a CK, ni que els xics porten celletes de mariquita... El xic de diumenge no té cap importància, no és nóvio, no es convertirà en el segon pare de Maia i tampoc compartirem cap hipoteca (que és allò que més uneix una parella).

És només... això mateix.

La bona notícia es que fa dies que em ronda pel cap un xic espe(a)cial…

Febrer 2006