Ahir a mig matí vaig fugir del despatx per fer-me un café al bar. A la barra, mentre fullejava el diari, vaig escoltar la conversa de tres desfaenats que analitzaven la situació política i econòmica entre copes de terry i ducados negres.
Es van queixar gairebé de tot, però centraven la seua crítica en la crisi econòmica, vinculant-la directament amb els immigrants.
Era curiós escoltar com, segons estos brillants analistes, els culpables de la crisi eren els equatorians i els romanesos que treballen a la Confederació Ibèrica de Nacions i no el preu del petroli, l’especulació immobiliària dels darrers anys o l’augment dels preus dels productes d’alimentació, motivats -també!- per l’especulació internacional.
La capacitat discursiva i analítica dels contertulians era gairebé la mateixa que la d’una pedra, però això no significa que no represente el sentiment o parer general d’un segment important de la població.
I això sí que fa por.
Però com no vull semblar ni inquiet, ni compromés, ni indignat, reproduiré una conversa amb l’ecs!novio catatònic que tingué lloc durant el sopar d’anit:
- Vols café o una copa -vaig oferir mentre replegàvem els plats.
- Vull una altra cosa: que deixes els plats on estan i em folles.
I un amfitrió ha de fer el que li manen.
Es van queixar gairebé de tot, però centraven la seua crítica en la crisi econòmica, vinculant-la directament amb els immigrants.
Era curiós escoltar com, segons estos brillants analistes, els culpables de la crisi eren els equatorians i els romanesos que treballen a la Confederació Ibèrica de Nacions i no el preu del petroli, l’especulació immobiliària dels darrers anys o l’augment dels preus dels productes d’alimentació, motivats -també!- per l’especulació internacional.
La capacitat discursiva i analítica dels contertulians era gairebé la mateixa que la d’una pedra, però això no significa que no represente el sentiment o parer general d’un segment important de la població.
I això sí que fa por.
Però com no vull semblar ni inquiet, ni compromés, ni indignat, reproduiré una conversa amb l’ecs!novio catatònic que tingué lloc durant el sopar d’anit:
- Vols café o una copa -vaig oferir mentre replegàvem els plats.
- Vull una altra cosa: que deixes els plats on estan i em folles.
I un amfitrió ha de fer el que li manen.
2008
1 comentari:
Interessant conversa la d'aquestos teòrics de la mundialització i les seues repercussions econòmiques...en fi, què hem de fer si hi ha individus que no ha evolucionat de l'australopithecus?
Per cert, i tant que un amfitrió ha de fer el que li manen! Faltaria més!
Publica un comentari a l'entrada