Per arrodonir un cap de setmana ben complet i de socialització extrema que ha inclòs, entre altres coses, un sopar a casa amb unes amigues (primera ressaca), un allipebre a l’Albufera (segona ressaca) i un concert i una nit de modernor desaforada (tercera ressaca) no hi ha res millor que rebre la telefonada d’un antic polvo per acomiadar el diumenge com déu mana:
- Tio, són les nou de la nit i estic desfetet -vaig contestar a la seua proposta de fotre un clau per apurar el cap de setmana, el que vindria a ser un ‘polvo in extremis’.
- Va, que en un quart d’hora puc estar a ta casa -va insistir.
Vaig dubtar deu segons i finalment vaig amollar:
- Dóna’m mitja hora.
I és que sóc tan fàcil de convéncer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada