Anit,
abans de sopar, vaig rebre la telefonada del meu nou metge
particular, amb el qual vaig follar la setmana passada:
- Em preguntava com anava la munyica -em digué amb un to de veu descarat.
- Encara em fa una miqueta de mal, doctor -vaig continuar amb el joc que el metge havia iniciat, i vaig afegir: però diga’m: es pren tantes molèsties amb tots els pacients?
Va riure i continuà:
- No amb tots, però és que este cas em té molt intrigat; és una munyica molt interessant que necessita un seguiment continu.
Quan ens vam cansar de fer l’idiota per telèfon vam acordar una segona cita per a després de sopar: cerveses i llit. Molt de llit, amb el Tigermilk de Belle and Sebastian sonant al lector de cedés.
Passada la una de la matinada, i mentre buscàvem la roba que havia quedat escampada pel dormitori li vaig dir:
- Saps què és el pitjor de tot? Que encara em fa mal la munyica!
Deixà caure la samarreta que portava a la mà, m’agafà el braç i el mirà detingudament:
- Què passa? -vaig preguntar inquiet.
- Tio, no és la munyica; és el colze, que el tens fora del lloc -diagnosticà mentre m’amollava el braç i jo el replegava espantat.
- Com que el tinc fora del lloc? -vaig preguntar incrèdul, però vaig afegir a continuació convertit en un creient resignat: I ara què faig?
- No és res, Martí. Porta el braç i t’ho explique.
Li vaig allargar el braç, l’agafà pel colze i per la munyica i no sé què feu, però me’l girà ràpidament i només vaig escoltar un crac i el colze tornà al seu lloc.
- Què collons has fet, tio?!
- Només t’he col·locat el colze al seu lloc, que era el que havia inflamat la munyica amb el seu desplaçament.
Quan vaig aconseguir deixar de flipar per culpa del rotllo quiropràctic del metge, li vaig preguntar si li devia alguna cosa per haver-me fet crac al braç, però ell em digué que s’acontentava amb una altra cervesa.
- I de veritat que no saps com t’has fet això al colze? -em preguntà abans de pegar-li un altre glop a la cervesa
- No, la veritat és que no. No tinc ni puta idea.
I és que hi ha coses que és millor que no consten a l’historial clínic.
- Em preguntava com anava la munyica -em digué amb un to de veu descarat.
- Encara em fa una miqueta de mal, doctor -vaig continuar amb el joc que el metge havia iniciat, i vaig afegir: però diga’m: es pren tantes molèsties amb tots els pacients?
Va riure i continuà:
- No amb tots, però és que este cas em té molt intrigat; és una munyica molt interessant que necessita un seguiment continu.
Quan ens vam cansar de fer l’idiota per telèfon vam acordar una segona cita per a després de sopar: cerveses i llit. Molt de llit, amb el Tigermilk de Belle and Sebastian sonant al lector de cedés.
Passada la una de la matinada, i mentre buscàvem la roba que havia quedat escampada pel dormitori li vaig dir:
- Saps què és el pitjor de tot? Que encara em fa mal la munyica!
Deixà caure la samarreta que portava a la mà, m’agafà el braç i el mirà detingudament:
- Què passa? -vaig preguntar inquiet.
- Tio, no és la munyica; és el colze, que el tens fora del lloc -diagnosticà mentre m’amollava el braç i jo el replegava espantat.
- Com que el tinc fora del lloc? -vaig preguntar incrèdul, però vaig afegir a continuació convertit en un creient resignat: I ara què faig?
- No és res, Martí. Porta el braç i t’ho explique.
Li vaig allargar el braç, l’agafà pel colze i per la munyica i no sé què feu, però me’l girà ràpidament i només vaig escoltar un crac i el colze tornà al seu lloc.
- Què collons has fet, tio?!
- Només t’he col·locat el colze al seu lloc, que era el que havia inflamat la munyica amb el seu desplaçament.
Quan vaig aconseguir deixar de flipar per culpa del rotllo quiropràctic del metge, li vaig preguntar si li devia alguna cosa per haver-me fet crac al braç, però ell em digué que s’acontentava amb una altra cervesa.
- I de veritat que no saps com t’has fet això al colze? -em preguntà abans de pegar-li un altre glop a la cervesa
- No, la veritat és que no. No tinc ni puta idea.
I és que hi ha coses que és millor que no consten a l’historial clínic.
2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada