EPS (II)

He tardat 4 dies a llegir El País Semanal del diumenge 11 de juny.

Ja vaig dir una vegada que el EPS era un suplement filogai i a las pruebas me remito:

- Portada: foto i entrevista a Fernando Grande-Marlaska, per Rosa Montero: "Es menudo, pero fibroso, y parecía mucho más joven" així comença l'entrevista per a acabar amb unes preguntes sobre el seu marit Gorka (sí, perquè Grande-Marlaska és marica). Una entrevista mala, mala y mala.

- Quiero esto y lo quiero ya: reportatge sobre els hàbits de consum dels espanyols del segle XXI. "El español empieza a comportarse como un consumidor saciado, hedonista y caprichoso que escatima en lo que necesita y derrocha en lo que le place". Actitud gay, pues.

- Pixar, dibujos superstar: Un reportatge que faria les delícies de qualsevol marica que es molestara en llegir alguna cosa (/chimotei).

- Bendita movida: El pitjor de tot el suplement. Les fotos d'un tal Pérez-Mínguez sobre l'absurda, ridícula, estúpida i sobrevalorada movida madrileña.

- Cocina: sabores de Guinea.

En resum: es pot ser més marica?

no és vergonyós?

Juny 2006

Rita, ¿el Papa sabe lo tuyo?

Rita Barberà Nolla, la inefable alcaldessa de València, corre el risc d'esdevenir Rita la Sempiterna, perquè guanyarà totes les eleccions que li tiren a la cara, fins i tot, i tal com s'insinua, si la pròxima candidata sociata és la també inefable Carmen Alborch.

Duelo de titanas, pues.

De Rita se sabe todo: el seu lesbianisme viciós -cada poble del País Valencià presumeix de tindre una nóvia de Rita-, el seu gust pels vestits de color roig, la seua afició a la beguda i al bingo i un llarg etcètera.

Però Rita és molt més que una bollera-binguera-populista i molts no saben que la seua enemistat amb Zaplana és llegendària: el menyspreu que sentia el cartagenero per la directora dels designis del Cap i casal era coneguda per tots i per això mateix Rita està tan contenta amb el nou president de la Generalitat Valenciana, el Beat Camps.

Molts també ignoren que la trajectòria de Rita és ben llarga: la tia té l'honor de tindre el carnet número 3 del PP al País Valencià.

A Rita la vida le sonríe: té el Pont de les Flors, la Ciutat de les Arts i de les Ciències, la visita del Papa, el Parotet i l'America's Cup. Rita lo tiene todo, todo y todo.

Rita, però, encara no ha aconseguit tot el que volia: encara queda horta sobre la que especular i encara no ha pogut perllongar l'avinguda de Blasco Ibáñez sobre el Cabanyal.

Coneguent-la un poc, sé que todo se andará, perquè quan Rita vol alguna cosa...

Juny 2006

La promesa

Una mica carregat d'alcohol, els vaig prometre a uns amics que odien el pop que si venien al concert de Lory Meyers jo aniria al de Siniestro Total i al de Loquillo, que actuen este dissabte a Mislata (o Mijlata).

Error.

Ni m'enrecordava d'esta absurda i ridícula promesa i quan la vaig fer no tenia cap intenció de complir-la (els advocats ho fem molt sovint), però ells sí que ho recorden i ara volen fer-me pagar la nit popera que ells van sofrir.

Total, que dissabte em tocarà presenciar com Loquillo -sí, encara està viu- canta això de que para ser feliz quiere un camión i com els Siniestro Total (horror) criden dalt de l'escenari.

Espere que almenys hi haja algun gai.

Juny 2006

AVT

La impresentable imatge de Gotzone Mora al Congrés dels Diputats, que va obligar Marín a expulsar-la, i les paraules d'Alcaraz afirmant que "Zapatero es un rehén de ETA" em crispen.

L'Associació de Víctimes del Terrorisme hauria de canviar de nom. Amb persones com Gotzone Mora, Rosa Díez i, sobretot, l'inefable president Alcaraz han deixat de ser víctimes i s'han convertit en victimistes. El victimisme consisteix a atribuir-se el paper de víctima, i l'actitud d'algunes víctimes d'ETA frega l'esperpent.

La cultura del victimisme es practica molt més del que sembla: Arcadi Espada i els seus Ciutadans de Catalunya, alguns sectors del PNB, Carod i ERC, Ibarra i la seua Extremadura... però, sobretot, l'Associació de Víctimes del Terrorisme cultiva el victimisme de forma espectacular.

Quin paper han de jugar les víctimes d'ETA en el procés de pau? Han de posar condicions a la negociació? Entenen ells de política penitenciària? ZP necessita el seu permís per a poder buscar una solució? És normal que intenten bloquejar qualsevol avanç en la negociació? On estava Irene Villa quan governava el PP?

Les víctimes del terrorisme no han de condicionar la política antiterrorista del Govern, de la mateixa forma les víctimes d'accidents de trànsit no marquen les directrius de la Dirección General de Tráfico.

Digo yo.

Juny 2006

Au revoir Le Club

Dissabte vinent tancarà les portes Le Club. Ha estat una de les discos més molones i modernes de la ciutat i, justament per això mateix, una de les més estúpides. Estava situada a la Fonteta de Sant Lluis, a la partida de Quatre Carreres, i ara al seu emplaçament Rita aixecarà torres de vivendes de luxe.

El millor que podia passar.

Le Club era un autèntic engorro: estava lluny del centre, enmig del no res i contractava els cambrers més inútils de tota la ciutat. Niñas con flequillo, mariquitas modernas y chapas por doquier.

El millor de Le Club, però, era el seu pàrquing: feia olor a vodka i tenia el regust amarg de la cocaïna.

Au revoir.

Juny 2006

Terribas i els bisexuals

Anit la Terribas entrevistà Zaplana en La nit al dia. La periodista més dura de la TV3 estigué modosita i mojigata. Veure'm com queda hui amb ZP. No m’ho vull perdre.

Parlant d'homilies, Zaplana, la TV3 i altres aberracions de la natura, hui vull fer una recomanació general: no folleu amb -suposats- bisexuals.

Un dels últims -suposats- bisexuals que vaig conéixer i que em va proposar sexe volia limitar-se a "vamos a restregar nuestros paquetes y nos hacemos una paja".

"Ni siquiera una mamada?" vaig dir jo.
"No, tio, es que eso ya me lo hace mi novia".

Ene o.

Juny 2006

Recte

"A què no endevineu què li han tret a un tio esta nit del recte?" Esta meravellosa pregunta l'ha feta el meu germà mentre dinàvem.

Mon pare i jo hem entrat al drap: Una botella! un consolador! un mòbil! el telèfon de la dutxa!

Resulta que el meu germà ha començat esta setmana a fer la residència al servici d'urgències d'un hospital de València i ens conta tot el que passa que siga realment interessant. Només coses relacionades amb morts, rectes i accidents.

- No, una polla de plàstic que li havien regalat en una festa de solters al bar los Bestias -ha resolt el meu germà amb un somriure infantil a la cara.

El pobre pacient havia tingut el penis de plàstic allotjat al recte durant tres dies, perquè esperava expulsar-lo de manera natural però al final ha sigut necessària la intervenció d'un cirurgià i dos infermers, que difícilment podien deixar de riure.

- Em pots aconseguir una còpia de la radiografia? -he demanat mig de conya.

- Clar, ara les fem digitals i te la puc enviar per correu electrònic.

Juny 2006
Imatge de WebMic