Paüra

Quan vaig anar a comprar el diari ahir i el marit de Cati, la meua quiosquera, em va mostrar el braç embenat i li vaig preguntar què li havia passat, imaginava que es tractava només d’una contractura o d’un esquinç.

Però no:

- Anit em tocà anar a urgències perquè tallant pernil per a sopar em vaig emportar per davant una bona molla de carn i tres tendons de la mà -em digué amb tota la naturalitat del món alhora que em donava la guia de París d’El País.

En imaginar com la fulla del ganivet s’obria camí a través de la carn i tallava sense pietat els tendons de la mà del marit del Cati se’m van eriçar tots els pèls del cos, perquè en contra del que puga semblar, no només tinc por als vestidors públics de la piscina.

En realitat, com a bon xic aprensiu que sóc, tinc por a moltes altres coses: a caure per un precipici, a un veí oligofrènic que em mira molt malament, als pàrquings dels centres comercials, a la platja de nit, als asiàtics, a que em retrenquen el cor... però, sobretot, em fan por els ganivets.

Autèntica paüra.

2008