Este cap de setmana vaig decidir sincronitzar la meua vida amb la crisi del PP, i optar per una calma tensa.
Calma, perquè entre els plans comptava amb un acte polític i amb un cap de setmana de platja, de sol i de relax.
Tensa, perquè a l’acte polític vaig tindre una forta discussió en públic amb un regidor i la seua amant (!) per uns articles publicats al meu blog polític que no els havien fet gens de gràcia i perquè el mal oratge m’impedí, de manera totalment injusta, prendre tot el sol que volia.
- Compte amb el sol -m’advertí un amic quan marxava.
- Mira: preferisc un melanoma que este color de pell tan apagat que fa riure a la piscina.
Però ni un melanoma ni un to apagat, ja que he tornat després d’un cap de setmana de vi, d’unes poques hores de sol i de moltes de sofà, de peus descalços i, sobretot, de bona companyia.
Això sí, el cap de setmana que ve no hi tindrà res a veure, excepte per la bona companyia.
2008
1 comentari:
Xè, quina sort que tens de la bona companyia!
No et planc gens!
A propòsit, passa'm el teu blog (o n'hauria de dir BLOC?) polític!
Publica un comentari a l'entrada