- Fas cara de cansat.
- M’he passat mitja vesprada practicant cibersexe i estic fet pols, mamà.
***
En realitat, no sóc un gran fan de la pràctica del cibersexe i no perquè pense que tinga un component viciós -que no seria cap problema- sinó per l’exagerat esforç que suposa practicar-lo d’una forma digna.
Efectivament, la pràctica del bon sexe no ha de resultar massa complicada ni aparatosa: ha de ser una cosa senzilla i fluïda (mai millor dit) i ha de desenvolupar-se amb una absoluta naturalitat, ja que qualsevol artifici pot distreure l’atenció de qui hi participa a l’acte. Per no parlar de les altes probabilitats que existeixen que la posada en escena del contrari puga fregar l’esperpent o, directament, ser-ho.
El principal problema del cibersexe és que requereix un gran esforç: en el sexe in situ, si tens ganes de tocar, mossegar o llepar alguna cosa ho fas i prou. No has ni d’anunciar-ho ni d’imaginar-t’ho perquè la relació entre desig i satisfacció és immediata i, des del meu punt de vista, plenament satisfactòria.
Però el que siga un ferm defensor del sexe convencional no vol dir que de tant en tant no realitze alguna incursió en el meravellós camp del telesexe, tot i no tindre webcam, ja que són evidents els punts positius d’esta modalitat de sexe a distància: és fàcil d’aconseguir, és net, és ràpid i no t’obliga a canviar els llençols.
2008
2 comentaris:
Vist així... la veritat és que semblen més els inconvenients que els avantatges. Jajaja. Suposo que com tu dius tot té el seu moment. No és el mateix una pel•lícula vista al cinema que per la televisió de casa, però una tarda de diumenge en la que estàs mandrós i et ve de gust distreure’t et treu d’un apuro, i t’estalvies arreglar-te, desplaçar-te als cinemes, i pagar l’entrada . Bé en aquest cas no val el símil, a no ser que vagis de putes, és clar. Jajaja.
Divertida la teva reflexió.
Petons, maco.
Entrellat
M'ha encantat el símil que has fet!
Petons!
Publica un comentari a l'entrada