Mari Tere

Este cap de setmana pense portar-me bé i no beure, ni gastar-me diners, ni drogar-me, ni arribar al diumenge fet pols.

Este cap de setmana pense portar-me bé. Però no del tot.

I no del tot perquè, tot i haver deixat el partit en el qual militava, este cap de setmana entre en campanya, però el tipus de campanya electoral que a mi m’agrada: la del sarao.

Així, si esta nit sope a casa d’un regidor i del seu marit només per a conspirar, per a diumenge m’he fet amb una invitació per esmorzar amb Mari Tere.

- Iaia, sap amb qui esmorzaré diumenge? -vaig preguntar ple d’emoció.

- No ho sé, però no menges massa, que després no dinaràs.

- Val, iaia, però sap amb qui esmorzaré? -repreguntí amb una mica menys d’emoció.

- Amb qui, fillet?

- Amb María Teresa Fernández de la Vega! -en pronunciar el seu nom vaig recuperar tota l’emoció.

Però la iaia no alçà ni la mirada del perol:

- I qui és eixa?

- Iaia, per favor! És la Vicepresidenta!

- Qui?

- Xe, iaia! La que entrevistà l’altre dia Ana Rosa mentre dinàvem!

- Ah, la que té cara de periquito? -amollà la iaia.

- Iaia, per favor, que és la número dos del Govern espanyol...

- La que té cara de periquito? -insistí la iaia.

- Sí, iaia, la que té cara de periquito...

Després d’uns segons de silenci indiferent, la iaia preguntà:

- I paga ella?

- Iaia!

2008