A&A

Divendres vaig convidar dos amiguets gais a sopar a casa, A&A, amb la lleugera intenció de fer d’alcavot, però sembla que només sé fer-ho entre heteros, ja que no es va produir cap resultat evident.

En acabar de sopar vam emprendre una d’aquelles terrorífiques nits d’ambient, que ens portà per un reguitzell de locals infames i la situació era tan lamentable que vaig haver de refugiar-me en el vodka amb llima, com a taula de salvació/perdició.

La ingesta massiva d’alcohol em portà a protagonitzar escenes més pròpies d’un adolescent que no pas del postadolescent que sóc, sobretot a un antro de mala mort on tot, absolutament tot, estava folrat amb un animat print de zebra africana: des dels sofàs i els coixins, passant per les parets i els tamborets de la barra, fins el billar.

A aquell antro no només vaig tirar a terra una asta amb la bandera de l’arc de Sant Martí, sinó que vaig robar una boa de plomes negres que formava part d’un atrezzo inefable.

Per rematar la nit de despropòsits em vaig trobar amb un lector que m’amollà:
- Què fas ací? Buscant històries per al bloc?

Després de tot això, vaig decidir passar la resta del cap de setmana a la platja, cremant-me i expulsant vodka a través dels porus de la pell.

2008

Segona cita

Anit vaig tindre la segona cita amb el nóvio (o millor dit: el xic que actua com si ho fóra).Em va convidar a sopar a sa casa, un meravellós estudi a Russafa, i em va oferir una truita d'espàrrecs i uns calamarets amb ceba, acompanyats d'un vi blanc fresquet i lleuger.

Entre plat i plat em preguntà:

- Puc tocar-te?

I li vaig contestar que sí, que tenia ganes de llit i que el vi m'havia posat caxondo, a banda del fet que el meu amfitrió passà la vetllada amb només uns calçotets.

Vam estar gairebé una hora al llit, suant i gaudint com dos autèntics pervertits, i en acabar em va demanar que em quedara a dormir.

- Demà tinc molta feina, un altre dia em quedaré.

I és que no convé ser tan fàcil ni donar-ho tot per fet.

2008

Nata vintage

Ahir vaig arribar a casa a migdia completament desfetet: la ressaca de la guàrdia de dimarts es concretà en un judici dels que la Llei anomena ràpids, però que en el meu cas s’allargà durant més quatre hores i acabà per exasperar-me.

En arribar a casa, però, m’esperava la cadira que vaig comprar fa unes setmanes: la Nata vintage (Nascuda vintage, en cristià), de l’estudi italià AnAtomic Factory, que ha justificat la seua creació amb el següent manifest:

(...) Il nuovo nasce già vecchio. Facciamo quindi una provocazione: quale modo migliore, per rendere vintage una sedia, di prendere in prestito un bastone (stereotipo del vecchio) e sostituirlo ad una gamba?

En poques paraules, i per a aquells que no enteneu la llengua de Dante i de Berlusconi: el que han volgut posar de manifest els toscans d’AnAtomic Factory amb la creació de la cadira Nata Vintage és una crítica cínica al gust del disseny pel vintage com tendència cíclica i recurrent.

Independentment de tot això, i ara que ja tinc a casa la cadira -més escultural que no pas funcional- em pregunte inquiet: què cony faig amb ella?

Colze

Ahir estava de guàrdia i el dia fou de tot excepte tranquil: de bon de matí ja tenia una parella d'adolescents detinguts: ell, de 17 anys; ella, de només 16.

El meu agent favorit m'explicà el cas: els joves estaven a un portal menjant-se els morros, quan un dels veïns de l'edifici, acompanyat de la seua dona i del fill de la parella, de només uns mesos d'edat, es disposaren a eixir, amb tan mala sort que una de les rodes del carret del xiquet passà per damunt de la mà del jove adolescent i s'inicià una baralla que acabà amb el pare amb un colze trencat.

- ¿Este niñato le ha roto el codo a un hombre? -vaig preguntar, perquè no donava crèdit.
- ¡Y se lo volvería a romper! -bramà el niñato, de forma que només vaig poder dir:
- Que esto no conste en la declaración, agente.

El més graciós de tot és que els pares dels adolescents no es coneixien entre ells:

- ¿Usted es el padre de Javi? -preguntà la mare de Sandra.
- ¿Y usted la madre de Sandra? -repreguntà el pare de Javi.
- No me digan que no se conocían -vaig intervindre en la conversa dels consogres amb un somriure malèfic.
- La verdad es que todavía no... -digué la mare de Sandra pesarosa i avergonyida per la situació.
- Esta sí que es buena -vaig reprendre, per sentenciar a continuació: pero no dejemos que un delito de lesiones y un codo roto acaben con la magia de este momento.
Busca qui t’ha pegat (o qui t’ha trencat el colze)!

2008

Tafanejar a la platja

Dissabte, després de deixar G al seu cotxe, vaig marxar a la mar a passar la resta del cap de setmana. Només portava un parell de pantalons curts i el llibre El año del diluvio de Mendoza, a la maleta. Bé, també portava darrere meu Matt, i el seu pot de pinso, i el seu llit, i els seus joguets, i la seua corretja, i les seues llepolies, perquè viatjar amb gos és així de complicat.

Després de dinar em vaig deixar caure a la platja i just al meu costat tingué lloc una imatge que em va resultar molt tendra, no sé si perquè realment ho era o perquè em trobava en un estat post coïtum exagerat.

La qüestió és que als pocs minuts d’haver-me instal·lat i ja amb el llibre entre les mans, una família àrab es col·locà al meu costat: els pares eren joves i atractius, ella portava un biquini* negre i ell unes bermudes** roges molt curtes, i tenien un xiquet d’un any i mig amb un cap molt gran.

Obriren un para-sol, estengueren les tovalloles i, mentre el xiquet jugava amb un poalet, el pare tragué d’una nevereta blava dos cerveses i li n’allargà una a la seua dona.

Es van passar la vesprada entre rialles i mostres discretes -però no tant com es podria presumir- d’afecte i tot i que parlaven àrab entre ells, era fàcil imaginar que s’ho passaven de conya.

En un moment donat, el pare s’alçà i li apropà al xiquet un brick de suc, li posà la palleta i li digué en castellà:

- Venga, bébetelo.

El xiquet intentà agafar el brick amb la mà, però el pare li explicà:

- No, que tienes arena en las manos. Papá te lo da.

Estava contemplant l’escena (i els tors del jove pare) quan vaig escoltar que la mare cridava alguna cosa en àrab i m’assenyalava amb el cap. En girar-me vaig coincidir amb la mirada del pare, que em mirava amb una barreja d’estranyesa i desafiament.

Vaig decidir concentrar-me en l’obra de Mendoza i vaig deixar de tafanejar la vida dels altres.

* * *

* biquini, de bikini, marca registrada per L. Réard amb el nom d'un atol del Pacífic, on s'experimentà la bomba atòmica.
** bermudes, del nom de les Illes Bermudes, clarament.

El balenó

Ahir estava tan fart de l’excés informatiu sobre l’Eurocopa que vaig dinar mentre veia a la tele com una manada d’orques assassinaven cruelment un balenó i el devoraven encara mig viu, però és que els comentaris d’espanyolisme ranci dels espanyols que han anat a Viena a veure com Espanya guanyava l’Eurocopa encara resultaven encara més desagradables.

2008

G, vodka i marihuana

Divendres van saltar pels aires tots els plans que tenia tancats i em vaig trobar sense perspectives per al cap de setmana, així que vaig decidir que una mica de sol, de platja i de descans em vindrien molt bé, i vaig escapar dissabte de matí.

La nit de divendres, però, vaig pensar que havia d’aprofitar-la d’una altra forma i, després de fer-me l’ànim, vaig telefonar un xic que vaig conéixer fa un parell de setmanes:

- Ei, sóc Martí. Em preguntava si tens plans per a esta nit...

G té 36 anys, es dedica a l’ensenyament, és dolç i tendre, interessant i divertit i té un cos fibrat i mengívol.

Després de tres copes a la terrassa de casa em va preguntar si fumava marihuana:

- No sé si deuria... l’herba em posa molt burro -vaig advertir inútilment, ja que abans d’acabar la frase el meu convidat ja havia encés el porro i me l’oferia amb una mirada porca als ulls.

- D’això es tracta -em digué alhora que em llançava un somriure bord.

En acabar el porro em vaig servir una quarta copa i vaig confessar:

- La veritat és que estic una miqueta marejat...

I ell saltà com un ressort:

- Llavors és el moment idoni per fer-te una proposta deshonesta.

I vaig replegar el guant amb tota l’elegància possible:

- Saps que no calia drogar-me per follar amb mi, veritat?

2008