El País de hui es fa ressò d’una notícia una mica freak: "La leche anula las virtudes del té" ja que "Los efectos cardiosaludables de la infusión desaparecen debido a la caseína láctea". Millor.
I és que servidor sempre ha estat un retractor declarat del te. Prendre te*, i no un bon café**, em sembla snob i una mica ridícul: no és comparable ni el gust ni els efectes -sobretot els nocius- d'un bon café amb els d'una gotada d'aigua amb sabor a herba.
Els defensors del te fumen porros, escolten música instrumental i solen revestir-se d’un misticisme vegetarià, que acompanyen de varetes d’encens i ciris amb olor a coco o xirimoia.
He patit molt amb esta classe d’addictes al te: vaig tindre un amant que només volia follar amb ciris i varetes aromàtiques i escoltant l'Enya cantant als arbres d’un bosc màgic. I no, ene o: jo folle escoltant
Tot i això, l’etimologia del te i del café són dignes d’esmentar:
* te, del xinès dialectal t'e, i d’ací passà al malai i probablement a Europa per mitjà del neerlandès.
** café, de l'italià caffè o el francés café, manlleu del turc kahvé, pres, al seu torn, de l'àrab qáhwa, aplicat alhora al cafè i al vi.
Dues begudes viatgeres.
2007
Imatge de Visualpanic
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada