dimarts, 10 de març de 2009

Un te? No, gràcies

El País de hui es fa ressò d’una notícia una mica freak: "La leche anula las virtudes del té" ja que "Los efectos cardiosaludables de la infusión desaparecen debido a la caseína láctea". Millor.


I és que servidor sempre ha estat un retractor declarat del te. Prendre te*, i no un bon café**, em sembla snob i una mica ridícul: no és comparable ni el gust ni els efectes -sobretot els nocius- d'un bon café amb els d'una gotada d'aigua amb sabor a herba.


Els defensors del te fumen porros, escolten música instrumental i solen revestir-se d’un misticisme vegetarià, que acompanyen de varetes d’encens i ciris amb olor a coco o xirimoia.


He patit molt amb esta classe d’addictes al te: vaig tindre un amant que només volia follar amb ciris i varetes aromàtiques i escoltant l'Enya cantant als arbres d’un bosc màgic. I no, ene o: jo folle escoltant la Najwa o el Jens Lekman.


Tot i això, l’etimologia del te i del café són dignes d’esmentar:


* te, del xinès dialectal t'e, i d’ací passà al malai i probablement a Europa per mitjà del neerlandès.

** café, de l'italià caffè o el francés café, manlleu del turc kahvé, pres, al seu torn, de l'àrab qáhwa, aplicat alhora al cafè i al vi.


Dues begudes viatgeres.


2007
Imatge de Visualpanic

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails