Ahir fou un dia tràgic: Jana, un cadell de pastor alemany va mossegar Maia mentre jugaven al parc i la va ferir en un costat.
Jo em pensava que no era res greu, perquè Maia no es queixà gaire, però la veterinària, aquella boja que em recomanava que la portara al psicoperro, va decidir que havia d’intervenir-la i cosir-la.
- La herida es demasiado profunda y demasiado grande -em va dir- y no se cerrará sola, así que tenemos que raparle medio lomo y cortar y coser.
Jo no sé quina cara d’espant vaig posar, però imagine que sumada als ulls humits que posava, van obligar la vet a tranquil·litzar-me: “Martí, que no es nada. Que todos los días cosemos tres o cuatro perros con heridas peores que las de Maia”.
I la meua reacció fou de xiquet “Ya lo sé, pero es que… es que… ¡esos perros no son Maia!”
No obstant, això, Maia ja està estupenda i feliç. Bé, molt feliç no, perquè li toca portar la pantalla aquella que es diu isabelina per evitar que es llepe la ferida.
Jo tenia una gossa i ara tinc un moble de decoració. I no, no m’agrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada