A la seua biografia oficial (o hagiografia, millor dit) una exconcursant d'un programa de televisió afirmava que quan va tindre a les mans el seu primer disc es va posar a plorar i va telefonar sa mare.
Divendres nit, en tindre jo a les meues el primer exemplar de Busca qui t'ha pegat no vaig plorar ni vaig telefonar ma mare, però si em vaig emocionar i per fi vaig acabar de creure'm este projecte que m'il·lusiona i m'aterreix al mateix temps.
Tot i que ja havia vist el dibuix de la coberta i jo mateix havia escrit (i viscut) el contingut que s'hi publica, el llibre em va semblar una gran novetat: em va sorprendre la maquetació, els textos, i els colors de la il·lustració de Tom Walker em van semblar encara més vius.
Diumenge tornava a València amb vint exemplars a la maleta i un a les mans, perquè em vaig dedicar a fullejar-lo al tren, i em vaig topetar amb el meu amic A., que venia de passar el cap de setmana a Madrid.
I just al costat de les màquines de bitllets dels trens de rodalia el meu amic A. es va convertir en el primer comprador de Busca qui t'ha pegat.
2 comentaris:
si el compre en 3i4 no estarà signat o siga que no molarà tant
Enhorabona per la publicació. Et desitge molt d'èxit.
Publica un comentari a l'entrada