Ahir, després d'un dia de guàrdia infernal, vaig rebre a casa la visita d'un dels candidats a marit ideal que m'havia proporcionat el perfil de la pàgina de contactes.
La mala notícia és que veig molt difícil que puga convertir-se en el Marit Ideal (així, amb majúscules), però la bona notícia és que em va proporcionar un dels millors claus que he fotut durant estos últims mesos.
Es va plantar a casa, amb el seus 183 centímetres d'alçada i el seus 75 quilos de carn fibrada, amb l'excusa de prendre una cervesa a la terrassa, però després de la segona Carlsberg tot anà rodat: em va demanar que li féra una visita guiada pel pis i en arribar a la cadira Wassily de Breuer em va mirar i amollà:
- Esta cadira ha de ser còmoda, no?
I abans que poguera desmentir la suposada comoditat de la cadira ja estàvem enganxats, amb les seues mans perdudes als meus pantalons i les meues desbotonant la seua camisa.
2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada