Dissabte estava convidat a la boda d’un excompany d’estudis que havia pres la insana determinació de casar-se, però almenys ho feu amb gust i amb un bon menú per als convidats.
A la taula estàvem reunits els company de la carrera, alguns dels quals van assistir amb les novies, que era just el cas del meu company Lluís, la novia del qual va seure al meu costat.
- Me ha dicho Lluís que eres el único de la mesa que ejerce de abogado.
En efecte, dels meus companys de carrera he estat l’únic que ha optat per l’exercici del Dret: els altres, o bé han fet oposicions, o treballen a la banca o a l’empresa privada.
- No te importa que te haga una pequeña consulta, ¿verdad?
- Clar que no -vaig dir amb poques ganes.
- Es que tengo, bueno, mejor dicho: las compañeras hemos tenido un problema en el trabajo…
Vaig començar a escoltar la història de la novia de Lluís amb certa indiferència, però he de reconéixer que arribà un punt en el qual es posà força interessant:
- Empezamos a notar que el agua de la oficina tenía un sabor extraño y nos temíamos algo malo, así que decidimos poner una cámara para vigilar qué pasaba en la oficina y descubrimos que un compañero…
La xica interrompé la història i mirà Lluís als ulls com demanant permís per dir allò que amollaria a continuació:
- … el compañero se masturbaba y metía su semen en las botellas de agua que nos bebíamos las chicas de la oficina.
Eixes paraules van retronar a la taula i tots els que estàvem escoltant ens vam portar la mà a la boca, no tant pel fàstic com per dissimular l’inevitable somriure que la història ens causà.
- Bueno, pues si me preguntas mi opinión profesional, tengo que decirte que el degenerado se perdía lo mejor.
2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada