Este capde l’he passat amb el meus pares a l’apartament que tenen a la platja. Hi vaig tots els estius des que era un xiquet i allí tinc una colleta d’amiguets i d’amiguetes. Des que visc sol, però, cada cop hi vaig menys dies, entre altres coses perquè compartir un apartament de 90 metres amb els meus pares és la pitjor de les tortures.
Tot i això, este capde necessitava allunyar-me de males influències i prendre el sol, perquè estava tan blanc que semblava un puto fantasma.
I no sé si és per haver comprovat com les meues amigues lligaven amb xiquets de 22 anys a una disco on sonava Maná (!), per les converses que he hagut d’escoltar o perquè m’he passat el capde en pantalonets curts, però tot plegat ha fet que em sentira com si els últims anys de la meua vida no hagueren passat.
2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada