Gerontofília o com l'arruga és (b/v)ella

La gerontofília és una parafília que consisteix a la cerca d’una parella sexual més major per part d’un individu més jove.

Etimològicament, el mot està comport de ‘geron’ (vell, ancià) i ‘philie’ (amor, inclinació). Quan el/la jove cerca un iaio, se’n diu alfamegàmia; però si l’objecte de desig és una iaia, aleshores es parla de matronolàgnia. La gerontofília vindria a ser, en poques paraules, l’antònim de la pedofília.

Però, així com la pedofília sembla estar més definida i és fàcilment identificable (de fet, fins i tot el Codi Penal castiga les relacions sexuals amb menors de 13 anys encara que siguen consentides), resulta més complicat enquadrar la gerontofília per la quantitat de zones grises que l’envolten.

Òbric parèntesi: quan parle de ‘zones grises’ no faig referència als cabells blancs que a partir de determinada edat comencen a florir per les zones púbiques de les persones majors. No: parle d’aquelles fronteres difuses del coneixement humà. Tanque parèntesi.

Si fem una anàlisi freudiana d’anar per casa, podríem dir que la gerontofília ve motivada per la influència dels respectius progenitors en la vida del gerontofílic: un pare distant i fred podria ser la causa de l’amor d’un gai envers els homes de 50 anys (efecte substitutiu); o una mare carinyosa i protectora podria justificar l’obsessió de determinats heteros envers allò que anomenen ‘las mamás’ de quaranta-pocs (efecte complementari).

Però tots sabem que els estudis freudians, igual que la frenologia, han esdevingut amb el pas del temps unes teories absolutament absurdes i que hui estan totalment superades.

Per això, i perquè sóc un ferm defensor del mètode empíric de coneixement, la setmana passada vaig fer dos incursions en el món del homes de quaranta, i estes són les conclusions:

Després de les dos incursions en el món de les Persones Majors de la setmana passada ni tan sols vaig estar capaç d’aclarir el concepte de gerontofília i molt menys de posar-hi límits.

Els dos subjectes de l’estudi eren A i B, tots dos de 40 anys. Al subjecte A el conec des de fa anys, i es va oferir per vindre a passar la nit, amb un pot de gelat; al subjecte B, en canvi, el conec només fa uns mesos, i quan ve a casa sempre porta fruita. Això és així perquè les Persones Majors saben que mai s’ha d’anar a casa d’un altre amb les mans buides.

Sembla, doncs, que el primer tret positiu de follar amb persones que tenen més de deu anys que tu és que coneixen a la perfecció les regles i les convencions socials, i jo, que sóc un fanàtic del protocol, no puc més que agrair-ho de la millor manera.

Les Persones Majors, però, també saben follar molt bé: l’experiència és un grau i poques persones arriben amb vida als 40 sense saber com fer una bona fel·lació, per exemple. És una qüestió de supervivència.

Als homes de 40, a més a més, cal pressuposar-los una gran capacitat de conversa, una maduresa emocional que no s’aconsegueix -en el millor dels casos- fins els 35 i una claredat d’objectius vitals que rarament apareix en els menors de 30. 

 

Per tot això sóc un ferm defensor de la gerontofília com a parafília sexual. Per això i perquè enguany faré 28 anys i ja em veig amb l’aigua al coll.

2007