- En primer lloc, cal tindre ben clar que el dolor que provoca una ruptura no és etern i que no cal dramatitzar en excés. Sé que ara mateix no és cap consol, però és cert.
- Tens raó, no és cap consol. Què més?
- M’ho imaginava. Anem al gra: una de les coses que he aprés després d’haver-me empassat la primera temporada de Tell me you love me i de In treatment és que el moment de la ruptura és un dels més importants d’una relació: cal anar amb molta cura i provar a deixar les coses clares i resoltes per evitar els fantasmes i no tancar la relació en fals.
- Això m’ho podies haver dit quan ho vaig deixar i no ara. Què més?
- En segon lloc, després de deixar ben clares les coses, cal guardar i, sobretot, respectar el dol. Ja saps que els ecs! moren i...
- Sí, que cal mantindre la distància i evitar el contacte durant una temporada, això ja ho sé.
- Molt bé, doncs.
- Però què faig si me’l trobe de casualitat, com em va passar dissabte.
- Ací tenim el tercer punt clau que cal tindre present en el moment de la ruptura: dividir-se la ciutat com persones civilitzades, de forma que us garantiu no coincidir fins que supereu el dol.
- Estàs de conya, no?
- Clar que no. És fonamental per evitar situacions desagradables sense estar preparat, com el primer reencuentro.
- Però tu ho has fet alguna vegada, això de dividir-te la ciutat?
- Mira, jo no sé ser raonable en les ruptures, ni sóc massa bo per guardar el dol, ni tampoc m’he dividit mai la ciutat, però una cosa tinc clara.
- A vore...
- Que no vull trobar-me amb cap ecs! a la Bounty.
2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada