Un cop al llit, tot va transcórrer d’una manera natural i, m’atreviria a dir, íntima en excés: massa abraçades, massa besades i massa confiança per a tractar-se d’un primer i, tal vegada, últim clau.
No sabria dir si em trobava al llit amb un perfecte psicòpata o amb allò que podríem considerar un xic troppo expressiu i hipersensible, ja que amb cada llepada i amb cada tocament responia amb un gemec o amb un sospir de plaer.
O senzillament és que estava inspirat, no ho sé.
En acabar ens vam fumar un cigarret al menjador, drets i completament nus, i després de repassar tot el seu cos amb la mirada més bruta que he pogut sentir mai, vaig preguntar:
- Quin peu gastes, per curiositat?
- Un quaranta-sis -contestà amb tota naturalitat.
Vaig mirar allò que li penjava entre les cames i vaig amollar:
- Ara entenc algunes coses, xic.
Va riure i em digué:
- No és per a tant... i tu, quin peu gastes?
Vaig mirar al terra, em vaig mossegar el llavi i vaig confessar:
- Un quaranta-un.
Vam tornar a riure, vam rematar els cigarrets i vam tornar al llit.
I ens vam adormir.
No sabria dir si em trobava al llit amb un perfecte psicòpata o amb allò que podríem considerar un xic troppo expressiu i hipersensible, ja que amb cada llepada i amb cada tocament responia amb un gemec o amb un sospir de plaer.
O senzillament és que estava inspirat, no ho sé.
En acabar ens vam fumar un cigarret al menjador, drets i completament nus, i després de repassar tot el seu cos amb la mirada més bruta que he pogut sentir mai, vaig preguntar:
- Quin peu gastes, per curiositat?
- Un quaranta-sis -contestà amb tota naturalitat.
Vaig mirar allò que li penjava entre les cames i vaig amollar:
- Ara entenc algunes coses, xic.
Va riure i em digué:
- No és per a tant... i tu, quin peu gastes?
Vaig mirar al terra, em vaig mossegar el llavi i vaig confessar:
- Un quaranta-un.
Vam tornar a riure, vam rematar els cigarrets i vam tornar al llit.
I ens vam adormir.
2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada