dimarts, 3 de novembre de 2009

Feina d'advocat

La vida de l’advocat és molt complicada i està sotmesa a grans interrogants i dubtes existencials. Un dels més freqüents és:

- No entenc com pots defensar un client quan saps que és culpable.

Sempre estic temptat d’explicar que fins i tot l’autor del delicte més miserable té dret a la presumpció d’innocència i a un procés penal que respecte totes les garanties processals i que la feina de l’advocat defensor no és traure els culpables de presó, sinó garantir que es respecten les regles del joc i bla, bla, bla…

Però no, perquè hi ha respostes molt més divertides: una seria 'perquè els advocats hem perdut el sentit de l’ètica i de la moral', o 'perquè els culpables solen ser els més guapos' o la més cínica 'perquè qui paga mai és culpable del tot'.

Ahir, però, em vaig veure immers en una situació que feu tremolar els fonaments de la meua ètica: una clienta em demanà que volia denunciar davant l’Ajuntament que durant els cap de setmana els joves del poble fan botellot a la porta de la seua fàbrica i deixen el carrer ple de botelles i de bosses de plàstic.

- De veritat que vol denunciar esta situació? -vaig preguntar i afegí: Però ha provat a parlar amb ells i dir-los que no els costaria res tirar les bosses i les botelles als contenidors?

- Mira, Martí, no sé si això em correspon fer-ho a mi…

Però jo no estava disposat a renunciar tan fàcilment als meus principis:

-.Si vol puc fer-li amb l’ordinador uns cartells on pose 'per favor, arreplegueu el fem' i els posa a la porta de les naus industrials…

- Martí, prepara la reclamació, fes el favor.

I mentre redactava la queixa a l'Ajuntament em vaig sentir com un traïdor.


2008

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails