Free

Ahir vaig poder dur a terme el somni de gran part de la humanitat: deixar la meua feina.

En efecte, ahir a migdia li vaig dir al cap del despatx on he vingut prostituint-me durant massa temps que he pres la determinació de deixar el lloc de treball i encetar el meu camí.

El detonant ha estat l’actitud erràtica i insuportable del cap del despatx des que ha tornat de vacances -fa només dos setmanes- i que ha acabat amb la meua paciència. També hi ha tingut prou a veure, clar, la seua falta de professionalitat i de preparació i el fet que la situació econòmica del despatx és tan precària que no garanteix la viabilitat del projecte durant massa temps.

Siga com siga, i tal com hem acordat el cap i un servidor, l’1 d’octubre deixaré d’anar al despatx a treballar, però podré continuar fent ús de la infraestructura de l’empresa: la sala de reunions per tractar amb els meus clients, l’ordinador, el telèfon, el fax... fins que tinga el meu propi despatx, que serà ben aviat.

Fa mesos que volia fer-ho, que volia deixar enrere esta etapa professional per encetar-ne una de nova, pel meu compte.

De moment, però, i fins que tinga el meu despatx, em dedicaré a portar els meus casos i a continuar amb les guàrdies i el torn d’ofici.

L’1 d’octubre seré un home lliure. 

2008