dilluns, 30 de juny del 2008

/chimotei o la integració


Si he de triar, em quede amb els integrats. Són més fàcils de comprendre i el seu comportament resulta molt més insuls. Un integrat mai teoritza, mai elabora una concatenació d'idees per obtindre conseqüències; ell simplement actua i es desenvolupa en un medi que considera propici per al seu creixement personal.

Un integrat considera tot allò que és capaç d'entendre com CULTURA, sense adonar-se que valora imbecil·litats. Les seues referències culturals estan estretament lligades als productes derivats dels mass media i dels concursos de la televisió.

Però més fàcil que explicar què és un element integrat, segons Umberto Eco, és posar-ne un exemple: /chimotei.

Este personatge fa setmanes que em té meravellat. Representa totes les qualitats d'un integrat i, a més a més, en fa gala. El seu fotolog és l'exemple perfecte del que Eco definiria com un element integrat pur. Si repasseu les últimes imatges i els últims textos de /chimotei vos adonareu fàcilment del que vull explicar:

30/03/2006 "Tambien me he dado cuenta que sin abrir messenger no me acuesto tan tarde (leo harry Potter) o llego antes a la piscina o no hay malentendidos con amigos..."

29/03/2006 "Funny how es una canción de Rachel Stevens en la que se dice que uno sabe cuando una relación no funciona."

27/03/2006 "Que me parece triste estar insistiendo de tirar fotos y luego nadie sea capaz de hacerme alguna a mi e incluso tenga que utilizar mi mano para hacermela YO solo" Este text és imprescindible per entendre el món dels integrats!

25/03/2006 "Aquí está Gisela haciendo de Gisela en "El Diluvio que viene" y es que en lugar de adaptarse a su personaje, simplemente hace de ella misma" Gisela, exconcursant d’Operación Triunfo, com a referència cultural dels integrats.

¡Y así, hasta el infinito!

Març 2006

diumenge, 29 de juny del 2008

Eco, eco, eco...


El xic espe(a)cial m'ha deixat este llibre:

"Apocalípticos e Integrados, de Umberto Eco, es un estudio sobre la cultura popular y los medios de comunicación, a través de una serie de ensayos que examinan las diferentes posturas de la sociedad ante la cultura de masas.

Los llamados “apocalípticos” encuentran en la cultura de masas la hipérbole de lo que consideran la “anticultura”, para ellos signo de la decadencia total. Su calificativo se debe a que exponen el fenómeno con tonos apocalípticos y se resisten a reconocer cualquier nuevo elemento como valioso, ya que esto implicaría un cambio que a la larga puede llegar a la aniquilación total de los patrones culturales ya establecidos.

En un claro contraste, los “integrados” son aquellos que creen de manera optimista que experimentamos una magnífica generalización del marco cultural, y defienden este fenómeno ciegamente. Están convencidos de las bondades de las nuevas tecnologías, y las difunden como parte fundamental de un futuro más libre y prometedor".

I tu, ets apocalíptic o integrat?

Març 2006

dijous, 26 de juny del 2008

Violència domèstica i Estatut

Volia quedar demà amb el xic espe(a)cial per anar al cine a veure Volver -sobretot ara que sóc fan incondicional de la Pe-, però no podrà ser.

No recordava que la guàrdia de violència domèstica m'obliga a estar disponible des de les nou del matí de dimecres fins les nou del matí del dijous. No obstant això, demà soparem junts i ho passarem ben rebé.

D’altra banda, i com tot no podia ser perfecte, cada dia estic més fart de l'Estatut. En determinat moment vaig reconéixer que les negociacions de l'Estatut me la posaven dura, però ara només em posen nerviós.

Crec que ERC no entén les vertaderes dimensions del que s'està parlant i creu que es tracta d'una freakada més de les que acostumen a protagonitzar. Si les coses continuen així, prompte veurem Maragall a la creu, i esdevindrà una mena de Sant Pasqual, però màrtir.

Març 2006

dimarts, 24 de juny del 2008

La revenja


L'altre dia em va telefonar l'exnóvio núm. 2 per preguntar-me com estava i si volia dinar amb ell i amb el seu company de pis.

Li vaig dir que estava molt ocupat i que no tenia gaire temps, perquè sóc dels que creu que els exnóvios estan morts.

Em va dir que després de deixar-ho amb mi va conéixer un altre xic i que acabava de deixar-lo i que estava una mica fotut. En realitat, estic més que convençut, l’havia conegut mentre estava amb mi, però es tracta d’un detall insignificant que no canvia res, i menys en este moment de la pel·lícula.

No vaig poder evitar un somriure de malícia i de satisfacció i li vaig contar, amb tota mena de detalls, que jo ara estava amb un xic espe(a)cial, que tot m'anava perfecte i que era molt feliç.

La rancúnia pot amb mi.

Març 2006

dilluns, 23 de juny del 2008

Tercera guàrdia

Hui he tornat a tindre guàrdia i he hagut d'empassar-me un cas de violència domèstica que, amb tota probabilitat es tractarà d'una denúncia falsa i dos alcoholèmies (les proves d'aire van donar 1,03 i 0.87).

Un dels paios, segons constava a l’atestat, no tingué prou amb el que ja portava a sobre i li va preguntar al guàrdia civil: "Agente ¿no habrá decomisado un gramito de coca para que se me pase el ciego, verdad?"

Me encanta mi trabajo.

Març 2006

diumenge, 22 de juny del 2008

Conversa per al Dia de Dona


Ahir, mentre em feia el café abans de començar la classe d'italià vaig escoltar una conversa entre dos xiques de vint-i-pocs.

Pija 1: Pues, tía, Carla desde que lo ha dejado con Tommy no levanta cabeza.
Pija 2: Pero si lo dejaron hace ya un mes! Y sólo llevaban tres meses!

La Pija 2 no és de l'escola de Charlotte York, de Sex and the City, que afirma que després d'una ruptura s'ha de guardar un dol de, com a mínim, la meitat del temps que has compartit amb l'exparella.

Pija 1: Ya lo sé, tía, pero desde entonces está fatal.
Pija 2: ¿Pero qué hace, tía?
Pija 1: Pues, tía, que un día conoce a un chico y al día siguiente duerme con él… ya sabes qué quiero decir.

Silenci. Encenen alhora un nobel cadascuna. Aspiren. Tiren el fum mentre s'aparten el cabell de la cara, deixant al descobert unes arracades d'ossets de Tous, la Pija 1, i unes altres de perleta blanca, la Pija 2.

Pija 2: Si es que, está mal decirlo, pero todas necesitamos un hombre.

Busca qui t'ha pegat!

- - -

D’altra banda, el xic espe(a)cial i jo tenim esta vesprada el nostre primer acte benèfic. Galas, mercadillos, bingo. És un gran pas en qualsevol relació. Molt recomanable per a qualsevol parella incipient.

Març 2006
Imatge de My Tired Eyes, a Flickr

dijous, 19 de juny del 2008

Maia i Mendoza


Una vegada se'm va ocórrer comprar un llibre de Mendoza i Maia me'l va destrossar quan només portava tres pàgines llegides. Des d'aleshores consulte amb ella tot allò que puc llegir.

Dilluns li vaig dir que anava a fer-me un café, però en realitat me'n vaig comprar dos de Mendoza i un de la Moliner sense dir-li res.

Ara els tinc a un calaix perquè no els veja i em tocarà llegir-los d'amagat.

Març 2006

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails