A la meua amiga Nathalie i a mi ens passen coses molt estranyes. Una de les més tristes és que sempre se’ns moren els nóvios. Tenim molt mala sort.
Les morts dels nóvios tenen diferents causes: en alguns casos es tracta de morts misterioses; en altres, en canvi, són accidents fortuïts provocats per l’atzar; de tant en tant es dóna algun cas de suïcidi; i, per últim, també ens hem trobat alguns casos d’homicidi (sempre imprudents, clar).
Hem observat també que en determinades circumstàncies es produeix el que Nath i jo anomenem una resurrecció. En estos casos, el que ocorre és que aquell que es donava per desaparegut o mort torna a la vida. No obstant això, les coses han de fer-se bé, i els ressuscitats normalment tornen ben prompte a la caixa. Sol ser una última oportunitat que els déus atorguen al nóvio en qüestió perquè esmene allò que ha fet en vida. Poques vegades es dóna una resurrecció més o menys llarga perquè els nóvios acostumen a perdre l’oportunitat. Eixir amb un ex és necrofília.
Els morts de l’any passat
M, 19 anys i ni ofici ni benefici conegut, es va suïcidar. Portàvem setmanes eixint i de sobte un dia, després de tindre la cita més avorrida del món, es va penjar. Segons ens va dir la policia, va gastar un cinturó de color blanc que tenia i se’l va passar pel coll. Vaig aprendre moltes coses amb ell, entre altres, què és la bola de neu.
P, 27 anys i periodista, era un xic complicat, sobretot perquè tenia tendència a l’alcoholisme patològic. A este el vaig matar jo mateix amb les meues pròpies mans. De tant en tant em trobe amb el seu fantasma i sempre em toca repetir-li que jo no parle amb els morts, que no sóc el xiquet de “El sexto sentido”.
S, 28 anys, mestre d’universitat i anglés, va morir la setmana passada després de sopar a ma casa i de quedar-se a dormir (i de follar, clar). Mentre estenia els llençols al matí següent em van comunicar que el seu cotxe havia caigut al riu Túria i que havia mort ofegat. S era el típic britànic que et pot posar a parir amb les seues històries sobre el fet diferencial anglés i sobre els conflictes entre UK i l’Europa continental (i com la responsable és sempre, clar, esta última).
E, 23 anys i estudiant, va quedar en coma un dia mentre passejava amb el seu nóvio. Un cotxe se’ls va emportar per davant en saltar-se un semàfor en roig. El seu nóvio va morir en l’acte, però ell, de manera miraculosa, es va salvar i encara avui el mantenen amb vida a l’hospital. El pronòstic, però, no obri cap porta a l’esperança.
J, 25 anys i periodista, també tingué un final tràgic. La última vegada que el vaig veure amb vida em va dir que ja no era homosexual. Pel que sembla s’havia reconvertit en un ésser humà respectable i presentable en societat. Llàstima que esvarara amb l’arròs que els convidats d’una feliç boda heterosexual havien llençat a la porta dela Basílica un diumenge de matí.
A, últim nóvio que he tingut enguany i amb el qual he perdut el temps de manera estúpida. La mateixa nit de Cap d’any mentre passejava pel carrer Colom de València li va caure al damunt tota la decoració nadalenca d’El Corte Inglés. Una mort molt dura i tràgica, però no va patir gaire. Malauradament.
Els morts de l’any passat
M, 19 anys i ni ofici ni benefici conegut, es va suïcidar. Portàvem setmanes eixint i de sobte un dia, després de tindre la cita més avorrida del món, es va penjar. Segons ens va dir la policia, va gastar un cinturó de color blanc que tenia i se’l va passar pel coll. Vaig aprendre moltes coses amb ell, entre altres, què és la bola de neu.
P, 27 anys i periodista, era un xic complicat, sobretot perquè tenia tendència a l’alcoholisme patològic. A este el vaig matar jo mateix amb les meues pròpies mans. De tant en tant em trobe amb el seu fantasma i sempre em toca repetir-li que jo no parle amb els morts, que no sóc el xiquet de “El sexto sentido”.
S, 28 anys, mestre d’universitat i anglés, va morir la setmana passada després de sopar a ma casa i de quedar-se a dormir (i de follar, clar). Mentre estenia els llençols al matí següent em van comunicar que el seu cotxe havia caigut al riu Túria i que havia mort ofegat. S era el típic britànic que et pot posar a parir amb les seues històries sobre el fet diferencial anglés i sobre els conflictes entre UK i l’Europa continental (i com la responsable és sempre, clar, esta última).
E, 23 anys i estudiant, va quedar en coma un dia mentre passejava amb el seu nóvio. Un cotxe se’ls va emportar per davant en saltar-se un semàfor en roig. El seu nóvio va morir en l’acte, però ell, de manera miraculosa, es va salvar i encara avui el mantenen amb vida a l’hospital. El pronòstic, però, no obri cap porta a l’esperança.
J, 25 anys i periodista, també tingué un final tràgic. La última vegada que el vaig veure amb vida em va dir que ja no era homosexual. Pel que sembla s’havia reconvertit en un ésser humà respectable i presentable en societat. Llàstima que esvarara amb l’arròs que els convidats d’una feliç boda heterosexual havien llençat a la porta de
A, últim nóvio que he tingut enguany i amb el qual he perdut el temps de manera estúpida. La mateixa nit de Cap d’any mentre passejava pel carrer Colom de València li va caure al damunt tota la decoració nadalenca d’El Corte Inglés. Una mort molt dura i tràgica, però no va patir gaire. Malauradament.
Gener 2005
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada