L'altre dia em va telefonar l'exnóvio núm. 2 per preguntar-me com estava i si volia dinar amb ell i amb el seu company de pis.
Li vaig dir que estava molt ocupat i que no tenia gaire temps, perquè sóc dels que creu que els exnóvios estan morts.
Em va dir que després de deixar-ho amb mi va conéixer un altre xic i que acabava de deixar-lo i que estava una mica fotut. En realitat, estic més que convençut, l’havia conegut mentre estava amb mi, però es tracta d’un detall insignificant que no canvia res, i menys en este moment de la pel·lícula.
No vaig poder evitar un somriure de malícia i de satisfacció i li vaig contar, amb tota mena de detalls, que jo ara estava amb un xic espe(a)cial, que tot m'anava perfecte i que era molt feliç.
Març 2006
1 comentari:
hahahaha q malaaaa!!
Jo ho vaig fer això una vegada. Em vaig trobar amb un ex del que estava dolguda i la salutació va ser:
ex: hola Lucre, com va? et veug molt bé!
Lucre: hola, gràcies! :) llàstima que no es pot dir el mateix de tu, què t'ha passat? estas més gros, i tens més canes. No et tracta bé la vida? tens algun problema? et veig així com cremat...
jojojojojo
Publica un comentari a l'entrada