Armènia

Hui estic de guàrdia del torn especial d'estrangeria i violència domèstica. La pitjor guàrdia de totes. He començat a les 9 del matí -encara que m'han telefonat a les 8 des de la Policia Nacional per advertir-me que hui m'esperava una guàrdia dura- i he d’estar disponible fins les 9 del matí de demà. 24 hores, doncs.

Durant el matí ja he assistit dos colombians, un brasiler i tres armenis. Tots treballadors del camp, però sense papers, per la qual cosa la seua estada a la Confederació Ibèrica de Nacions esdevé allò que es diu eufemísticamente "estada irregular". La solució que estableix per a estos casos la Llei d'Estrangeria és l'expulsió.

I és ahí on entra la meua feina: preparar tots els recursos administratius per evitar que es confirme la proposta d'expulsió que fa la policia o bé que es canvie, atenent a les circumstàncies personals, per una multa i prou.

Tinc 48 hores per presentar davant la comissaria els recursos (és el generós termini que estableix la Llei) dels sis xics i d'aquells que la policia intercepte esta vesprada.

L'únic recurs que té possibilitats de prosperar és el del brasiler i és una llàstima perquè els armenis, que són exrussos, exsoviètics i exsocialistes, són d'allò més atractiu: amb la cara ampla, el cos fibrat i unes mans aspres de collir taronges que segur que tenen efecte exfoliant.

En fi, jo intente no implicar-me ni involucrar-me excesivament en estos casos perquè se'm trenca l'ànima.

Octubre 2006

Imatges del genial Emmanuel Smague

Niemeyer en estat de gràcia

Teatre a Niteroi

Diumenge passat el suplement filogai d’El País, EPS, publicava un reportatge sobre Óscar Niemeyer amb motiu de l'imminent centenari de l'arquitecte.

L'autor es fa ressò d'unes paraules d'Eduardo Galeano sobre l'arquitecte brasiler: "Niemeyer odia el capitalismo y el ángulo recto. Contra el capitalismo no es mucho lo que puede hacer. Pero contra el ángulo recto, opresor del espacio, triunfa su arquitectura libre y sensual y leve como las nubes".

Però el millor són les paraules del mateix Niemeyer: "La vida es un soplido. Todo acaba. Me dicen que después de que yo muera, otras personas verán mi obra. Pero esas personas también morirán. Y vendrán otras, que también se irán. La inmortalidad es una fantasía, una manera de olvidar la realidad. Lo que importa, mientras estamos aquí, es la vida, la gente. Abrazar a los amigos, vivir feliz. Cambiar el mundo. Y nada más".

M’agrada.

El sr. Óscar, a punt de fer 100 anys!

Octubre 2006

P, R, F, J i N

P em contava l'altre dia que es troba desorientat perquè resulta que estes últimes setmanes ha estat follant amb R -jo mateix- i amb F -el seu ex de tota la vida-, però que en realitat estima F.

Òbric parèntesi. El fet que algú folle amb mi però estiga enamorat d’altra persona a mi no m’afecta: fa temps que vaig deixar de tindre orgull. Tanque parèntesi

D'altra banda, F folla amb P -el protagonista d'esta història- i amb un xic que va conéixer fa temps de nom J, que resulta ser amic d'N, el qual també és amic de P, la qual cosa el tortura de mala manera.

P insisteix i vol tornar amb F, però F no cedeix i P es troba una mica desesperat i demana consell.

Consell d'R: "P, eres idiota. La solució és ben fàcil. Només has de deixar de follar amb F i follar amb altres, perquè mentre continues follant amb F ell no farà res perquè tindrà tot el que vol: a tu i als altres -entre els quals es troba J- i qui pot follar amb dos o més persones no té per què deixar-ne cap. Així que, en resum, deixa de follar amb F, folla amb altres i dóna la imatge que pots viure sense F perquè quan n'adone que controles la situació i que ja no depens d'ell, en eixe moment, serà quan el tindràs als peuets i al llit”.

Pregunta de P: Tot ho soluciones follant?

Resposta d’R: Gairebé.

Algú ha entés alguna cosa?

Jo no.

Octubre 2006

Saura i Marcos

Ja no tornaré a parlar bé mai més de Joan Saura perquè m'han dit que el van sorprendre un dissabte de compres pel passeig de Gràcia de Barcelona! Quina ocurrència... Sembla que anava acompanyat d'Imma Mayol, la seua companya sentimental i de files.

Què fa Saura comprant roba la vesprada d’un dissabte? No m'ho puc creure, de veritat. I això no li para bé, perquè se suposa que una persona d'esquerres no ha de comprar roba: ha de fabricar-la, robar-la o customitzar-la. I en cas que en porte ha de ser roba cutre. Res de roba bona ni cara. Res de roba que siga presentable. Això és massa burgés.

L'exemple a seguir per qualsevol persona d'esquerres ha de ser Glòria Marcos -coordinadora d'Esquerra Unida al País Valencià-, que allà on va sempre va vestida de forma impresentable.

Sembla que per a ser d'esquerres no pots vestir bé, ni portar un pentinat decent, ni oferir una imatge de persona normal.

Massa cínic?

Octubre 2006

A la imatge, d'El Mundo, Marcos amb un estampat impossible barreja com assassinar Mònica Oltra i Enric Morera.

L'aniversari d'S. (i II): la lleona

A la festa de dissabte vaig presenciar un moment realment freak. Estava advertit del que anava a ocórrer però tot i això em vaig quedar amb la boca oberta.

A l’aniversari de l’ex estava convidat un marica molt popular de l'ambient de València, el qual havia avisat que acudiria acompanyat del nou nóvio -un bambino de només 21 anyets- i de la mare del nóvio. La sogra, doncs.

Allí van arribar ells i ella: ells amb les sabates de chúpame-la-punta blancs, el seu cinturonet també blanc i fent pudor a perfum marica. Ella, la mare del xiquet, vestida de zebra: de cap a peus. Semblava haver escapat del rodatge de la segona (o tercera) part d’El Rey León.

Encara que més que una zebra, semblava una barreja impossible entre el simpàtic equí de ratlles -versió destartalada- i una lleona vella, amb una semimelena torrada a base de metxes grogues.

El fillet i el nóvio es van passar tota la festa grapejant-se, refregant-se i besant-se davant els morros de la lleona-zebra, que es mantenia a una distància prudencial de, més o menys, 40 centímetres de l'efusiva parella.

En un moment donat, em vaig apropar a la mare lleona i una mica afectat per l'excés de vodka vaig dir: "Cariño, se nota que están enamorados, eh". I ella em va respondre: "Lo que están es calientes; desde que hemos salido de casa no han parado ni un momento. Y eso que se pasan el dia follando".

Espantat per tanta normalització marica em vaig fer enrere.

I és que la culpa de tot la té ZP.

Octubre 2006

L'aniversari d'S. (I)

Dissabte em vaig plantar a l'àtic d'un ex per a celebrar els seus 30 anys. A les cases alienes sempre cal anar amb alguna cosa: jo portava una botella d'Absolut i un llibre de Sergi Pàmies.

La festa era a la terrassa. Carn torrada, ensalades i Enate per a beure. Dos grupets: els companys de feina d'S. d'una banda, i d'altra els seus amics del poble.

- S., bonico, sóc l'únic ex que has convidat? -vaig preguntar en veure el panorama.

- No, que va, Laura també fou nóvia meua quan teníem catorze anys.

Mátame camión.

Vaig optar per integrar-me al grup de la gent del poble fins que vaig veure com l'ex d'S. es dedicava a menjar cansalada (pura i dura) a mos redó i el greix li deixava les mans i la cara untoses. En eixe moment vaig entendre que calia encetar el vodka.

Després de mil copes i infinites cigarretes, quan ja em trobava prou marejat, vam decidir anar al centre i fer ruta d’ambient: a l'ADN i després al Deseo54.

No. Ene O. Ja en tinc prou.

- S., jo passe. Me'n vaig a casa.

- Però tio, si encara són les 4!

- Ja, carinyo, però porte tres dies eixint, anit em vaig deixar el fetge a la barra de Mogambo i només de pensar en Deseo54 m'entren ganes de morir.

- I no et quedes a dormir?.

- No, honey, busca't alguna marieta a Deseo, que n'està ple.

Octubre 2006

Zorro plateado

Sempre que pense en la parella ideal imagine un xic major que jo, d'uns trenta-llargs. Un xic adult, amb trellat, intel·ligent, amb formació i bon gust i divertit. Acomodat i, per què no, burgés, però no estirat. Amb ulls negres i el cabell curt, tacat d’algun cabellet blanc. Allò que vindria a ser un zorro plateado, vaja. Però mai l'he trobat.

Les meues parelles, en canvi, acostumen a ser més joves que jo. I no són ni divertits ni espontanis. Tampoc tenen els ulls negres i les seues economies són tan precàries com les de qualsevol república africana.

Algun nóvio era divertit, és veritat. Algun altre tenia bon gust i bona conversa. Fins i tot un parell tenien algun cabellet blanc. Però tot al mateix temps, no. Ene o.

No demane massa: no demane fidelitat, ni amor etern, ni molt menys sinceritat. Només vull un zorro plateado.

Este cap de setmana, un antic nóvio farà 30 anys. I vol celebrar-ho. Estic completament a favor de celebrar els anys i en el cas d'S encara més: S és un dels pocs nóvios que he tingut major que jo i al mateix temps un dels més perdre el temps.

A S li fa falta complir anys, ser capaç de decidir què vol d'esta (puta) vida i estabilitzar-se a tots els nivells.

I si me'l puc tirar dissabte, millor que millor, encara que no siga un zorro plateado.

Octubre 2006