Armènia

Hui estic de guàrdia del torn especial d'estrangeria i violència domèstica. La pitjor guàrdia de totes. He començat a les 9 del matí -encara que m'han telefonat a les 8 des de la Policia Nacional per advertir-me que hui m'esperava una guàrdia dura- i he d’estar disponible fins les 9 del matí de demà. 24 hores, doncs.

Durant el matí ja he assistit dos colombians, un brasiler i tres armenis. Tots treballadors del camp, però sense papers, per la qual cosa la seua estada a la Confederació Ibèrica de Nacions esdevé allò que es diu eufemísticamente "estada irregular". La solució que estableix per a estos casos la Llei d'Estrangeria és l'expulsió.

I és ahí on entra la meua feina: preparar tots els recursos administratius per evitar que es confirme la proposta d'expulsió que fa la policia o bé que es canvie, atenent a les circumstàncies personals, per una multa i prou.

Tinc 48 hores per presentar davant la comissaria els recursos (és el generós termini que estableix la Llei) dels sis xics i d'aquells que la policia intercepte esta vesprada.

L'únic recurs que té possibilitats de prosperar és el del brasiler i és una llàstima perquè els armenis, que són exrussos, exsoviètics i exsocialistes, són d'allò més atractiu: amb la cara ampla, el cos fibrat i unes mans aspres de collir taronges que segur que tenen efecte exfoliant.

En fi, jo intente no implicar-me ni involucrar-me excesivament en estos casos perquè se'm trenca l'ànima.

Octubre 2006

Imatges del genial Emmanuel Smague