La millor manera d’adreçar un matí horrible de dilluns és passar la vesprada amb un argentí.
El meu xic volia anar al cine i el pobre havia sentit parlar del sobrevalorat Medem i ens vam empassar Caótica Ana.
En realitat ens vam empassar menys de la meitat, perquè la pel·li resultà ten decebedora que vam preferir escapar del cine i passar la resta de la vesprada entre cerveses i rialles.
La pel·li de Medem em va impressionar perquè feia molt de temps que no veia una cosa tan pretenciosa i, al mateix temps, tan buida de contingut i amb unes reflexions tan superficials. Els diàlegs eren artificiosos i previsibles, la història mancava de qualsevol mena de trellat i les interpretacions eres vergonyoses.
- Por lo menos la imagen está bien tratada...
- Sí, pero para ver un video clip me pongo la MTV, digo yo.
2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada