Feia temps que no recordava un diumenge tan tranquil: sense mal de cap, sense sentir-me con un drap, sense angoixa... sense ressaca.
En efecte, en un atac de trellat vaig decidir que este dissabte havia de passar-lo a casa, sense alcohol i sense drogues, i amb Los falsificadores al devedé, perquè diumenge tornava a estar de guàrdia.
Com deia, feia molt de temps que no aconseguia aprofitar un diumenge: anar a dinar el putxero de la iaia, passejar amb Matt, quedar per prendre café i passejar per la marjal amb un amic i preparar-me anímicament per fer front a una setmana de només tres dies.
I, sobretot, llegir la premsa:
Público regalava un nou llibret d’art, i ja en van quinze!, dedicat a Renoir. Respecte a esta col•lecció em sent com una víctima de la síndrome de Diògenes: sé que no valen per a res, però sóc incapaç de tirar-los.
El País, en canvi, sembla que volia tirar el gat per finestra, i a més dels suplements Negocios, Domingo i El País Semanal, acompanyava un llibre-cedé de Sinatra i un Extra Lujo, que encara no m’he atrevit a obrir.
I per si fóra poc, he tingut una guàrdia d’allò més tranquil•la: només una apropiació indeguda.
Així dóna gust.
2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada