dilluns, 20 de juliol del 2009

Els dijous molen més

Ahir tenia la vesprada lliure i vaig aprofitar per dinar amb l’argentí. A migdia em deixava caure pel carrer de la Puríssima, a Ciutat Vella. A la terrassa de sa casa, i mentre el Micalet feia sonar les campanes tres cops ens empassàvem una pizza quattroformaggi i un parell de birres.

- Con esta lluvia apetece hacer una siesta, ¿no crees? -em va suggerir.

- Si con “siesta” quieres decir “follar”, me apunto.

Però no, perquè sembla que en el dialecte argentí siesta significa follar dues vegades i encara vam escoltar els cinc cops de les campanes del Micalet al llit.

De sa casa vam fugir fins el centre perquè havia de comprar-me una camisa per a la puta boda que tinc dissabte nit, però finalment en vaig comprar dos. De Joan d’Àustria vam anar a la Nau de la Universitat i al centre Octubre, on ens esperava l’exposició commemorativa del centenari de Renau i un meravellós catàleg amb tota la seua obra per només vint-i-cinc eurets.

Després d’acomiadar-me de l’argentí als peus de la Llotja quan ja passaven les huit, vaig enfilar a casa dels meus pares carregat amb les dos camises i el catàleg de Renau, disposat a ser convidat a sopar.

Mentre em feia el café vaig recordar que eixa mateixa nit s’havia convocat un ple municipal i em vaig plantar a l’Ajuntament per ser testimoni directe de l’espectacle, que no resultà gens decebedor. Rematava el dijous en companyia d’uns quants regidors i d’un parell de gerres de cervesa.

Això és un dijous com déu mana.


2007

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails