Esperanza

De vegades escolte frases que em posen els pèls de punta. La Presidenta de la Comunitat Atòmica de Madrid (CAM), Esperanza Aguirre, ha dit que és una llàstima que "Endesa salga del territorio nacional" si, finalment, l'oferta pública d’accions (OPA) de Gas Natural triomfa.

Si durant la Guerra Civil espanyola el "territorio nacional" era aquell on el cop d’estat de Franco s’havia imposat, i "el territorio republicano" aquell que es mantenia fidel al govern de la II República, em pregunte què hem d’entendre de les paraules de l’Aguirre?

Si en 2005 la Presidenta de la CAM es permet el luxe de fer manifestacions com estes és que alguna cosa no funciona massa bé. I no em referisc a que no funcione al seu cap, cosa més que evident, sinó que no funciona en les institucions; i açò, torne a dir, em posa els pèls de punta.

Setembre 2005

Vell amant

Tindre nóvio -encara que fa només 3 dies que el tinc- té moltes coses positives: hi ha algú que et diu com eres de guapo, que et convida a sopar, que et porta al cine... però sobretot, et garanteix sexe amb regularitat. El millor de tot, però, és que quan tens nóvio pots tindre amants.

Ahir, mentre passejava amb Maia, vaig rebre una telefonada de V, un antic nóvio, per saber si seria tan amable de convidar-lo a prendre una cervesa a casa. "Faltaria més, home" li vaig contestar, "però ha de ser ràpid, perquè hui sope a casa dels meus pares".

Vaig fer tard al sopar, clar. I vam fer-ho amb tanta intensitat que hui encara em fan mal les cames. I per si fóra poc em vaig carregar la cadira Wassily de Breuer que em vaig trobar fa anys al contenidor.

Setembre 2005

Nou nóvio

 

Ja tinc un nou nóvio, L. És guapo, alt i ric. Ideal, vaja. Anit, després de prendre’ns una orxata el vaig acompanyar al seu àtic, i puc assegurar que des del seu llit es veuen les estrelles (i no, no és cap metàfora). El paio té una piscineta meravellosa que promet més d’un bany nocturn i algun clau passat per aigua.

És assessor financer a una entitat bancària i per a follar és prou porc.

Diners i vici, tot el que necessite.

Setembre 2005

Hacienda somos todos

Hui he anat a les oficines d’Inspecció d’Hisenda perquè un client del despatx és subjecte passiu d’una inspecció tributària. Ha defraudat en tres anys més de 100 milions de pessetes i ara pretén que li salvem el cul.

Jo sóc molt conscient que els impostos (sempre que el sistema siga just) són els que permeten que gaudim d’un bon sistema públic de sanitat i d’una escola pública en condicions, entre altres moltíssimes coses.

Este client no ha declarat ni l'Impost de Societats (el que grava els beneficis de les empreses) ni l'IVA dels tres últims exercicis.

És per això pel que crec que ha de pagar: perquè les víctimes som tots els ciutadans i perquè el subinspector Moll està boníssim.

Monarquies europees

Diumenge estava molt cansat, i després de decidir que Carlinhos Brown no em veuria el pèl a l’espectacle aquell que organitzà a l'Albereda, vaig rebre la telefonada d’un amiguet grec, D. Ell també tenia la vesprada lliure i vam quedar a casa per a prendre un café.

Vam passar del café i vam anar directes al llit. D, porta a València tres o quatre anys però encara no parla correctament i això sempre m’ha fet gràcia. És comptable d’un hotel de la ciutat.
 
Després del primer clau ens vam quedar xarrant al llit de política internacional: jo li deia que els turcs eren més guapos que els grecs i ell em deia que li agradava més Alacant que no pas València.

Finalment vam tractar un tema de gran transcendència: de què té cara la reina Sofia? Per a mi que la grega té cara de gos, però ell insistia en la idea que Sofia té cara d'alemanya.

Em va explicar que li fa molta gràcia que quan Sofia visita Grècia a la tele espanyola trauen imatges dels grecs encantadíssims, però que en realitat cada vegada que un membre de l’antiga família reial grega visita el país es fan manifestacions en contra perquè els grecs no li perdonen a la monarquia la col·laboració amb la dictadura dels Coronels que va patir el país hel·lènic.

Després de tot, podríem haver aprés alguna cosa del grecs.

Juliol 2005

Deontologia

Ahir vaig presenciar la pitjor situació en la qual es pot trobar un advocat en l'exercici de la seua professió. El meu cap de despatx tenia la vista oral -un judici, vaja- d’un procediment laboral però jo no veia les coses clares: la demanda estava molt mal redactada i la petició que feia -un reconeixement de dret- no hi havia per on agafar-la.

No obstant la meua opinió, ell tirà endavant i em va demanar que l’acompanyara a la Ciutat de la Injustícia. Un segon abans d'entrar a Sala, la jutgessa va fer entrar el meu company/cap i va tindre una conversa amb ell.

Pocs minuts després, el cap isqué blanc com la paret i em va apartar i em va dir:

- Martí, un desastre. La jutgessa diu que la demanda és una porqueria, que no entén com l'he presentada. Diu que faça el favor de desistir i que no celebrem el judici. La clienta està ací mateix, pots donar-li alguna explicació?

Vaig prendre aire i li vaig dir que pensava que era el seu deure informar la clienta del desastre i assumir les conseqüències d'una mala gestió. Ell em va donar la raó i li va contar una mentida a la clienta.

Tota una lliçó de deontologia*, vaja.

- - -

* deontologia, del grec déon, -ontos, que significa 'deure moral' i logia, forma sufixada del grec lógos, que significa 'paraula', 'raó', 'tractat', 'teoria'.

Juliol 2005

Transcripció

Transcripció literal del missatge que em va deixar ahir la meua amiga Nath en la bústia de veu després de passar una nit a l’ambient amb servidor i amb el meu amic A. i de perdre la cartera:

"Bueno, tete, no sé què deus estar fent, però vaja, supose que recuperant-te. Jo estic p’a morir-me. Encara estic borratxíssima i són les tres mil de la vesprada, vaja. I és que no sols no vaig anar ahir al congrés on havia de fer una ponència, sinó que tampoc no he anat hui, clar... perquè m’he despertat i eren més de les dos... clar. Y, por cierto, alguna mariquita loca em va furtar la cartera perquè no la tinc. Sí, ja sé que la puc haver perdut, però... vaja, va a ser que no, va a ser que el bolso que portava pareixia un cavall... un cavall de Palma. En fin eso, odio a los maricas locas. Muac-muac. Telefona’m!"

Juliol 2005